Actuació durant l'homenatge
Per Júlia Claramunt i ACN
Publicat el 11 de juliol 2020

La distància entre les cadires on havien de seure les autoritats mesurada amb un metre. El president Quim Torra netejant-se les mans amb gel hidroalcohòlic abans d’entrar a l’espai destinat a la celebració de l’acte. El president del Parlament, Roger Torrent, saludant a la resta de polítics xocant amb els colzes, en comptes de donar-los la mà. I múltiples comentaris sobre l’ús de la mascareta: “és insuportable”, “posa-te-la encara que et molesti, per si t’agafa la càmera” o “als actors els hi traurem just abans de pujar a l’escenari”. Tot plegat, sota la mirada del ministre de Salut espanyol, Salvador Illa, de la consellera de Salut Alba Vergés i de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també present en l'acte i amb qui Torra s'havia saludat prèviament segons els protocols sanitaris.

Imatges insòlites, però que, paradoxalment, dia a dia esdevenen més freqüents en la “nova normalitat”, són les que es van viure ahir en l’acte institucional per retre homenatge a les víctimes de la Covid-19 i reconèixer la feina dels professionals essencials i el comportament de la ciutadania durant la pandèmia i el confinament. 

El passeig de Maria Cristina i la Font de Montjuïc van ser l’escenari escollit per la Generalitat per celebrar l’homenatge, atorgant intimisme i majestuositat a l’acte: la silueta del MNAC en la foscor es retallava al darrrere d’un escenari, mentre que, a l’altra banda, una panoràmica de l’avinguda Maria Cristina i més al fons de Barcelona —amb el Tibidabo il·luminat— eren un clar record de com la ciutat ha viscut la pandèmia. Des d’un inici, l’aflicció i una certa inquietud gairebé imperceptible van tenyir Montjuïc, amb l’obligatorietat de la mascareta —instaurada pel govern ahir mateix—, el confinament del Segrià i els múltiples brots que estan tenint lloc arreu de Catalunya més que presents. 

“Que el dolor i les llàgrimes d’aquests dies ens enforteixin i que ens menin amb esperança a un futur millor”, expressava en to solemne el president de la Generalitat, Quim Torra, en el seu breu parlament que donava el tret de sortida a l’acte. “El món que havia de venir ja és aquí. Forgem-lo plegats, fem-ho amb compromís, amb solidaritat i amb fraternitat", ha afegit, apel·lant a la responsabilitat de tots i totes.

El president Torra a l'acte d'homenatge de les víctimes de la Covid-19

Després de la intervenció de Torra, l'escenari —sumit en un silenci sepulcral—  es va quedar únicament amb un piano de cua i una olivera, que una noia va regar per donar-li vida, simbòlicament, i va fer que una petita bombeta s’engegués a l'arbre. Els acords de “Good Againe”, interpretada pel violagambista Jordi Savall, van inundar l’ambient d’un to melancòlic, donant pas a un primer vídeo en què es recollia l’evolució de la pandèmia, des del primer cas fins a l’aturada de tota l’activitat i el confinament total. Aquesta simbòlica foscor produïda per la crisi de la Covid-19 va servir de porta d’entrada a un primer text de record, llegit per una Rosa Andreu visiblement afectada, en què recordava que rere de cada pèrdua d’un ésser estimat “s’amaga una família”. Andreu, amb la veu trencada, també va fer un crit a la consciència, l’enteresa i la solidaritat de la ciutadania.

Al llarg de l’homenatge, interpretacions musicals, projeccions i lectures es van anar succeint, fent un emotiu reconeixement a les víctimes de la Covid-19 i als seus familiars, als col·lectius que no s’han aturat al llarg de la pandèmia i als ciutadans. Tanmateix, els recents rebrots de coronavirus a Catalunya eren el gran elefant a la sala i era inevitable que els textos de record llegits pels actors Rosa Andreu i Joan Pera, o per la jove Gal·la Carner, així com els testimonis dels vídeos, hi ressonessin: “no ho llancem tot per la borda”, llegia Carner en un text que parlava del futur i les esperances, o “la gent no és conscient, realment, de tot el que està passant”, explicava una noia afectada pel traspàs de la seva àvia a causa de la Covid-19. 

“El cant de l’enyor”, interpretat per Gemma Humet, va ser el punt culminant de l’acte, convertint l’escenari en un espai ple de llum i noms de persones que han traspassat en aquesta pandèmia. La llum va acabar il·luminant tot el passeig de Maria Cristina i es va enfilar finalment fins a les torres, simbolitzant com les ànimes pugen al cel.

Miki Núñez cantant 'Escriurem' a l'acte d'homenatge a les víctimes de la Covid-19 

L’acte, que va tenir com a fil conductor la transició de la desesperació al coratge —o de la foscor a la llum— va finalitzar amb la projecció d’un mapa de Catalunya ben il·luminat, simbolitzant la tornada a la llum dels ciutadans. El cant a l'esperança Al final tot anirà bé del grup Doctor Prats, va acompanyar la projecció amb un toc d’optimisme, amb la font de Montjuïc il·luminada de fons.

Jofre Bardagí, Beth i Elena Gadel van ser els encarregats de posar l'epíleg a l'esdeveniment, amb una interpretació de Núvol Blanc plena d’emoció i sentiment que va remoure l’interior dels assistents. Amb la cançó de fons, la noia que havia regat l’olivera a l'inici de l'acte va omplir una cistelleta amb flors blanques, simbolitzant l’inici d’un nou començament. Però una pregunta de ben segur rondava la ment dels presents: realment, tot ha acabat per poder tornar a començar? 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —