L'arquebisbe emèrit sud-africà Desmond Tutu, premi Nobel de la Pau l'any 1984 pel seu activisme contra el règim de segregació racista de l'"apartheid", ha mort avui amb 90 anys a Ciutat del Cap, segons han informat fonts oficials. 

El Govern sud-africà ha emès un comunicat on el president del país, Cyril Ramaphosa, ha confirmat la defunció del respectat religiós anglicà i ha enviat les seves condolences a la família Tutu. "La mort de l'arquebisbe emèrit Desmond Tutu és un altre capítol de pèrdua en l'adéu de la nostra nació en una generació de destacats sud-africans que ens van deixar el llegat d'una Sud-àfrica alliberada", ha assenyalat el mandatari al text.

El president ha descrit a Tutu com un "patriota sense igual" i un  "homes d'un intel·lecte extraordinari" que va mantenir la seva integritat en la lluita contra les "forces de l'apartheid". Inclús en democràcia, Tutu va mantenir el "vigor" i la "vigilància" del lideratge per exigir responsabilitats a les institucions", ha recalcat Ramaphosa.

El record de l'Església

L'actual arquebisbe de Ciutat del Cap, Thabo Makgoba, també ha confirmat la mort de Tutu i l'ha recordat com algú que volia que tots els éssers humans visquessin en "llibertat, pau i alegria".

"En nom de l'Església anglicana del sud d'Àfrica, de tota la comunitat de la fe i, m'atreveixo a dir, en nom de milions (de persones) al llarg de Sud-àfrica, Àfrica i del món, envio les més profundes condolences a la seva dona, Nomalizo Leah, al seu fill, Trevor Tamsanqa, i a les seves filles, Thandeka, Nontombi i Mpho", ha expressat l'arquebisbe al seu comunicat.

"(Tutu) va anomenar pel seu nom al mal allà on el va veure sense importar qui fos el que el cometia. Va desafiar els sistemes que degradaven la humanitat, Podia desencadenar una fúria justa sobre aquells -en especial els poderosos- que infligien patiment (...) Quan els autors del mal experimentaven un vertader canvi al cor, seguia l'exemple de Déu i estava disposat a perdonar", va afegir al missatge.

Una vida defensant drets

Tutu és considerat com una de les figures clau dins la història contemporània sud-africana i la seva trajectòria ha estat marcada per una constant defensa dels drets humans. Això el va portar a desmarcar-se moltes vegades de la jerarquia eclesiàstica per defensar obertament posicions com ara la dels drets dels homosexuals o l'eutanàsia.

Els últims anys s'havia mantingut allunyat de la vida pública a causa de la seva avançada edat i als problemes de salut que arrossegava des de feia anys, inclòs un càncer de pròstata. La seva última aparició pública va ser en unes breus imatges en vídeo emeses el dia del seu 90 aniversari, que la seva fundació va celebrar amb una conferència virtual on van participar, entre d'altres, el màxim líder espiritual tibetà, el Dalai Lama, l'activista de Moçambic i vídua de Nelson Mandela Graça Machel o l'expresidenta irlandesa Mary Robinson.