L'arquitecte i urbanista Ricard Bofill ha mort avui divendres 14 de gener als 82 anys. Nascut a Barcelona el 1939, se'l considera un dels urbanistes catalans més influents i reconeguts de l'àmbit internacional. Es va formar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), que el va nomenar doctor 'honoris causa' el passat setembre.

Bofill va impulsar un miler de projectes en una quarantena de països, entre els quals l'Hotel Vela, el Teatre Nacional de Catalunya, la terminal 1 de l'aeroport del Prat, el parc Manzanares de Madrid, la seu corporativa de Shiseido Ginza a Tòquio, i la de Cartier a París. El comiat públic serà el 26 i 27 de gener al Taller d'Arquitectura, on amics i admiradors podran retre-li homenatge.

L’any 1957, en plena dictadura, Bofill va ser expulsat de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura a causa de la seva militància política, ja que era membre del PSUC. Va ser aleshores quan va marxar a Suïssa per continuar els estudis a la Universitat de Ginebra, on es va graduar.

El 1963 va fundar el Taller d'Arquitectura amb un equip multidisciplinari format no només per arquitectes, sinó també per altres professionals i artistes com el crític literari Salvador Clotas, el poeta José Agustín Goytisolo, o l'economista Julia Romea. Els seus dos fills, Ricardo Emilio i Pablo, dirigeixen l'oficina des de fa anys. Actualment hi treballen més de cent professionals de trenta nacionalitats diferents.

Des dels conjunts d'habitatges col·lectius dels primers anys, com els reconeguts Walden 7 de Sant Just Desvern i la Muralla Roja de Calp, fins a infraestructures com la nova terminal de l'Aeroport del Prat o la Universitat Mohammed VI amb seus a Ben Guerir i Rabat, Bofill ha destacat per qüestionar l'arquitectura des de la base. Al seu llegat també s'hi troben la seu d'INEFC, els jardins del Túria de València, el Citadel Center de Chicago, el barri d'Antigone de Montpelier, i el Casablanca Twin Center de la ciutat marroquina amb el mateix nom. 

Durant la seva trajectòria, Bofill ha rebut nombrosos premis, entre els quals la creu de Sant Jordi l'any 1993. S'hi sumen el Vittorio De Sica Arquitectura Prize i la distinció 'honoris causa' per les universitats d'Hamburg, a Alemanya, i les de Metz, a França. A més també ha estat guardonat per l'Ordre des Arts et des Lettres de París, l'Académie Internationale Philosophie de l'Art de Berna a Suïssa, i l'American Society of Interior Designers de Nova York.