L'escriptor barceloní Juan Marsé va morir ahir a la nit als 87 anys a l'Hospital de Sant Pau de la seva ciutat natal. Aquest crític i novel·lista havia format part de la Generació dels 50, concretament de l'Escola de Barcelona, on havia coincidit amb altres grans noms com Jaime Gil de Biedma, Eduardo Mendoza o Manuel Vázquez Montalbán. 

És l'autor d'una de les obres més importants de la literatura espanyola contemporània, "Últimas tardes con Teresa" (1966). "Si te dicen que caí" (1973), "Ronda del Guinardó" (1984), "El embrujo de Shangai" (1993) o "Rabos de lagartija" (2000) són algunes altres de les seves novel·les més conegudes.

Marsé també va cultivar el gènere dels contes i també els de la crítica i el periodisme: va col·laborar amb El País i va arribar a dirigir les revistes Bocaccio i Por favor. Al llarg de la seva carrera havia rebut grans premis literaris com el Premi Planeta (1978), el Premi Nacional de Narrativa de les Lletres Espanyoles (2001) i el Premi Cervantes (2008). 

Tota una vida vinculada a la literatura i a Barcelona

Juan Marsé Carbó va néixer a Barcelona el 8 de gener de 1933. La seva mare va morir el part i va ser adoptat per un matrimoni gracienc, del qual en va heretar els cognoms. Si bé va estar vinculat a la literatura des de ben jove, treballant a la revista barcelonina Arcinema i publicant relats a les revistes Insula i El Ciervo, durant els seus primers anys al món literari també va treballar com a joier i també com a profesor i mosso de laboratori a l'Institut Pasteur de París, on va viure entre 1959 i 1962. 

Va obtenir el seu primer premi literari amb el seu relat "Nada para morir" i dos anys després, el 1961, va publicar la seva primera novel·la, "Encerrados con solo un juguete". El 1966 es va casar amb Joaquina Hoyas, amb qui va tenir dos fills, Alejandro i Berta, qui ara és també una coneguda escriptora. La seva obra es va traduir a més de 7 idiomes i en algunes ocasions es va traslladar al cinema o al teatre, fent que el paisatge barceloní arribés arreu del món. 

Sempre va mostrar un caràcter dur i crític. El 2005 va dimitir com a jurat del Premi Planeta perquè estava en desacord amb el sistema d'elecció i perquè considerava que el nivell de les novel·les presentades era baix. Mai va amagar tampoc el seu rebuig a l'Església i va ser molt contundent tant amb la dreta espanyola com amb l'independentisme català.