El periodista britànic Robert Fisk, un dels més veterans i prestigiosos corresponsals de la premsa occidental a l'Orient Mitjà, ha mort a Dublín als 74 anys després d'una malaltia, segons ha informat aquest diumenge el seu diari, The Independent.

L'autor de llibres fonamentals sobre la geopolítica al món àrab com Pity the Nation, sobre el Líban, o l'enciclopèdic La gran guerra per la civilització va ingressar a l'Hospital St. Vincent de Dublín divendres i va morir poc temps després, segons l'Irish Times.

Instal·lat a Beirut durant dècades, Fisk va ser una de les firmes més valorades de la premsa britànica pel seu caràcter anticonformista, la seva ploma didàctica i la seva visió iconoclasta dels conflictes que recorren la regió.

Entre d'altres fites periodístiques, va aconseguir entrevistar fins a tres ocasions al líder d'Al Qaida, Ossama bin Laden, entre 1993 i 1997, i els seus articles eren igualment buscats i admirats pels lectors en el món àrab, on se li professava una admiració gairebé més gran que al Regne Unit,

El diari The New York Times va arribar a catalogar-lo com "el corresponsal més famós a Gran Bretanya".

Nascut a Maidstone (sud-est d'Anglaterra) el 1946, va ser destinat pel Times el 1972 a Belfast en el pic de l'conflicte nord-irlandès i després va cobrir per al mateix periòdic la Revolució dels Clavells a Portugal. Des de 1976 va traslladar la seva residència al Líban, on va escriure Pity the Nation i va desembarcar a The Independent al 1989, diari per al qual va seguir escrivint fins a la seva mort.

Els seus articles, en moltes ocasions, van ser contra els governs occidentals: el 2003 va criticar amb força la invasió de l'Iraq i en els últims anys va ser acusat de ser complaent amb el règim autoritari de Baixar al Assad a Síria.

Malgrat ser britànic, Fisk sempre es va sentir molt lligat a Irlanda, on havia realitzat els seus estudis al Trinity College.

Reaccions a la seva mort

El primer ministre irlandès, Micheál Martin, va retre homenatge al periodista mitjançant un "tuit" en el qual va destacar que va ser "valent i independent, amb una comprensió profundament documentada de les complexitats de la història i la política de l'Orient Mitjà".

"Va ajudar a molta gent a entendre millor aquestes complexitats", ha afegit Martin, que s'ha declarat "entristit" per la notícia.

Saddened tonight to hear of the death of journalist Robert Fisk. He was fearless & independent in his reporting, with a deeply researched understanding of the complexities of Middle Eastern history and politics. He helped many people understand those complexities better. RIP.

— Micheál Martin (@MichealMartinTD) November 1, 2020

"És un mestre per als corresponsals i per als periodistes, en general, per la seva trajectòria valenta i inconformista i, sobretot, crítica, ja que no es casava amb les versions oficials ni tampoc es conformava amb fer cròniques des del despatx sense trepitjar el terreny", explica al DdB, Txell Feixas, corresponsal de TV3 al Pròxim Orient.

"Fisk és un dels últims exemples que queden d'aquest periodisme de la vella escola a l'Orient Mitjà. Tot i la seva edat, encara era una persona molt jove i a mi em cridava molt l'atenció que quan tu arribaves a un lloc de Síria ell ja hi havia estat. Em va passar en diferents ocasions tant a Damasco com a Alep", detalla Mikel Ayestaran, corresponsal a la regió per als diaris del grup Vocento i Euskal Irratia Telebista (EiTB).

"Fins a l'últim dia que la seva salut li ha permès, ha estat treballant sobre el terreny perquè era una persona amb uns coneixements i uns contactes suficients per haver-se acomodat en el seu despatx si així ho hagués volgut", subratlla Ayestaran. 

"Una de les seves aportacions decisives, és que és un periodista que s'ha apartat de les narratives oficials acceptades. Ho hem vist a les guerres de l'Afganistan, l'Iraq o Síria on ha estat molt crític amb les intervencions internacionals". 

"Podies estar d'acord o no amb el que deia, però sempre era una veu que havies d'escoltar. Ha deixat un llegat periodístic, que no és una feina pasatjera. Tant la seva obra literària com els seus articles tenen molt pòsit", indica el periodista basc. 

Anàlisi de la seva vàlua professional

"La mort de Bob Fisk és una gran pèrdua, no només per a la comunitat de corresponsals dedicats a l'Orient Mitjà, sinó també per a l'ofici del periodisme, així com per a un estil de reporterisme compromès i valent", assenyala al Diari de Barcelona Christopher Tulloch, professor de Periodisme Internacional a la Universitat Pompeu Fabra i doctor, precisament, amb una tesi sobre la figura dels corresponsals.  

Tulloch, també britànic, indica que Fisk "serà recordat merescudament com especialista de l'Orient Mitjà" i, en aquest sentit, remarca que diferents aspectes claus de la seva biografia "van condicionar la seva interpretació del conflicte palestino-israelià".   

Fisk va ser fill de soldat, fet que l'ajudava interpretar les dinàmiques militars, es va curtir professionalment a Irlanda als anys 70 enmig dels disturbis a Ulster i va ser una veu imprescindible durant la guerra dels Balcans. 

"Fisk va ser implacable pel que fa a la independència profesional. Va deixar The Times per intromissió editorial i va fitxar pel diari aleshores emergent The Independent, des d'on va aconseguir grans exclusives fruit d'anys d'inversió de temps i xarxes de contactes", explica Christopher Tulloch. Les tres entrevistes a Osama bin Laden en són exemple d'aquest fet.   

"Outsider, lluitador, apassionat, empàtic i gran contador d'històries de les misèries de la guerra, del cinisme dels polítics i de la lluita diària dels oprimits. Insustituible", conclou Tulloch.