La mort del rock & roll? El freixe del pantà, arbre amb el qual es fabriquen les emblemàtiques guitarres de figures llegendàries del rock mundial, com Bruce Springsteen o The Rolling Stones, comença a escassejar pel canvi climàtic, que delma ja les seves poblacions.

Aquest freixe dels pantans, una espècie amb creixement lent i fusta poc densa —característica molt important per poder penjar les guitarres al coll—, creix a la riba del riu Mississipí (EUA) i és reconegut mundialment per aportar una calidesa i ressonància especial al so instrumental rocker amb aguts cristal·lins, mitjans definits i baixos vigorosos.

És un arbre que cada vegada "creix menys", ha explicat Víctor Resco de Dios, professor d'incendis i canvi Global a la Universitat de Lleida (Segrià), per detallar que aquesta classe de freixe viu adaptat a un cert règim d'inundacions a les planes on es desenvolupa, però el canvi climàtic ha propiciat un "increment de la freqüència i intensitat" de les inundacions en aquesta zona.

Amb inundacions més fortes els talladors de llenya amb prou feines poden realitzar l'aprofitament forestal en estar la plana més temps amb aigua, situació que també implica que el sòl romangui sense oxigen durant més temps i, per tant, que l'arbre sofreixi més, ha observat l'expert.

Referent a això, De Dios ha incidit que els últims anys a la ribera del Mississipí s'han originat les inundacions "més catastròfiques" en la història recent i superen el jaç del riu durant mig any, molt més de l'habitual, la qual cosa ha afavorit la mort de nombrosos exemplars d'aquest tipus de freixe.

Atac d'un insecte

Un altre dels factors que ha repercutit en el minvament d'aquest arbre, conegut en l'argot musical com a "punk ash o pop ash", és l'atac d'un insecte —el barrenador maragda del freixe— que es menja l'escorça i la fusta per acabar matant-lo.

El cicle vital d'aquest escarabat estava limitat pel fred hivernal, alguna cosa similar a la plaga de la processionària que, cada vegada augmenta més a Espanya, però en un escenari de canvi climàtic, aquestes limitacions estan desapareixent, la qual cosa propicia l'increment de la població d'aquest insecte, explica el professor.

Quin és el camí que s'ha de seguir davant el declivi d'aquesta espècie?, alguns científics ja estan treballant en el cultiu d'altres varietats de freixe millorades genèticament, menys susceptibles a sofrir l'atac d'escarabats que les poblacions naturals.

Per al professor, "no es tracta de crear organismes genèticament modificats", sinó de seleccionar aquells individus que presenten una genètica que els fa més resistents als escarabats.

Hi ha altres arbres de similars característiques utilitzats també per fabricar cossos de guitarra, com el vern roig (Alnus rubra), una espècie en la qual la seva dispersió està més limitada pel fred, per la qual cosa segons indiquen les projeccions climàtiques, si fa més calor, hi haurà més exemplars.

Cada arbre té unes propietats acústiques diferents i el cos d'una guitarra necessita una fusta gran, no serveixen arbres fins, joves o prims, sinó que es necessiten exemplars d'una certa edat i amb cert gruix, ha assenyalat l'expert, que també apunta l'ús de fustes tropicals com el banús, pal de rosa i caoba.

En aquest context, Víctor Resco ha llançat un missatge d'esperança: "Les guitarres i els tallers de lutiers no perillen, però la indústria s'haurà d'anar adaptant i canviar d'espècies".

A Espanya, paradoxalment, la guitarra espanyola no és espanyola: la fusta que se sol usar per a la tapa és la pícea (Picea abies), un arbre semblant a l'avet que es dóna a l'Europa central i escandinava i també al nord d'Amèrica, a més de diferents espècies de cedre, i per al fons es poden utilitzar fustes més boniques, de color fosc, que solen ser d'origen tropical.

Per a Resco, es pot canviar de fusta per fer els instruments o fins i tot substituir-la per productes artificials, però no podem canviar de planeta, per la qual cosa ha posat l'accent a cuidar el que tenim.

Text: Elena Sánchez Laso