Soldat
Per EFE i Redacció
Publicat el 18 d’agost 2020

Cinc uniformats han comparegut aquest matí a la televisió pública maliana ORTM on han llegit un comunicat en el qual confirmen el derrocament del règim de IBK i prometen una transició cap a unes eleccions "en un termini raonable" que no han precisat encara.

El comunicat l'ha llegit el tinent coronel Ismael Waghe, que s'ha presentat com a "portaveu", però no queda clar qui dels cinc encapçalarà el poder, tot i que els noms dels coronels Sadiou Camara i Malick Diaw són els que sonen amb més força.

El Ejército de Malí promete elecciones generales tras el golpe de Estado que ha derrocado al Gobierno de Ibrahim Boubacar Keïta - BBC pic.twitter.com/2DkDuza0Ys


Aquesta primera aparició pública dels colpistes ha estat un recordatori dels problemes del país: corrupció política, violència ètnica i sectària i desintegració territorial, amb l'afegit de la quantitat de baixes recolzades pels "germans uniformats" en atacs armats.


Els militars han decretat el toc de queda nocturn i el tancament de les fronteres aèries i terrestres del país "fins a nova ordre", encara que aquest tancament ja havia estat anunciat hores abans pels països veïns, agrupats amb Mali en la Comunitat d'Estats d'Àfrica de l'Oest (CEDEAO).

RISC DE CÈRCOL REGIONAL

La CEDEAO va emetre ahir a la nit un comunicat en el qual suspenia la participació de Mali en tots els seus òrgans de decisió, demanava als seus membres que adoptessin sancions contra els colpistes i sol·licitava l'activació de la força de la CEDEAO.

Una delegació de la CEDEAO, que ha tingut un paper important de mediació en la profunda crisi que viu Mali des de les passades eleccions legislatives d'abril -contestades per l'oposició com a fraudulentes- havia d'arribar avui a Bamako, però la seva visita queda descartada de moment.

La embajada mantiene las recomendaciones de precaución extrema difundidas ayer.
Mantener un perfil bajo. Permanecer en el domicilio. Salir sólo en caso de absoluta necesidad.


De moment, els colpistes han intentat calmar l'opinió pública internacional subratllant la validesa dels Acords d'Alger de 2015, que han servit com a fràgil base de reconciliació nacional en els últims anys però que no han aconseguit desarmar les milícies ni acabar amb la violència, que s'ha estès des del nord-est cap a gairebé tot el país.

Els colpistes també han volgut oferir diàleg als anomenats "socis" de les tres forces militars internacionals presents a Mali: la missió de l'ONU Minusma, la força francesa Berkhane (concebuda com a missió antiterrorista) i el G5, aliança militar formada per cinc països del Sahel (Mali, Mauritània, Burkina Faso, Níger i Txad).

No obstant això, no hi ha hagut una sola veu en la comunitat internacional que hagi recolzat el cop, i les condemnes en els termes més enèrgics han estat del secretari general de l'ONU, la Unió Europea, la Unió Africana, els Estats Units o França (antiga potència colonial), que són els actors amb major influència i presència a Mali.

Quatre cops d'Estat

El d'ahir va ser el quart cop d'estat en la curta història de Mali, independitzat de França en 1960. Els militars s'han amotinat i fet amb el poder en 1968, 1991 i 2012, l'any on van obrir les portes del país als grups gihadistes, una de les majors amenaces actuals.

En tots els casos, han estat els militars de les Forces Armades malianes els que s'han llevat com a salvadors de la pàtria i han declarat que la seva única fi era garantir l'estabilitat i la cohesió d'un país que ja va néixer entre grans tensions ètniques, protagonitzades sobretot per la minoria tuareg (establerta en el nord-est del país).

El cop d'ahir, malgrat la condemna de l'opinió internacional, compta amb un gran suport popular, si s'ha de jutjar per les escenes festives que es van observar als carrers de Bamako i els aplaudiments que les multituds dedicaven als combois militars.

A més, es va produir sense cap vessament de sang, perquè ràpidament el gruix de les forces armades es va posar del costat dels colpistes i no va haver-hi enfrontaments excepte uns tirotejos aïllats en la base militar de Kati, on va començar l'aldarull.

Es creu que els membres del Govern estan en mans dels militars colpistes, però fins ara només el president Boubacar Keita ha aparegut en públic per llegir una carta de dimissió "per a evitar tot vessament de sang".

 

Ahir, un grup no identificat d'homes de les Forces Armades Malianes va protagonitzat un motí a la base militar de Kati, 15 quilòmetres al nord-oest de Bamako. Fonts de la seguretat del país van assegurar que encara no se sabia si es tractava d'un cop d'Estat. Homes armats van irrompre a la base I van disparar als militars que es trobaven allà. "Hi ha hagut una resposta dels militars de la base, que creien que els estaven atacant", va dir un oficial malià al diari Jeune Afrique.

Passats escassos minuts de les set de la tarda, el líder del motí va confirmat l'arrest del President de Mali, Ibrahim Boubacar Keïta, així com el del Primer Ministre, Bobou Cissé. Entre els altres ministres suposadament detinguts hi ha dos càrrecs importants d'aquest govern d'excepció: el titular d'Afers exteriors, Tiebilé Dramé, i el de Finances, Abdoulaye Daffé, encara que fonts militars van afirmar que se'l's va arrestar "per a garantir la seva seguretat".

Després d'hores de silenci, el Primer Ministre va emetre un comunicat oficial apel·lant a la calma i fent una crida a "la raó i a que cessin les armes", a més d'afegir que estaven oberts a un "diàleg fraternal per tal de dissipar qualsevol malentès". 

A Bamako hi havia una gran confusió, la majoria d'oficines del govern, bancs i comerços van tancat les seves portes, provocant grans embotellaments de trànsit. Hi va haver rumors no confirmats que els militars amotinats havien detingut diversos ministres de l'actual "govern d'excepció" format el passat 27 de juliol, i a altres alts càrrecs.

El portal web Maliactu va assegurar que els vehicles militars vists als carrers de Bamako van rebre aplaudiments espontanis de la població.

Aquests moviments es van produir després de diverses setmanes de gran inestabilitat al país, amb manifestacions multitudinàries i disturbis als carrers protagonitzats per multituds que demanen la renúncia del president Ibrahim Boubacar Keita (IBK), en el càrrec des de 2013, que van deixar almenys 14 víctimes durant el mes de juliol, segons el mitjà DW. El cert és que dos terços del país s'han convertit, des de fa algunes setmanes, en zona roja, a causa de l'amenaça gihadista i els confictes intercomunitaris, agreujats per la pandèmia, tal i com apunta el País. 

La Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica de l'Oest (CEDEAO) va arribar a mediar en aquesta crisi i va convocar el cim "ad hoc" el 27 de juliol per proposar una solució, però les seves recomanacions, al no incloure la sortida de IBK, no van acontentar els opositors i no van reduir la inestabilitat.

Aquesta sublevació, com subratlla el País, mostra un clar paralel·lisme amb el cop d'estat del 2012, orquestrat pel capità Amadou Haya Sanogo, que va fer caure el llavors president Amadou Toumani Touré.

De moment, ambaixades de diferents països demanen prudència i  evitar desplaçaments innecessaris per les zones afectades. Al seu torn, la sublevació militar ha generat una forta "inquietud" a França, que ha demanat als militars que abandonin les armes i respectin la Constitució. A aquesta petició s'hi ha sumat la CEDEAO, que ha condemnat l'intent de cop d'Estat, segons informa el País.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —