Els barris de les grans ciutats situats a banda i banda del riu Besòs representen una de les zones més desafavorides de l'àrea metropolitana de Barcelona. Les rendes baixes, els alts índex d'atur, el baix nivell de formació i els problemes de delinqüència caracteritzen el territori, però el moviment veïnal del Besòs ha alçat la veu per combatre la pobresa dels barris més deprimits.

La nova Coordinadora Veïnal del Baix Besòs aplega les federacions d'associacions de veïns de Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac i neix amb l'objectiu de ser una nova "força tractora" al territori.

Després de diferents trobades amb les alcaldies dels cinc municipis, el moviment veïnal ja ha fixat a l'administració més propera quines són les prioritats més urgents. En aquest sentit, l'urbanisme i la mobilitat, les vulnerabilitats, el sistema productiu i la formació, la salut i el medi ambient o les polítiques de gènere són els eixos principals en els que la Coordinadora vol incidir.

El president de la Coordinadora, Pepe Sánchez, exigeix una major "solidaritat" en la inversió pública i que no tots els esforços vagin a parar a l'extrem sud de Barcelona, tot i ser una zona "socialment i econòmicament potent", ja que l'extrem nord de Barcelona també "necessita" aquests recursos. Sánchez avisa que si no es dona solució als problemes de vulnerabilitat i pobresa s'estaran també creant "bases i focus d'inseguretat".

Pel que fa a les solucions, el moviment veïnal apunta directament als polígons: "S'han de reactivar i portar-hi indústria". Segons Sánchez, la creació de riquesa i llocs de treball és clau per acabar amb la majoria de problemes endèmics de l'entorn del Besòs.

La Coordinadora del Baix Besòs exigeix que en la planificació i assoliment d'aquests objectius es faci en cogovernança amb el moviment veïnal i que la participació estigui oberta a "qualsevol plantejament o proposta" que es pugui impulsar al territori. Des de la coordinadora afirmen que el principal desig per al 2022 és ser tinguts en compte per l'administració en la planificació de l'agenda política.