Biblioteca pública de Nova York
Per Mar Grau
Publicat el 16 de juliol 2020
Temps de lectura 5 MINUTS

La pressió ha obtingut els seus fruits. Així és el populisme. Però no es tracta de qualsevol pressió, sinó de la de les universitats més prestigioses dels Estats Units. Ha defallit l'intent de Donald Trump de construir un mur invisible contra els estudiants estrangers per seguir amb la seva filosofia de "tots els de fora, fora". D'altra banda, fa anys que el col·lectiu immigrant i desfavorit del país es manifesta i tot segueix igual o pitjor. Malauradament, sembla que la seva pressió no és tan potent com la d'aquestes universitats. El seu mur sí que existeix.

Ahir, Trump va anunciar que, finalment, després de tota la controvèrsia, no expulsarà els estudiants internacionals matriculats a universitats dels Estats Units que el pròxim curs, de moment, només ofereixin classes en línia, després de les queixes de diversos estats i universitats.

Trump havia dit que expulsaria i no donaria visat als estudiants estrangers que fessin el curs completament en línia. Font: ACN

Ho ha anunciat la jutgessa federal de Massachusetts, Allison Burroughs, encarregada de resoldre la demanda presentada per Harvard i el MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts) la setmana passada contra l'ordre de l'ICE (Immigració i control de Duanes), la qual determinava que els milers d'universitaris de tot el món que realitzessin les classes per internet el semestre vinent havien de ser expulsats perquè se'ls retiraria el visat. "La norma era il·legal i l'administració Trump sabia que no tenia cap oportunitat de guanyar". Amb aquestes paraules ha sentenciat la situació la fiscal general estatal, Maura Healey.

Més d'una quarantena d'institucions d'ensenyança s'havien unit a la demanda, així com autoritats estatals o empreses del sector tecnològic com Google, Facebook i Twitter, amb l'argument que els estudiants internacionals contribueixen substancialment a l'economia del país i la seva expulsió amenaçaria considerablement els estàndards d'excel·lència d'aquestes universitats. D'acord amb els seus càlculs, els alumnes internacionals van aportar durant el curs 2018-2019 un total de 41.000 milions d'euros a l'economia dels Estats Units.

La directiva la va presentar enmig d'un rerefons d'eleccions, al novembre, en el qual la immigració torna a ser nuclear a l'agenda de campanya. La mesura de l'exclusivitat en línia és una de les quals han adaptat molts centres per garantir la salut i la seguretat tant dels estudiants com ara dels professors i treballadors, sobretot tenint en compte la crítica situació sanitària en què es troba el país, amb gairebé tres milions i mig de casos i més de 135.000 morts.

Una decisió benvinguda, però que arriba tard

La notícia havia fet vibrar tots els estudiants i, potser, per a alguns, la rectificació arriba tard. Sabina Urraca, escriptora i periodista de 36 anys, explica al Diari de Barcelona, que havia d'anar aquest agost a la Universitat de Iowa perquè li havien concedit una beca per escriure la seva novel·la. Hi anava amb la seva parella i just es van casar fa dues setmanes per poder aconseguir el visat per als dos i perquè ell tingués seguretat mèdica. S'havia tret el TOEFL i havia fet tota la paperassa, costosa tant de temps com de diners.

"Llavors, surt la gran notícia de Trump: no podíem marxar". Va contactar amb la universitat, la qual li va permetre allargar la beca a l'estiu vinent. Ahir, Trump retirava la directiva, però, per a ells, ja era massa tard. Una setmana és molt i més quan està en joc el futur: "La decisió està presa. Hi anirem l'estiu del 2021. Tot i que me n'alegro moltíssim pels estudiants que són allà i que han passat uns dies d'angoixa màxima".

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Pues ya está. Iremos a Iowa en agosto de 2021. Me guardan la beca hasta entonces. La pandemia, Trump y la Embajada nos han llenado el camino de espinas afiladísimas. Ayer estaba casi aliviada de haber tomado la decisión. Anoche envié el mail de confirmación y después me enchufé la serie de la Veneno como un narcótico rápido, antes de que la herida supurase. Lloraba con la vida de Joselito Veneno, pero en la escena de la paliza tuve que reconocerme que mi llanto llevaba una poquita de bosques y porches y poetry workshop y fiction workshop y casas de madera y maíz y un lago y nieve. Hoy me he despertado muy floja, como si me hubiese sangrado mucho la nariz. Mañana nos vamos a Tenerife y allí la sangre me será devuelta.

Una publicación compartida de Sabina Urraca (@sabina_urraca) el

 

La nit d'eufòria va ser per a Gianfranco Peira i els seus amics peruans que estudien a Miami i que gairebé ja feien les maletes per marxar: "Després de tants dubtes, vam sortir de festa. Teníem el pis pagat fins a finals d'any i no sabíem què fer". Tot i això, confessa mitjançant videoconferència, la situació és d'una "incertesa constant, perquè cada setmana surt una cosa nova i, aquí, si no tens passaport americà, estàs venut. En qualsevol moment puc haver de renunciar al meu somni, marxar cap a casa i deixar tot el que he format durant tots aquests anys aquí". Una desesperació que és compartida per milers d'estudiants estrangers.

La demanda de les universitats

Poc després que Trump deixés anar la bomba, la reacció de les universitats més importants i prestigioses del país no va tardar a arribar. Harvard i el MIT, amb el suport de moltes altres, van demandar la proposta per intentar bloquejar-la. Larry Bacow, president de la comunitat de Harvard, en un comunicat, va titllar aquesta ordre d'estar "profundament equivocada" i va assegurar que estava "dissenyada expressament per pressionar els col·legis i les universitats perquè obrissin les seves aules al campus sense tenir en compte les preocupacions per la salut i la seguretat dels estudiants, instructors i altres". A més a més, va afegir que, en cas d'un greu brot de Covid-19, la institució s'hauria d'enfrontar a una forta pressió per no canviar-se a la instrucció en línia.

El mateix pensa Marcos Díaz, un estudiant de Dret de la Universitat Pompeu Fabra que té previst fer una estada aquest primer trimestre a la Universitat de Chicago, a Califòrnia: "Moltes universitats deixen als professors escollir com es faran les classes. Llavors, els alumnes trien. És per això que jo crec que tot era una estratègia de Trump per posar pressió als professors i a les universitats perquè fessin les classes presencials i arribar com més aviat possible a la nova normalitat. És una mesura política més", explica al Diari de Barcelona

Una mesura incoherent per a la majoria de mortals. Noel Romeu, estudiant català a la Universitat de Syracuse, no entenia per què ho feia quan "els estudiants internacionals som una part clau dels ingressos de les universitats, perquè paguem, en molts dels casos, el preu complet sense ajudes". Assegura, per via telefònica, que si no ho hagués retirat, haguessin perdut molts diners, perquè "ningú voldria seguir pagant aquests preus tan desorbitats per estudiar des de casa, quan la gràcia és poder viure al campus, palpar la cultura i conèixer gent".

Teòricament, s'acaba un malson per als milers d'estudiants de fora que hi han d'anar. Tan sols és una mostra més del poder que has de tenir per poder fer reflexionar Trump sobre les seves idees. Milers de persones podran seguir complint els seus somnis, de forma digital o presencial, però des d'allà. Mentrestant, molts d'altres seran expulsats o deportats. El dels estudiants no, però encara hi queden molts murs visibles o invisibles per destruir.

Campus de la Universitat de Harvard

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —