La primera dona metge de la història, que va viure a Egipte 2.400 anys abans de Crist o la botànica espanyola Blanca Catalán de Ocón (1860-1904) són dues de les 24 dones científiques de tot el món i totes les èpoques que descobreix l'exposició (In) Visibles i (O) Cultes, produïda pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

La mostra, que s'inaugura el 15 de maig, se centra a explicar la vida de 24 dones científiques que, des de l'Antic Egipte fins a la Gran Bretanya del segle XXI, han estat, per raó de gènere, silenciades, relegades o directament esborrades de la història de la ciència. L'exposició, comisariada per Mireia Alcaine, es podrà veure a l'espai d'exposicions gratuïtes Ciènciaimés del Museu de Ciències Naturals de Barcelona fins al maig del 2022.

La primera metge de la història, Peseshet (Egipte, 2.400 aC), l'astrònoma Aglaonice (Grècia, 200 aC) o la botànica Blanca Catalán de Ocón (Espanya, 1860-1904), entre moltes d'altres, "han hagut d'esperar molts anys o segles per recuperar la veu gràcies a un revisionisme històric amb perspectiva de gènere que es va iniciar en la segona meitat del segle XX i que ha agafat un impuls imparable al segle XXI", segons Alcaine. L'exposició també recull la trajectòria de Tapputi Belatekallim, que cap a l'any 1.200 aC va viure a l'antiga Mesopotàmia i és considerada la primera química de la història o la metge especialitzada en embarassos grega Agnòdice (segle IV aC).

La mare de l'alquímia, Maria la Jueva (Egipte); la primera ginecòloga de la història, Trotula de Salern (Itàlia); una de les primeres metges llevadores a Espanya, Francesca de Barcelona (Barcelona); la primera entomòloga europea, Maria Sibylla Merian (Alemanya), o la primera dona que va descobrir un cometa, María Winkelman (Alemanya), són altres de les dones reflectides en l'exposició.

També la matemàtica i astrònoma Wang Zhenyi (Xina); la científica que va relacionar els cromosomes amb el sexe dels éssers vius, Nettie Stevens (EUA); la cosmòloga Henrietta Leavitt (EUA); la inventora de tècniques cinematogràfiques Alice Guy (França); la descobridora de la fissió nuclear, Lise Meitner (Àustria); la zoòloga Bertha Lutz (Brasil) i l'astrònoma que va descobrir la composició del Sol, Cecilia Payne (Gran Bretanya), entre d'altres.

Per lluitar contra aquesta discriminació, el 2016 es va instaurar el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència (11 de febrer) per commemorar i reconèixer la trajectòria de totes aquelles dones que han contribuït a l'avanç de la ciència i la tecnologia. Segons Alcaine, que és llicenciada en Història Moderna i Contemporània i que fa anys que recopila informació sobre les dones científiques oblidades per la història, per qüestions d'espai "aquesta exposició no ha pogut donar veu a totes aquelles dones científiques ocultes, ja que n'hi ha moltes més".

"Cal buscar-les, reconèixer-les i posar-les al lloc que els correspon en la història de la ciència, segons la comissària d'(In) Visibles i (O) Cultes, que és la tercera de les 10 sorpreses que el Museu ha preparat per celebrar el desè aniversari de l'arribada del Museu de Ciències Naturals al parc del Fòrum. La primera sorpresa va ser l'entrada gratuïta els dies 10 de cada mes fins a final d'any i la segona, l'ampliació de l'exposició permanent amb una rèplica del gabinet de curiositats de la família Salvador, un tresor del patrimoni científic de Barcelona.