Endinsant les mans dins un contenidor, en Toni va allargar els braços fins a agafar una capsa de sabates. A dins, va trobar un tresor fotogràfic desconegut i amb molta història. La capsa contenia gairebé 4.000 negatius fotografiats a mitjans del segle passat arreu de Catalunya, sobretot al port de Barcelona, tot i que també a Sevilla, València, Madrid i París, que encara no havien sortit a la llum. La singularitat d’aquestes imatges va impulsar al Museu Marítim de Barcelona (MMB) a adquirir la col·lecció fa tot just un any i a fer-ne una exposició per mostrar la troballa al públic.

Toni Amengual és un col·leccionista mallorquí que el 31 d’agost del 2004 va fer aquesta troballa històrica. Aquella nit d’estiu, després d’un dia feixuc, es trobava al Bar Flexas de Palma de Mallorca, però ja cansat, va decidir abandonar la gresca per tornar cap a casa. De camí, entre els carrerons estrets de la ciutat, es va aturar davant uns contenidors d’escombraries del carrer de Sant Francesc on una dona hi havia estat llançant objectes antics mentre feia el traspàs d’una botiga. Encuriosit, en va treure la capsa de sabates i va observar la pila de negatius antics, que va emportar-se a casa.

Els dies i mesos següents, en Toni es va dedicar a classificar el total de 3.800 imatges: “Vaig estar mig any col·locant i mirant fotos”, afirma al Diari de Barcelona. Amb meticulosa observació, va anotar d’on eren les fotografies i les va ordenar dins els 500 sobres que les contenien. Els negatius, en molt bon estat de conservació, dataven de la dècada dels quaranta i els cinquanta del segle passat, concretament entre el 1942 i 1959.

Les instantànies eren anònimes i, ja que la majoria eren de Barcelona i cap de les Illes Balears, va suposar que l’autor devia ser de Catalunya. Després d’un temps estudiant els negatius, en Toni va descobrir una pista. “La majoria dels negatius estaven revelats pel mateix autor, però vaig trobar cinc o sis sobres que estaven revelats per un laboratori”, assegura el mallorquí. Un d’aquests sobres de laboratori tenia escrit Sr. Tusquets, mentre que un altre portava el nom de Joaquín.

Port de Barcelona. Foto: Joaquín Tusquets

“Vaig interpretar que un amic li havia donat un negatiu, ja que era amb format diferent dels que ell feia i a la fotografia apareixia un fotògraf. Em vaig imaginar que l’autor era Joaquín Tusquets”, explica en Toni. A partir d’aquí, va buscar qui podia ser: “Vaig preguntar a un amic meu de l’editorial Tusquets a veure si el podia conèixer, però no hi va haver sort”. Tot i saber el nom i cognom, la identitat del fotògraf continuava sent un misteri.

El col·leccionista considerava que les imatges eren molt interessants i, a més, des del punt de vista històric tractaven una temàtica quotidiana del litoral català que avui en dia està poc documentada fotogràficament. Arran d’això, en Toni va anar pujant durant anys algunes de les imatges a Facebook per tal de compartir el que ell considerava una joia, i també en va repartir algunes còpies entre les seves amistats. El 2018 es va posar en contacte amb el MMB per tal de vendre la col·lecció. Tot i això, la falta d’un mecenes va fer que la negociació es quedés al calaix.

El boom a les xarxes socials

El periodista i actual director de la ràdio i televisió públiques de les Illes Balears (IB3) Andreu Manresa, va publicar un article l’any 2005 explicant la troballa del col·leccionista juntament amb una altra història semblant. En Toni explica que no va tenir ressò: “Ningú mai em va dir res, vaig pensar que el que tant m’havia agradat a mi a la gent no li agradava”. Però durant el mes de maig, la pandèmia i el confinament domiciliari van protagonitzar un gir dels esdeveniments.

“Durant el confinament un dia vaig penjar més fotos a Facebook i de cop van tenir molts ‘m’agrada’, i el dia següent encara més”, explica en Toni. La gran rebuda per part de les xarxes va ser una gran sorpresa, perquè feia molts anys que publicava les imatges i mai no s’havien fet virals. Aficionats i professionals de la fotografia com Lluís Artús les van compartir també per Twitter i Instagram, i la difusió va ser enorme. “Això va ser un dijous, el divendres vaig penjar sis fotos més i el dilluns ja em van contactar mitjans com TV3, El País, Diari de Mallorca i IB3, per parlar del tema. Molt ràpidament es va fer un boom”.

Arran d’aquests fets, en Toni va tornar a posar a la venda la col·lecció. Sílvia Dahl, conservadora de fotografia del Museu Marítim de Barcelona, explica que tot i que anys abans ja hi havia hagut un intent de compra, en aquell moment van considerar necessari adquirir les imatges. “Ens trobàvem amb l’obligació de rescatar un material que no sabíem que passaria amb ell i si desapareixeria del circuit”, afirma. El juny passat, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, que va actuar com a mecenes, el MMB va poder adquirir el fons fotogràfic per un preu de 15.000 €.

Just després que sortís la notícia de què la venda ja estava tancada, un amic del Toni li va trucar per oferir-li una quantitat més alta per a la col·lecció. Tot i això, va refusar l’oferta: “Jo volia que estiguessin en mans d’una institució pública”.

La majoria de les imatges mostren el port de Barcelona, paisatges amb barques i pobles de l’interior i el litoral de Catalunya. La característica principal és el seu valor històric, ja que durant la postguerra espanyola la precarietat econòmica feia més difícil l’adquisició de material fotogràfic. El fons interessava al Museu tant per la tècnica fotogràfica com per la temàtica i l’època que mostraven. El conjunt de negatius també incloïa un rodet de Madrid, un altre de Sevilla i fotos de València i París. Tot i que al Museu només els atreia la part marítima, Dahl explica que van voler adquirir tota l’obra sencera perquè ajuda a entendre el fotògraf i la seva trajectòria.

Les fotografies són un testimoni material més que s’afegeix a la història marítima. El seu punt de vista ajuda a conformar aquella Barcelona de postguerra, descrita de moltes maneres, però no tantes vegades documentada gràficament. Un pintor que dibuixa el port, parelles ben vestides, nens treballant, el retrat d’un mariner, espais públics, platges, etc. Fins a 3.800 escenaris diferents que permeten crear una imatge global del que van veure els ulls del fotògraf i de tots aquells que van viure entre els anys 1940 i 1960.

Un llegat desempolsat

No es coneixia l’existència d’aquestes fotografies i fins i tot els hereus del fotògraf no en tenien consciència. Dahl indica que les instantànies no són obra d’un professional. “Crec que són d'un aficionat amb un gran domini tècnic i de l'escena creativa. Però no tenen el missatge, per exemple periodístic, que pot tenir un professional”. A més, la majoria es van fer els diumenges, una característica més que indica que la fotografia no era la seva professió.

En Toni sabia el nom i cognom de l’autor de les imatges, però la resta era una incògnita. Després que la troballa sortís a la llum, Cristian Segura, periodista de El País a Catalunya, va publicar un article en el qual es revelava la identitat del fotògraf i parlava amb els seus fills sobre l’afició a la fotografia del seu pare. Joaquín Tusquets De Cabriol era un químic i empresari nascut a Barcelona a principis del segle XX.

Segura explica que alguns dels familiars de Tusquets, la dona i els fills, apareixen en diverses fotografies del fons, de manera que es va poder confirmar l’autoria. Després de la descoberta, els familiars van destacar el valor sentimental de les imatges i la importància que es reconegui a Tusquets com l’autor.

Platja de Castelldefels. Foto: Joaquín Tusquets

En el procés de treball fotogràfic hi ha dues etapes. En primer lloc el negatiu, que és el que conté informació sobre la tècnica del fotògraf, el procés de revelat i els materials utilitzats. La segona part de la creació de l’artista és la còpia, on s’acaba d’enquadrar la imatge, s’utilitzen filtres i s’enllesteix l’obra. “Són dues parts molt importants, una t’ajuda a entendre com treballava el fotògraf i amb l’altra tens la creació final, la voluntat d’explicar la imatge”, afirma la conservadora.

El llegat del fotògraf amateur es pot veure al Museu Marítim en l’exposició "Imatges trobades. La Barcelona Marítima de Postguerra", que estarà disponible fins al 10 d’octubre. A més, han publicat a la seva pàgina web algunes de les imatges de Tusquets, però digitalitzarà la col·lecció sencera perquè qualsevol persona la pugui consultar.

La curiositat d’un col·leccionista i una mica de sort van ser necessàries perquè un 31 d’agost de fa 17 anys es desenterressin 3.800 records perduts. Quatre dècades després de la mort de Joaquín Tusquets (1979), la seva obra de gran valor patrimonial surt a la llum per ser un punt clau en l’estudi de la història marítima de Barcelona i enriquir gràficament el coneixement sobre el passat de la capital.