Dimarts a la nit es va celebrar el primer concert amb distancia social i a l’aire lliure al Regne Unit, concretament al Virgin Money Unity Arena, a Newcastle. Sam Fender va ser l’artista encarregat de donar el tret de sortida a una nova onada de concerts d’aquest estadi, per on també passaran Van Morrison o el còmic Jimmy Carr al llarg de l’estiu.

Aquest concert no ha deixat indiferent ningú i ha esdevingut el blanc de crítiques i lloances a les xarxes. La polèmica? La distància social, o més aviat, el nou format que s'ha triat per mantenir aquesta distància i sobre el qual els defensors i detractors  han tingut molt a dir. 

The UK’s first socially distanced gig is happening now in Newcastle with @samfendermusic headlining, and where attendees have their own private viewing area with 2m of space between them. Here’s what it looks like #samfender #unityarena pic.twitter.com/YBdxpAjYyi

— Kieron Donoghue (@kierondonoghue) August 11, 2020

Així van viure els 2500 fans de Sam Fender el seu primer bolo post-confinament, amb un total de 500 plataformes habilitades per als assistents. Es recomanava que arribessin en transport privat, ja que se’ls va donar una plaça de  pàrquing i així es reduïen les possibilitats de contraure el virus. Una de les crítiques a aquest model de concert ha estat que als lavabos i a les barres es generarien cues, cosa que faria que no es garantís la distància social. La resposta, però, és clara: hi ha més lavabos dels que es posaven en disposició abans i hi ha un servei que et porta a la teva plataforma les begudes o el menjar que tu demanis, per així evitar moviments innecessaris. 

Tot i les solucions covid-friendly, els fans dels concerts segueixen defensant que l’atmosfera que es crea, amb el contacte de la gent, la suor, les potencials noves amistats o trobar-te a prop de gent amb els mateixos interessos que tu és una experiència que no es pot substituir amb aquest mètode, i prefereixen no anar a concerts si han de ser així.

Love Sam Fender but if that's what the future is, count me out. That's not what gigs are for me. It's the atmosphere of being surrounded by others captivated by whats going on on the stage loving life..

— Ashley Smith (@AshleySmith_22) August 11, 2020

Aquest mateix aspecte és el que recalquen els fans de la música, però no del contacte físic. No rebre trepitjades, ni olorar la suor de les aixelles del de davant, i sobretot, poder seure sense haver-se de perdre tot el concert és el missatge que volen enviar els i les defensores d’aquest model de concerts. I és que poder estar assegut i seguir veient l’escenari i no les cames de la resta del públic és un goig. Els baixets i baixetes estan molt a favor que tothom pugui seure i seguir gaudint del concert en plenes condicions.

¿Será que por fin dejaré de verle la espalda a la gente en los festivales? ????? https://t.co/CWTCi3iWAp

— Perrita cosmonauta?✨? (@Sadturnito) August 12, 2020

Ara bé, tot i que aquestes plataformes semblen una àrea VIP per cada assistent, és cert que ocupen un espai que fa que l’escenari quedi molt lluny i no es pugui veure el concert com es podria veure si estiguéssim en una situació normal. Els fans no estan contents del tot amb haver d’estar tan lluny del seu ídol havent pagat una entrada que abans els permetia veure’l a pocs metres.

I mean it’s great that it’s enabled people in the Music Industry to get back to work but from a spectators point of view I hate it!! Def not my happy place looks like a flipping Cattle Market!! Stop the World I want to get off!!! ??‍♀️

— Vᴇʀɪᴛʏ ᴊᴀɴᴇ ?✨ (@_VJ77) August 12, 2020

Els crítics d’aquest model valoren que gràcies als pocs concerts que es poden seguir fent es mantenen uns llocs de treball que donen de menjar a moltes famílies, també en el muntatge d’aquestes plataformes. Ara bé, el que els fa patir és que el cost addicional d’aquest nou element pugui repercutir al preu de l’entrada. Aquest fet sí que és preocupant, tant per defensors com per detractors del nou model de concerts: si s’encareix el preu de les entrades per a un esdeveniment d’aquesta mena, això farà que menys gent estigui disposada a pagar per la cultura, una cosa que no pot arribar a passar, ja que els artistes ja viuen en suficient precarietat com per permetre una crisi d’aquest tipus. 

Whether we like it or not, it’s this or nothing..

— ☾ MaRy-KaTe ☾ (@Ar_An_nGealach) August 13, 2020

Tant un bàndol com l’altre, però, estan d’acord amb una qüestió: és millor tenir aquest tipus de concerts que no tenir-ne cap. Deixant de banda els interessos personals i centrant-se en la cultura i en la feina que fan els artistes d’arreu del món, poder tenir concerts i esdeveniments culturals és un privilegi que s’ha de valorar, sigui en les condicions que sigui. 

I tu, aniries a un concert amb aquestes mesures de seguretat?