Actualització en clau humorística de les nadales clàssiques
Publicat el 21 de desembre 2020

Us haig de confessar que des de fa anys faig boicot al Nadal, una època artificial que sempre m’ha semblat un pèl hipòcrita. Sembla que fent un regal obligues els astres a fer una redempció total per a purificar el teu esperit. Que fàcil i econòmic, no? Com haureu notat no sóc gaire fan del Nadal. El problema és que per oblidar aquest maleït 2020, s’ha de pagar un peatge: el Nadal del 2020, una celebració de no res i en solitud.

El conseller d’interior Miquel Sàmper va comentar la setmana passada que podríem posposar el Nadal fins a la primavera de l’any vinent. Després d’escoltar-lo i de donar-hi moltes voltes, he pres una decisió: he decidit posposar els meus futurs aniversaris fins d’aquí a 50 anys. D’aquesta manera, l’any 2070 continuaré amb 22 anys i una salut de ferro, com la que tinc ara. Està bé això d’alterar l’espai-temps, però no sé si és convenient després d'haver celebrat el Sant Jordi a l’estiu. 

És el moment de fer balanç d’un any que ens ha arrabassat la llibertat. Ens ha tingut tancats entre quatre parets i fent màsters casolans exprés per capbussar-nos en el meravellós món de les vídeotrucades. Ens hem hagut de barallar per cobrar ajudes i només uns pocs privilegiats ho han pogut aconseguir sense articular una sèrie de faltes al respecte molt greus cap als nostres dirigents polítics. També, hem hagut de conviure amb nosaltres mateixos més temps del que ens hauria agradat.  

No ens enganyem. Estem fatal i així ho demostra Spotify. Sabíeu que 3 dels 5 podcasts més escoltats a l'estat espanyol durant el 2020 són de meditació? Els altres dos són ‘Nadie Sabe Nada’ i ‘La Vida Moderna’, dos espais radiofònics d’humor. Les dades ho deixen clar: les nostres sortides d’emergència per evadir-nos d’una realitat dura d’acceptar són la meditació i l’humor.

Per passar aquest mal tràngol sempre ens podem aferrar a les nadales. Unes composicions musicals complexes i esplèndides, que t’animen a seguir endavant, i que és mentida que s'enganxin més que els xiclets als pupitres d’un institut. Com heu comprovat, la meditació no ha resolt la meva intranquil·litat, per tant, seguiré el consell de l’escriptor i poeta Max Eastman, que deia que “l’humor és l’instint de prendre’s el dolor com una broma”. 
                                                                  
Si no pots vèncer el teu enemic, uneix-t’hi. I això és precisament el que he fet. He adaptat algunes nadales clàssiques, prement l’F5 del teclat per adequar-les al context actual. Cada dia publicaré en aquest espai una “nadala en liquidació” per treure’ns el gust amarg d’aquest any fatídic i per poder així abaixar la persiana del 2020 amb una mica d’humor i dibuixant un petit somriure al nostre rostre. 

El primer tastet d'aquestes nadales en liquidació és el tema “Al carrer me’n vull anar”. Es tracta d'una pluja d’idees d’algú que, com la gran majoria, encarrega els regals de Nadal a l’últim moment. I és que ja ho diuen: les presses no són bones...

La Meritxell Aulet (@meritxellaulet) hi posa veu, mentre que en Bernat Ribas (@bernatribascivit) versiona la base d'aquesta reinterpretació actualitzada, ideada per l’Adrià Laborda (@adrilago98), que malgrat que desitgi sortir de casa, no ho pot fer, perquè li ha d’arribar un paquet a casa i si passa el repartidor i no hi ha ningú a casa començarà amb molt bon peu aquestes festes. 
 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —