La Universitat de Namíbia, la més important del país, es troba embarcada en un projecte per convertir aquesta nació austral africana en el primer país del continent en comptar amb gossos entrenats per detectar la Covid-19, una idea que ja s’està provant també en països com França o Colòmbia.

La universitat, a través de la seva Escola de Veterinària, empara aquest projecte que va començar a gestar-se a l’inici de la pandèmia i que podria tenir els seus primers gossos completament entrenats en un termini de dues o tres setmanes.

“Els gossos no oloren el virus, però oloren el que el cos produeix en resposta al virus. Ho anomenem (compostos) orgànics volàtils, les diferents malalties tenen diferents processos i diferents respostes, i els gossos són extremadament sensibles a elles”, assegura el veterinari Conrad Brain des de Namíbia.

“Per a la Covid-19, ningú al món sap exactament les molècules específiques que ells estan olorant (...). Potser és un compost de sulfur”, assenyala l’expert.

Els animals escollits per aquest projecte són pastors alemanys i beagles, dues races especialment hàbils amb el seu olfacte

Brain, que treballa de forma privada però col·labora amb la Universitat de Namíbia, és el principal impulsor d’aquest programa en el qual també participen experts legals, infermers, metges, altres veterinaris, estudiants de medicina i veterinària i, per descomptat, els gossos.

Els animals escollits per aquest projecte són pastors alemanys i beagles, dues races especialment hàbils amb el seu olfacte. La capacitat dels cans és de sobre coneguda, per exemple, quant a la detecció de persones amb càncer i altres malalties. Ara, amb la pandèmia, els millors amics de l’home poden també ser útils per combatre la Covid-19.

“Els gossos són, en molts casos, més competents que els tests PCR”, afirma Brain. D’acord amb aquest expert, els gossos són capaços de detectar a gent sense símptomes i inclús, a vegades, a pacients que ja tenen el virus però inicialment donen negatiu en les proves i després es demostra que són positius amb un segon test, segons van comprovar ja investigadors francesos.

Els investigadors namibis estan en contacte amb especialistes d’altres països que treballen en aquest mateix camp a Europa i Amèrica. Aquesta col·laboració ha estat molt útil per a determinar les millors formes d’aconseguir mostres, tot un repte a nivell tant mèdic com legal.

Els gossos no menteixen

Els gossos són entrenats a la zona de Windhoek, la capital de Namíbia, fent servir mostres de suor de l’aixella de persones infectades amb les quals aprenen a identificar les olors que procedeixen dels contagis.

La suor no transporta el virus, el que fa menys perillós l’entrenament, tant pels animals com pels especialistes.

Un programa com aquest es podria aplicar a llocs de trànsit com aeroports o estacions de tren, però també en barris vulnerables i superpoblats

“Un altre avantatge és que els gossos no menteixen, no hi ha falsos negatius i la gent amb la que hem estat parlant mai ha tingut un cas en què els gossos s’equivoquessin amb algú negatiu”, emfatitza el veterinari.

Un programa com aquest es podria aplicar a llocs de trànsit com aeroports o estacions de tren, però també en barris vulnerables i superpoblats on la malaltia és més difícil de controlar. És també una solució relativament fàcil i barata d’aplicar en països que tenen menor capacitat per fer tests, com les nacions d’Àfrica.

Namíbia, que té una població d’uns 2,5 milions d’habitants, treballa ara per reactivar la seva economia i tornar a atraure els turistes internacionals després de l’atur de la pandèmia.