Falcon 9 enlairant-se des de Cap Canaveral
Per Redacció i EFE
Publicat el 30 de maig 2020
Temps de lectura 1' 30''

El segon intent ha estat el reeixit: després de suspendre el llançament de dimecres per les males condicions meteorològiques, la NASA ha llançat amb èxit a les 15:22h (21:22h GTM) d'aquest dissabte el coet Falcon 9 a l'espai. Així doncs, la missió Demo-2 ja és en marxa.

El coet l'encapçalava la càpsula que transporta els astronautes Bob BehnkenDoug Hurley a l'Estació Espacial Internacional (EEI), en el que és el primer llançament d'astronautes en nou anys des de sòl dels Estats Units.

Tal com era previst, el coet, fabricat per l'empresa Space X, ha tornat a aterrar automàticament un cop han alliberat la càpsula Crew Dragon cap a l'espai. 

 

Nacionalisme espacial

El president dels Estats Units, Donald Trump, i el vicepresident, Mike Pence, no es van perdre l'espectacle i es van desplaçar fins al Centre Espacial Kennedy, a Cap Canaveral (Florida), per veure l'enlairament en directe, la qual cosa reflecteix la importància que l’Administració Trump dóna a l'exploració espacial.

Trump, que vol dedicar 25.000 milions de dòlars a l'agència aeroespacial estatunidenca del pressupost de l'any que ve, va dir "estar orgullós tant dels treballadors de la NASA com els del sector privat" després de l'enlairament.

"Anirem a la Lluna per a poder anar fins a Mart", va indicar Trump, que és el primer president en el càrrec que viatja fins al Centre Espacial Kennedy per a veure un llançament en directe des de Bill Clinton l'octubre de 1998.

L'administrador de la NASA, Jim Bridenstine, va explicar uns minuts després de l'enlairament que gràcies a l'Administració Trump s'ha recuperat "un tipus de lideratge en matèria espacial que no hi havia des de feia molt de temps".

"Ell també ha dit que arribarem a la Lluna per a 2024. S'està arriscant i està prenent la responsabilitat de cara al fet que es compleixin aquests projectes que ha promès", va afirmar Bridenstine.

Una nova era a l'espai

La primera part de la missió Demo-2 conclourà quan la càpsula atraqui avui a l'EEI, 19 hores després de l'enlairament. És la prova final del programa de vols espacials comercials que va començar quan la NASA va atorgar el 2014 els corresponents contractes a SpaceX i Boeing per a la comercialització de l'òrbita terrestre, i així abaratir els costos dels viatges espacials.

Els astronautes romandran a l'EEI entre 6 i 16 setmanes durant les quals posaran a prova els sistemes de la càpsula Crew Dragon, amb la qual hauran de retornar sans i estalvis a casa, després de la qual cosa començaran les missions operades per companyies privades.

"Doug" Hurley i "Bob" Behnken són amics: van entrar a la NASA l'any 2000, es van casar amb dones astronautes, ambdues ja retirades i pertanyents a la seva mateixa promoció. Tenen cadascun un fill, i ara fan història a l'ésser els primers a viatjar a l'EEI nou anys després de la cancel·lació del programa de transbordadors espacials des de sòl estatunidenc.


Els astronautes Bob Behnken i Doug Hurley en una fotografia del gener

Fa nou anys, la NASA es va veure obligada a utilitzar el sistema de llançament rus del Soiuz per enviar als seus astronautes a l'EEI, però ara recupera la seva autonomia en deixar-ho en mans de companyies privades.

L'objectiu final de l'agència aeroespacial estatunidenca és crear un model de viatges espacials comercials amb el qual pretenen que l'ésser humà torni a trepitjar la Lluna el 2024 i arribar a Mart el 2030, gràcies a l'impuls de la indústria privada.

El transbordador espacial de la NASA es va retirar el 2011 i des de llavors els únics països amb capacitat per enviar astronautes a l’espai han sigut Rússia i la Xina. Durant aquest temps, per portar tripulació a l'EEI, l’agència contractava els serveis de Roskosmos, el seu equivalent rus.

 

Càpsula d'Space X on viatgen els astronautes de la NASA. Foto: EFE


Seguint els passos de la història

Behnken i Hurley van seguir els mateixos passos de Buzz Aldrin i Neil Amstrong el 1969 i van abordar el transbordador des de la plataforma de llançament 39A, la mateixa que es va usar per a la històrica missió de l'Apollo 11 en la qual l'ésser humà trepitjaria la Lluna per primera vegada.

No obstant això, el seu trajecte des de les instal·lacions del Centre Espacial fins a la nau va ser una cosa diferent ja que ho van fer en dos automòbils Tesla, companyia cofundada per Elon Musk.

"És un gran honor per a nosaltres formar part d'aquest gran esforç de tornar a posar als Estats Units en el mercat dels llançaments espacials", va dir Behnken uns minuts abans d'enlairar-se. "Gràcies per tot el treball que han fet i per posar als Estats Units de nou en l'òrbita terrestre des de la costa de Florida", va afegir Hurley ja des de l'espai.

Ells han fet el primer pas d'una nova era en la qual el següent gran objectiu serà l'èxit de la missió Àrtemis, que pretén portar un home i una dona a la superfície lunar el 2024 i avançar en tecnologia que permeti l'arribada a Mart. Objectiu: que els EUA re-estableixin el seu domini i lideratge a l'espai.

 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —