L’electrònica, com gairebé tots els gèneres, ha estat dominat històricament pels homes. Tot i que sembla que les dones comencen a tenir més oportunitats al món de la música, les DJs i productores techno tan sols ocupen un 23% de les cartelleres d’avui dia. És per aquest motiu que iniciatives com Femnøise són essencials en ple segle XXI.

Per qui desconeixi ‘Femnoise’, qui sou i què feu?
Ens definim com una plataforma d'economia digital feminista per a la indústria de la música. Busquem generar negocis i oportunitats d'ocupació per a dones, persones trans i no binàries en la indústria de la música. Ens dividim en dues grans àrees: una agència de representació, enfocada en la música electrònica, i una plataforma digital que intenta generar alternatives de negoci per a dones.

Qui participa al projecte?
Som tres dones dins l'associació. Portem el management de dinou artistes a l’agència, dues d'elles trans i algunes queer. A la plataforma ja tenim prop de tres mil usuàries. També s’hi poden inscriure homes, perquè creiem que la conversa s'ha d'iniciar incloent-los.

Com sorgeix el projecte?
El 2017 jo treballava en un esdeveniment de música electrònica a Andorra i em vaig adonar que no hi havia cap dona programada. Els vaig proposar incloure una DJ i van acceptar molt a contracor, però van proposar pagar-li menys. A Llatinoamèrica produïa grans concerts d’indie i rock i no sabia que això passava a l'electrònica. Llavors em vaig posar a investigar i vaig trobar el projecte ‘Female Pressure’, que estudiava la presència de dones a shows i festivals; tan sols d’un 10% d’aleshores. Aquesta iniciativa es es va convertir en la nostra xarxa mare.

És aleshores quan et planteges iniciar ‘Femnoise’?
Sí. Vaig començar a ajuntar noies de Catalunya que ja estiguessin tocant, però que no fossin molt conegudes. L’any 2017 vam decidir fer molt soroll per reivindicar aquesta falta de dones. D'aquí el nostre nom, ‘Femnoise’. Reivindicar està bé, però si no generes negocis no s'aconsegueix avançar en aquesta bretxa. Per això neix l'agència. El 2019 vam tancar el Primavera Sound amb un escenari propi. Ens centrem en noms molt petits per donar-los l'oportunitat de tocar en grans escenaris i sentir-se realment artistes.

En quin punt del projecte us trobeu?
Amb la pandèmia ens vam haver de reestructurar, creant una aplicació digital. Ara estem a punt de llançar el ‘Femmarket Noise’, un marketplace on les dones puguin vendre i comprar qualsevol producte musical. La idea és poder concentrar en un sol lloc molts productes i serveis fets per dones, per incentivar el seu ús i que més dones tinguin possibilitats d'obtenir ingressos de la música. D’altra banda ens trobem a la fase d'internacionalització de la carrera de les artistes. Ja vam passar la primera fase de vendre concerts a Barcelona; ara ens estem obrint a l’estranger.

Com ha estat la resposta del públic?
Amb la tornada de l’oci nocturn, tenim molta activitat. Ara la nostra lluita passa per activar la idea que les dones han d'estar en cartell, i no per moda com passava al 2019. Ja no volem dones en lletra petita.

Quins plans de futur teniu?
Volem professionalitzar les artistes locals, perquè produeixin i tinguin més pes com artistes electròniques. Per arribar a les empreses discogràfiques amb artistes novell crearem el nostre propi segell discogràfic. Estic fent un postgrau a la Universitat de Barcelona per aprendre com fer-ho.

Amb quines artistes esteu treballant?
Com a locals tenim Josephine Blau o Phosky. El pròxim 20 de maig farem un xou al carrer Almogàvers amb la gent de ‘Space New’ de Poblenou per presentar Klara Missyle i Vicky Mitruvi. Tancarem amb un noi i una noia punxant alhora: som pro-igualtat. No volem estar per sobre de ningú, només volem que es consideri les dones igual que es considera un home.