Nazareth: "Parlar de sexualitat hauria de ser fins i tot una conversa d'ascensor" - Diari de Barcelona
Nazareth Dos Santos
Il·lustradora i activista
"Parlar de sexualitat hauria de ser fins i tot una conversa d'ascensor"
"Em dic Nazareth Dos Santos i soc il·lustradora. Amb el meu treball visibilitzo la masturbació femenina, l’amor propi i les dones del col·lectiu LGTB. Afortunadament, puc dir que la meva feina és la meva passió."
Com portes tornar a tenir més llibertat?
Perquè surti la inspiració artística necessites socialitzar-te per tal de connectar amb les persones i la naturalesa. Ara, per sort, he recuperat la rutina: a vegades em desplaço a cafeteries per treballar i envoltar-me de nous estímuls que, després d’haver estat tant temps tancada, s’agraeixen.
Com és el teu dia a dia?
Com que soc freelance, tenir un dia a dia productiu només depèn de mi. Totes les coses tenen la seva part bona i dolenta. Al final, essent freelance pots estar procrastinant tot el dia i ningú et dirà res i òbviament, això pot ser un perill. És un mite allò que els artistes no tenim mai horaris, normalment som persones amb una rutina marcada perquè arribar a final de mes només depèn del teu treball. I tampoc estem tot el dia amb pijama per casa. El meu objectiu del 2021 és saber parar encara que no hagi acabat tota la feina, és molt sa i necessari saber-te a dir a tu mateixa "demà continuo amb això".
Com et definiries com artista i què és allò que et diferencia?
Em defineixo com a una dona artista, aquest petit matís ja marca la diferència. Al final, les dones només entrem als museus per veure obres d’artistes —homes— o per ser muses o objectes d'observació, no com a un subjecte actiu. El que em diferencia és que em focalitzo en creació eròtica, tot i que el meu treball és molt versàtil, al final estic oberta a tot.
La teva feina com a il·lustradora és molt àmplia, però hi ha un projecte que és molt important per a tu i que va més enllà del dibuix: Sola me gusto. En què consisteix?
Sola me gusto és un projecte que impulso amb la Larissa Pagán i amb el qual parlem de masturbació femenina i amor propi. Després de dos anys de projecte i d’entrevistar a més de 100 dones hem publicat el nostre propi llibre. Bàsicament parlem de com cada dona ha viscut i viu la seva sexualitat. Són dones de diferents països i diferents contextos: racialitzades, lesbianes, bisexuals, discapacitades… I crec que això és molt important, perquè sovint ens treuen la veu i, en realitat, tenim molt a dir. Amb aquest projecte estem aconseguint trencar tabús i parlar obertament dels cossos.
D’on va sorgir aquest projecte?
Amb la Larissa ens vam conèixer fa dos anys, quan ella acabava d’arribar a Barcelona, i ens vam fer amigues en molt poc temps. En aquell moment jo m’estava centrant en la il·lustració eròtica, l’àmbit on ara m'he especialitzat, i això a casa donava peu a parlar molt de sexualitat. Un dia ens vam confessar —tot i que no hauria de ser una confessió, sinó una cosa a parlar fins i tot a l’ascensor— que les dues havíem començat a masturbar-nos més tard dels vint anys. I això que havíem mantingut relacions sexuals amb homes des dels 15 o 16 anys. La Larissa és de Puerto Rico i jo soc d’aquí, però vam entendre que malgrat viure a llocs tan diferents, compartíem moltes vivències al voltant de les nostres experiències sexuals i el nostre plaer.
Com definiries el feminisme?
Per a mi és un moviment social necessari en tots els àmbits de la nostra vida i, ara mateix, imparable. Forma part de totes les persones i no es pot negar perquè ens interpel·la contínuament. Hi ha molt camí per recórrer i tothom hauria d’aportar el seu granet de sorra.
ÉS IMPOSSIBLE SEPARAR LA MEVA OBRA ARTÍSTICA D’ALLÒ QUE EM MOU
Quin paper té en la teva proposta?
Més que com a il·lustradora, com a dona, el feminisme em toca profundament. Per a mi és impensable i impossible separar la meva obra artística d’allò que em mou: el feminisme, que juga un paper molt important en el meu dia a dia. A més, s’ha de dir que com a dones artistes necessitem valorar el nostre treball i donar-nos suport les unes a les altres.
Quina influència té la teva obra en els teus seguidors?
Noto que al meu públic li arriben els missatges positius de llibertat i amor propi, remarcant que no ens podem deixar influir per persones plenes d’odi que no respecten les múltiples formes d’entendre la vida, com estimar a una persona del mateix sexe. A part, hem de tenir en compte que, en grans ciutats com Barcelona, vivim en una mena de bombolla i ens pensem que a tot arreu les coses estan igual d’acceptades, però no és així. Tenint en compte com està el context polític i els missatges d’odi que s’estan enviant, ens hem d’unir per deixar clar que no volem que ens prenguin drets fonamentals, com una educació sexual basada en la diversitat i amb una mirada feminista, entre molts altres.
ENS HEM D’UNIR PER DEIXAR CLAR QUE NO VOLEM QUE ENS PRENGUIN DRETS FONAMENTALS
Quin paper té Instagram en el teu procés creatiu?
Les xarxes socials són molt importants avui en dia, sobretot Instagram. És una forma de donar visibilitat al meu treball i aconseguir que arribi a moltes persones en un temps rècord i de forma directa. En un principi es pot veure Instagram com una plataforma d’oci que no serveix per a res; però al final l'hem agafada i l'hem feta nostra per visibilitzar moviments feministes que ens toquen de ple i també per difondre els valors que volem transmetre.
