Els nens de la badia Quintero-Puchuncaví, en ple litoral central xilè, utilitzaven mascaretes molt abans de l'arribada del coronavirus: diversos episodis d'intoxicació provocats pel parc industrial instal·lat a la zona els ha obligat a viure una quarantena anticipada i permanent, sense jocs a l'aire lliure i amb una salut deteriorada.

Amb més de 15 empreses situades al llarg de la badia, el lloc ha estat qualificat en ocasions com el "Txernòbil xilè" per organitzacions mediambientals, i és una de les cinc "zones de sacrifici" reconegudes oficialment al país, espais copats d'activitat industrial amb greus conseqüències per a la salut dels seus habitants i per al medi ambient.

Ja des d'abans de la pandèmia, passades les sis de la tarda Puchuncaví es transforma en un poble fantasma, amb les places buides, les platges solitàries i el soroll dels tubs flexibles de la indústria petroliera es senten al costat del rumor de la mar. La situació genera un fort impacte psicològic en els menors, a més de mal físic per estar exposats a emissions tòxiques, segons va denunciar fa uns anys la Defensoría de la Niñez de Chile.

La vida en una zona "de sacrifici"

Aquesta problemàtica ha arribat aquest mes a les pantalles de Xile a través de la minisèrie infantil Respirantes: les niñes del nuevo viento, protagonitzada per nens i adolescents de la zona que, representats per titelles, narren durant tres capítols com la contaminació i les indústries han impactat en les seves vides.

De la mà de Nube i Gaviota, els únics personatges de ficció que apareixen a la sèrie, es coneix la història d'un territori assotat per l'avanç de les indústries, declarada per l'estat xilè el 1993 com a "zona saturada de contaminació" per diòxid de sofre i partícules.

A partir de múltiples testimonis i documentació, el projecte busca difondre la "terrible situació" que viu la infantesa en Puchuncaví, explica a Efe la periodista i part de l'equip creador, Greta Di Girolamo. "Tenen risc de desenvolupar càncer, no poden jugar com qualsevol nen, tenen por si van a la plaça, passen els esbarjos tancats a les seves classes, conviuen amb alertes ambientals, etc",  diu Di Girolamo.

L'equip de Respirantes, integrat a més per Pía Becerra, Francisco Parra, Rodrigo Mendoza i Javiera Luna, es va proposar el desafiament de contar aquesta història des de la mirada de la infància, assumint "la necessitat urgent d'escoltar el que han de dir, validar-los i considerar-los a l'hora de fer polítiques públiques".

Nens que no aprenen

La dirigent de Mujeres de Zonas de Sacrificio en Resistencia de Puchuncaví, Katta Alonso, que també va participar a Respirantes, explica a Efe com van començar a detectar els problemes que les emissions tòxiques provoquen als nens de la zona. "Ens vam adonar fa moltíssims anys que els nens no aprenien, que hi havia molts problemes neurològics greus en la comunitat", declara.

D'ara endavant, segons Alonso, l'organització del territori va arribar a instàncies internacionals: Nacions Unides, la Comissió Interamericana de Drets Humans, espais on van denunciar greus episodis d'intoxicació com l'ocorregut el 21 d'agost de 2018.

"Fins avui no sabem què va intoxicar a més de 2.000 persones el 2018 (quan va tenir lloc un dels episodis d'emissions més greu), la majoria nens, nenes, dones i adults majors. La situació aquí és molt greu i estem preocupadíssimes perquè últimament han augmentat molt els càncers de mama i d'úter en dones joves", explica.

De balneari a pol de contaminació

La construcció del parc industrial de Quintero-Puchuncaví va començar fa sis dècades, en un context de foment productiu impulsat per l'estat xilè, i a la data inclou empreses termoelèctriques, foses de coure, cimenteres, ports de càrrega a granel, petroliers i dipòsits de concentrat miner. El que fins a mitjan segle XX va ser un visitat balneari, abundant pesca i un lloc fecund, amb producció d'arvejas ('pèsols'), porotos ('faves') i llenties, es va transformar amb els anys en un pol de contaminació que va matar la riquesa del sòl i la mar.

Juan Carlos Berrios, pescador de la zona de Ventanas, a Puchuncaví, treballa a la mar fa més de 40 anys i ha estat testimoni directe dels canvis al territori després de l'arribada de les feines industrials. "Els vaixells estan parats", comenta mentre neteja peix al seu port comercial, "abans hi havia molt de moviment aquí, hi havia molts recursos, però les indústries van destruir els camps, les mateixes cendres van caure en els predis i el terra es va morir".

Per part seva, la dirigent social de Quintero, María Araya, explica a Efe que la zona, segons informes del Ministeri de Salut, supera a comunes veïnes com a Viña de la Mar i Valparaíso en càncer d'estómac i casos de leucèmia. "És complicat [...] hem hagut d'arribar a tocar les portes de les mateixes empreses que ens contaminen per millorar els hospitals perquè l'Estat no es fa present", diu Araya.

L'abril de 2019, el govern xilé va posar en marxa un pla de descontaminació a la zona amb l'objectiu de reduir en cinc anys, fins a un 91%, les emissions permeses a empreses.

Text per Sebastián Silva