Netflix aposta pels realities de televisió - Diari de Barcelona

Indústria televisiva
Netflix aposta pels 'realities' de televisió
La gran plataforma de continguts en ‘streaming’ ja produeix els seus propis concursos amb grans èxits d’audiència
Netflix no és només una web de sèries i pel·lícules en línia. Ja el 2013, la gran plataforma nord-americana va decidir començar a actuar com una productora audiovisual, impulsant els seus propis projectes. Des d’aleshores, Netflix ha tret al mercat gran sèries com House of Cards o Narcos, i aquests darrers anys ha invertit també en crear els seus propis realities de televisió.
La plataforma Netflix va ser creada el 1997 a Califòrnia i aleshores funcionava com una empresa de lloguer de DVD per correu. El 2007, però, la companyia va canviar el seu model de negoci: va incorporar el servei de pel·lícules en streaming i va començar a operar a Llatinoamèrica i al Carib. Durant els anys següents, Netflix va buscar aliances amb altres grans empreses tecnològiques, com ara Microsoft, i va adaptar-se a nous dispositius com ara els mòbils o les tauletes.
El 2011, però, la plataforma va anunciar que volia ampliar el seu catàleg de continguts i que començaria a produir sèries i pel·lícules pròpies. La primera d’aquestes va arribar el 2013 amb House of Cards; tres anys després, Netflix ja va crear el seu propi estudi cinematogràfic. El 2018, la companyia va ser qualificada per alguns com la primera cadena global de televisió per internet i nombroses de les seves creacions han estat reconegudes per la crítica i han rebut grans distincions com els premis Emmy.
La producció de contingut propi s’ha convertit en una de les principals estratègies comercials de Netflix, ja que ha permès a l’empresa californiana fidelitzar als seus clients, però també atreure’n de nous. Tot i això, durant els darrers dos anys, Netflix ha començat a explorar nous formats, com ara sèries interactives o realities de televisió.
Realities, el nou mercat per a les plataformes en línia
Malgrat que els realities s’associen normalment als mitjans tradicionals, les plataformes en streaming han vist en aquest nínxol de mercat una nova oportunitat per crear els seus propis programes de televisió. En concret, Netflix ha impulsat desenes de concursos televisius arreu del món: de cuina, de maquillatge, de moda, i molts més.
Molts d’aquests continguts, a més, estan rodats en col·laboració de productores regionals que tenen les llicències dels programes. Un dels casos és Blown Away, un concurs d’artesans de vidre, propietat d’una productora canadenca i realitzat en col·laboració amb Netflix.
Una altra de les raons per la qual les plataformes en streaming han optat per produir concursos i realities de televisió és el seu baix cost. Tot i que les dades de Netflix són molt opaques, dins de la indústria cinematogràfica una temporada d’una sèrie pot costar diversos milions de dòlars: un capítol de House of Cards, per exemple, suposa per Netflix una despesa de 4,5 milions. En canvi, un episodi de 30 minuts d’un reality sol tenir un cost d’entre 100.000 i 500.000 dòlars, segons va publicar E!News.
L’èxit dels experiments socials
Tres de les sèries de realities més populars de Netflix es defineixen com diferents "experiments socials", és a dir, suposen un repte o una situació que els participants en el programa han de superar. Són uns formats televisius innovadors que han causat una gran sensació a les xarxes i han estat una autèntica revelació per a la plataforma nord-americana.
The Circle
The Circle és originalment una producció britànica que Netflix va adaptar a escala global, amb versions als Estats Units, França i Brasil, i és una barreja de Catfish, Gran Hermano i Black Mirror. La sèrie consisteix que tretze concursants viuen al mateix edifici, però en diferents apartaments i mai es veuen en persona. Només poden comunicar-se entre ells a través de The Circle, una xarxa social on els únics presents són els altres participants.
Cadascun d’ells crea el seu perfil i poden fer-se passar per qui vulguin per tal de projectar-se al món. Poden, fins i tot, crear un personatge amb un aspecte i personalitat diferent per ser el més popular. Durant el programa, només es coneixen les imatges de perfil dels concursants i interactuen a través d'una pantalla de xat. Cap dels concursants sap si els altres són la persona que surt en les seves fotos, i això serà un factor decisiu a l'hora de confiar en els altres. Les dues persones que quedin millor posicionades en les votacions es converteixen en influencers i poden fer fora un dels concursants. Segons la revista Variety, amb l'èxit de la sèrie, The Circle US ja ha estat renovat per dues temporades més.
Love is Blind
Es tracta d’un "experiment social" que pregunta si és possible conèixer una persona a cegues i enamorar-te d'ella sense veure-la en persona. Durant deu dies, 30 homes i 30 dones van tenint cites a cegues en "càpsules" (en aquest programa, aparentment, l'experiment només funciona amb heterosexuals). Després dels deu dies, si una parella ha format una connexió "autèntica", un d’ells demana matrimoni a la seva parella i es poden conèixer en persona per primera vegada.
La sèrie —que també tindrà dues temporades més— busca demostrar que la personalitat importa més que el físic. Quan la parella es veu per primera vegada, el programa els porta de vacances a Mèxic. Quan tornen del viatge, han de viure junts en un pis i, tres setmanes després, els participants decideixen si accepten casar-se o no.
Too Hot To Handle
Després de The Circle i Love is Blind, Netflix va tornar a apostar per aquest tipus de programa, però en aquest cas amb una idea una mica més rellevant per a alguns ara en confinament. Els concursants són un grup de 14 de les "persones més atractives del món" —una cosa que es pot debatre, però ara no és el moment— i que conviuen en una illa durant un mes. Però el concurs és molt diferent de com s’esperaven: quan arriben, se’ls explica que les relacions sexuals estan prohibides i això inclou qualsevol mena de contacte íntim.
Han d'aprendre a crear relacions basades en la personalitat i no el físic per poder guanyar el premi de cent mil dòlars. La sèrie té una narradora, però no té una presentadora, sinó que compta amb 'Lana', una assistent virtual (bàsicament una espècie d'Alexa amb més personalitat) que explica les normes als concursants i els informa de les seves infraccions. Cada vegada que trenquen les regles, l'estimada 'Lana' treu una certa quantitat del premi final.
Més enllà d’aquests tres concursos, Netflix ha impulsat formats similars a diversos països. Així doncs, tot i que encara és d'hora per veure si la resta de plataformes seguiran el camí de Netflix, sí que es pot dir que les companyies de continguts en streaming s’acosten cada cop més al terreny de la televisió convencional, creant formats híbrids a baix cost i amb molt d'èxit.

