Feliç per l'acolliment que va tenir al Festival de Locarno la seva nova pel·lícula, "Sis dies corrents", la cineasta Neus Ballús espera ara que també agradi a Torontó, on tindrà la seva estrena nord-americana dins de la secció Cinema Mundial Contemporani a principis de setembre.

En una entrevista amb Efe, rememora que el company de la seva mare, Martí, era lampista i ella va créixer escoltant les històries i les anècdotes que sorgien amb els seus clients, veient en moltes "un potencial dramàtic, però també humorístic molt fort".

Còmoda transitant sempre pels marges, en el seu tercer llargmetratge Ballús relata els sis dies d'una setmana en la vida de Valero, Moha i Pep, treballadors d'una petita empresa de lampisteria als afores de Barcelona, explorant les relacions que s'estableixen entre ells, sense obviar qüestions presents en la seva cinematografia com són el racisme, els prejudicis o la diversitat lingüística, social i econòmica.

La pel·lícula la interpreten actors no professionals, lampistes en la seva vida quotidiana, que la directora va seleccionar anant a la seu del gremi, sense imaginar cap d'ells que un dia recollirien un dels premis d'interpretació més prestigiosos d'Europa, fent història.

"No sé si això s'ha produït moltes altres vegades", apunta la directora en referència al fet que Mohamed Mellali i Valero Escolar van recollir ex aequo el premi al millor actor a Locarno, a més d'obtenir la cinta el Premi Europa Cinemas Label.

"Tot el que ens succeeix és extraordinari"

El film, segons subratlla la seva també guionista al costat de Margarita Melgar, pseudònim sota el qual es troben Montse Ganges i Ana Sanz-Magallón, és una invitació a l'espectador al fet que percebi "la nostra vida quotidiana d'una forma més rica, que ens adonem que la nostra vida és única, singular i que en el fons no hi ha res de normal en ella, sinó que tot el que vivim és extraordinari".

"És una pel·lícula -postil·la- que parteix de la normalitat entre cometes perquè ens adonem que, finalment, tot el que ens succeeix és extraordinari". En aquest moment de la seva trajectòria, després de la magnètica "La plaga" i d'"Staff only", que va rodar a Senegal, a Neus Ballús li venia de gust "fer aquest petit elogi a la gent normal i a la vida normal" perquè, recalca, "no ho és, i crec que cal mostrar-ho al cinema".

Després de dos projectes, "molt densos a nivell de contingut", en aquest cas va apostar per una certa lleugeresa, mostrant les situacions que sorgeixen entre operaris i clients en diferents cases, cadascuna d'elles "literalment, un món".

Posant l'espectador davant el mirall, la cineasta de Mollet del Vallès (Vallès Oriental) mostra com el fet d'establir jerarquies entre els uns i els altres provoca que "automàticament hi hagi una forma de relacionar-se que és banal, simplificadora, molt reductora". "Un lampista intel·ligent pot saber moltes coses sobre tu, sobre la vida. És més, té un punt de vista privilegiat sobre com vam viure perquè té accés a moltes cases de la gent i moltes coses a dir sobre qui som", agrega.

Tampoc deixa passar que el fet que sigui Moha sobre qui pivota la narració, algú que acaba d'arribar al país, no és gratuït, i porta al fet que apareguin "els prejudicis que portem arrelats en el cos, perquè els hem viscut, perquè ens els han traspassat a nivell cultural i poden ser de gènere o del que siguin, apareixent molt en moments de crisis".

A més, argumenta Neus Ballús, en aquest context, entre treballadors, "apareixen sense pèls a la llengua", la qual cosa li agradava "perquè altres entorns com el del cinema o el de l'art són molt políticament correctes, però, després, a l'hora de la veritat, hi ha molt poca necessitat d'esforç d'adaptar-se l'un a l'altre perquè tots són molt homogenis".

"Penso -agrega- que el món dels treballadors ens porta molt avantatge en l'esforç, amb èxit o no, de justament entendre a l'altre i d'arribar a estats de convivència assumibles per a totes les parts perquè, al final, en molts moments es juguen la vida junts, treballen amb electricitat, penjats en edificis i han de generar vincles de confiança, perquè si no seria impossible suportar el dia a dia".

Estrena a Toronto

Ballús desitja amb aquesta pel·lícula, que va començar a rodar a mitjans 2019, arribar al màxim nombre d'espectadors possibles, "tocar el cor i la consciència de gent molt diferent, encara que en el més profund tots siguem iguals, a partir d'històries que poden ser molt petites i arrelades a un territori concret".

Encara que l'equip no viatgi presencialment a Toronto per la pandèmia de coronavirus, la cineasta avança que juntament amb els actors participarà en línia en presentacions i debats, la qual cosa "serà una mica estrany" perquè els "ve de gust molt contactar directament amb uns altres que tindran allí les seves pel·lícules", que volen "veure i gaudir, però en aquesta època toca fer-ho d'aquesta manera".

La pel·lícula, produïda per Diferent Films i El Kinògraf, arribarà de la mà de Filmax a les sales espanyoles abans d'acabar 2021 i, gràcies al premi Europa Cinemas Label, recalarà, així mateix, en cinemes de tota Europa.

Text d'Irene Dalmases