Ludivine Thouverez és una de les moltes persones que s’abstindran a la segona volta de les eleccions franceses d’aquest diumenge. Professora d’història contemporània espanyola a la Universitat de Poitiers, va estudiar Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i ha treballat durant anys estudiant el paper dels mitjans de comunicació. El seu “ni Macron ni Le Pen”, defensa al Diari de Barcelona, va molt més enllà d’un simple desencís polític.

A les portes de saber qui serà el president de França el propers cinc anys, des d’aquí tenim la sensació que és molt més possible que el 2017 que l’extrema dreta arribi a l’Elisi. Tens la mateixa sensació?
Sí. Aquest cop hi ha molts més factors que poden fer que guanyi l'extrema dreta. Per exemple, l'abstenció, que pot ser molt alta. La gent està desmobilitzada, i l’alternativa, Emmanuele Macron, ha tingut cinc anys però ha decebut molts ciutadans.

Més enllà d’aquest element, alguns analistes al principi també situaven la guerra d’Ucraïna com un element a tenir en compte.
Al principi semblava que podria haver jugat un paper més important que el que ha jugat finalment. Durant la campanya se li ha retret a Marine Le Pen les seves suposades amistats amb Putin, però això no és ben bé així. Ella va finançar la seva campanya a través d'un banc rus, no és que ella sigui amiga de Putin, malgrat sí que li té admiració com a cap d'estat.

Aleshores la guerra no ha reforçat Macron ni desestabilitzat Le Pen?
Directament no ha tingut massa impacte. Ara bé, el que sí que ha jugat un paper important ha sigut la situació econòmica, que no és culpa només de la guerra. Le Pen ha insistit molt en la seva campanya en temes com el poder adquisitiu de les famílies, i li pot fer penetrar en electorats que no accediria amb una altra mena de discurs.

Si pot arribar a tenir tants vots vol dir que la societat francesa està anestesiada als discursos de l’extrema dreta.
Ja, però és cert també que Marine Le Pen fa temps que està intentant suavitzar la seva imatge i el seu discurs, començant per expulsar al seu propi pare del partit que ell va fundar. Ha intentat blanquejar la seva imatge.

"Le Pen fa temps que busca blanquejar la seva pròpia imatge"

I la gent s’ho empassa més fàcilment?
No sé si és que a la gent ja no li importa la resta del seu programa polític, però alhora també ha passat que les seves postures més radicals amb temes com la immigració les va assumir Éric Zemmour, un candidat que fins i tot va proposar en lloc d'un ministeri de Migració un d'Expulsió, imagina't.

Aleshores aquest espai ja l’ha ocupat un altre candidat.
Ella intenta buscar un electorat d'esquerres i la veritat és que hi ha molts electors que la votaran perquè suposadament defensa a la gent del carrer, a les classes humils.

Com d’important és que Melenchon, el tercer candidat, d'esquerres i molt contrari a Macron hagi estat tan clar dient “Ni un vot a Le Pen”?
És que creu que aquesta vegada hi ha més risc que abans. I és normal. Entre les classes populars pot haver-hi un suport massiu a Le Pen. Macron és el candidat de la dreta neoliberal i durant aquests cinc anys les classes populars han hagut de patir molt.

Parlem de l’altre candidat. Macron és un president molt poc popular. Per què?
Per la seva supèrbia. Per la seva arrogància. Però més enllà de la seva manera de ser, les seves amistats amb el món de la banca, amb el món dels negocis… Està molt desconnectat de les preocupacions de la gent del carrer, i ha aprovat lleis durant aquests cinc anys d'una brutalitat tremenda contra les classes populars. O contra el moviment de les armilles grogues, que ha reprimit molt durament.

"El discurs de Macron sobre el poder adquisitiu és també molt simple: «si voleu guanyar més heu de treballar més»"

El defineixes com un candidat molt de dretes.
És clar. En l’educació pública, que és gratuïta, ha volgut imposar matrícules, no s’ha preocupat dels problemes econòmics de la classe treballadora… El seu discurs sobre el poder adquisitiu és també molt simple: “si voleu guanyar més heu de treballar més”. Doncs no. I a França, on hi ha una por molt interioritzada per part de les classes mitjanes a perdre el seu estatus, a baixar de classe, aquest tema preocupa molt. Avui en dia els autònoms, els transportistes, els pensionistes i moltes famílies no arriben a final de mes.

I això que no ha abordat Macron ho aprofita Le Pen.
És que no és que no ho hagi abordat, si no que ho ha instigat. I aquí Le Pen té les de guanyar, per molt que en el fons les seves propostes siguin fins i tot pitjors.

Aleshores què me'n diu, Macron és el mal menor davant l'extrema dreta o no?
Mmm…Uff… Buff… A veure… Sí [riu]. És un mal menor sobretot quant als valors, la situació interna nacional, però segueix sent un gran mal.

Vostè demanaria que la gent el votés?
Jo m'abstindré.

Per què?
Per tot el que ha fet aquests anys i pel seu programa neoliberal. Però tampoc puc votar a l'extrema dreta, òbviament, és impossible, no m’entra al cap. Llavors, què faig? Pensar que votar és un dret, però no una obligació.

Ni amb el nas tapat?
No. Assumeixo que la meva postura pugui escandalitzar a alguns dels meus col·legues, però no em sento còmoda validant aquesta elecció. De fet, aquests dies aquí a Barcelona sí que he comentat que no votaré però a França no ho he fet, perquè a molta gent no li entra al cap.

La joventut a França està molt desmobilitzada també en aquestes eleccions. Per què?
Sí, estan molt desmobilitzats perquè suposo que no troben resposta a les seves necessitats. Però molts sí que estan polititzats. Estan molt preocupats per l'ecologia, la igualtat, per la causa animal, però no es mobilitzen electoralment. Ha calat la idea que sigui qui sigui que estigui en el poder no atendran les seves demandes. Que poc o res canviarà.

"Ha calat la idea entre els joves que sigui qui sigui que estigui en el poder no atendran les seves demandes"

Si molta gent se sent decebuda amb el sistema, igual el problema és el sistema, no? Començant per la idea del sistema presidencialista.
Sí, de fet es parla molt de reformar la constitució per modificar aquest sistema i tenir en compte el paper del vot abstencionista, o per implementar un sistema d'elecció de l'executiu a través del parlamentarisme, i reforçar els partits, per a no votar directament una persona. Amb el sistema actual han arribat dos candidats que, o generen por, o generen decepció.

També defenses que participar en una democràcia no és només votar cada cinc anys.
Lògicament. I això explica també la meva postura. Jo entenc que pots fer política de mil maneres. Al carrer, manifestar-te, involucrar-te en l'acció sindical i col·lectiva, i no solament posar la papereta el dia que toca. I demà no participaré a les eleccions, però segueixo fent política de moltes formes.

Per acabar, quins són els principals reptes que tindrà el pròxim president de França?
El primer és que la gent recuperi poder adquisitiu perquè hi ha famílies que ho estan passant francament malament i amb el tema de la guerra d'Ucraïna més, i no sabem quant durarà. Serà una crisi duradora i no ens podem permetre una altra crisi més. Vam tenir la de 2008, amb prou feines ens recuperem i arriba la pandèmia, i després la guerra. La prioritat ha de ser aquesta. Intentar reduir la fractura social i intentar establir més consens perquè França és ara una societat fragmentada.