El passat dimarts 27 d’octubre, el Parlament de Nicaragua va aprovar la Ley Especial de Ciberdelitos gràcies a la majoria aconseguida amb els 92 vots dels diputats del Frente Sindicalista de Liberación Nacional (FSLN). Aquesta llei, també coneguda com a "ley mordaza" —i que remet a la propia llei de l'estat espanyol—, permet que el govern de Daniel Ortega pugui penalitzar quan una persona publiqui una informació falsa, és a dir, fake news. Si un periodista filtra informacions sobre el govern o publica articles amb dades que l’equip d’Ortega considera falses, el càstig és des de cinc fins nou anys de presó.

Tanmateix, la lluita d’Ortega contra els mitjans de comunicació contraris a la seva figura no és cap novetat d’última hora dins de Nicaragua. El passat 12 de setembre —un mes abans de l'aprovació de la Ley Especial de Ciberdelitos— un jutge va embargar el Canal 12 de Nicaragua, mitjà que no està a favor del FSLN. A més, al 2018 el canal 100% Noticias i el diari d’investigació Confidencial van ser confiscats per la Policia Nacional de Nicaragua. Aquests mitjans denunciaven la violació dels drets humans sota el mandat del govern sandinista, un debat que a partir dels últims fets ha reviscut al país centreamericà.

Una mesura que limita

Joan Biosca, corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a l’Amèrica Llatina, afirma a Diari de Barcelona que “tota vigilància governamental que no sigui feta de manera professional o d’una forma molt seriosa corre el perill que acabi sent una amenaça contra la llibertat d’expressió”. Biosca informa de l’actualitat des de Buenos Aires i reconeix que aquest tipus de mesures acaben afectant els periodistes, que segons la seva experiència, nota com al final s’acaben autolimitant i autocensurant per precaució. 

La llei aprovada per Ortega imposa penes de presó de cinc a nou anys si es publiquen filtracions d’informació sobre el govern. En referència a això, Biosca defensa que es limiten molt les fonts d’informació, ja que les filtracions que arriben de dins del govern són fonts importants. “Cada vegada és més difícil fer la feina que fem i cada vegada són més les pressions. Els governs creuen que són els guardians de les garanties democràtiques i de la informació fidedigna i jo crec que no és la seva funció” insisteix el corresponsal. Finalment, Biosca defensa que “comprovar les fake news és l’abc del periodisme, llavors, davant de tota aquesta situació: més periodisme.”

Una violació dels drets humans

Les últimes mesures anunciades pel govern d’Ortega han fet reviure el debat sobre la possible vulneració dels drets humans, un fet que la Comisión Interamericana de Derechos Humanos (CIDH) denuncia dins de Nicaragua. Pel que respecta a la llibertat d’expressió al voltant d’aquesta llei, Karlos Castilla, investigador de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), considera que la problemàtica arriba a la imprecisió dels seus articles, concretament el 30. “No inclouen referències de com evaluar o com graduar una fake news. Què és fals? No hi ha una forma de valor objectiva” explica Castilla. 

Tanmateix, per l’investigador del IDHC la Ley Especial de Ciberdelitos no només posa sobre la taula la vulneració de drets, sinó també la falta d'independència judicial. “No és només que sigui una informació falsa, sinó que ha de generar temor o alarma, però per qui? Són termes jurídics tan amples que pot haver-hi qualsevol conducta. Aquí entra l’arbitrarietat i, si hi ha arbitrarietat en l’aplicació d’una llei penal, la conseqüència és una violació dels drets humans”, afirma a Diari de Barcelona.

Segons Castilla, un dels problemes estructurals de la llei és que busca sancionar en comptes d’afavorir l’ordre de la informació. “Busquen controlar què s’informa, qui ho fa i com es fa” assegura. En aquest cas, l’afectació a la llibertat d’expressió arriba per dos costats, ja que té conseqüències directes pels propis periodistes a l’hora de fer el seu treball i per a la població en el que es refereix al lliure accés a la informació. En definitiva: un endarreriment.