Quan El Niño de Elche i Los Planetas van treure a la llum Canción para los obreros de Seat, la seva versió de l'himne català, alguns van dir que "mai actuarien a Catalunya", ha recordat en una entrevista a Efe el 'cantaor', però "afortunadament la societat no respira igual que els polítics".

Malgrat tan negres auguris, Fuerza nueva, nom del projecte que ha unit aquests dos esperits transgressors, es presentarà a Barcelona els dies 13 i 14 de maig.

"Sempre he estat ben rebut a Catalunya —ha assenyalat el músic— i sembla que això no canviarà perquè el disc hagi generat incomoditats entre els grups polítics més conservadors".

A més de l'esmentada versió anticatalanista de Els Segadors, també van generar debat, quan es van editar, les relectures que la banda fa de El novio de la muerte i dels himnes d'Andalusia, Espanya i dels gitanos.

"Estic acostumat —ha confessat Francisco Contreras, àlies Niño de Elche—, sempre em passa això, els meus projectes necessiten una mica de temps perquè s'entenguin".

La pandèmia va interrompre la gira de Fuerza nueva i ara, més d'un any després, "la gent ha tingut temps d'escoltar el disc amb deteniment i l'entén millor", afegeix.

Entre totes les crítiques que ha rebut el disc durant aquest últim any, les que més han sorprès el Niño de Elche són les que s'han abocat des de l'independentisme sobre Canción para los obreros de Seat.

"Encara n'hi ha algun que no ho ha superat i em segueix anomenant feixista, quan es tracta d'una lletra de Guy Debord!, existeix alguna cosa menys feixista que Guy Debord?", es pregunta el 'cantaor'.

Niño de Elche: "Encara n'hi ha algun que no ho ha superat i em segueix anomenant feixista, quan es tracta d'una lletra de Guy Debord!, existeix alguna cosa menys feixista que Guy Debord?"

"És trist que algú rebutgi alguna cosa per ideologia, però que ho rebutgi per incultura és més trist encara —ha lamentat—. Com a agent cultural, crec que encara hi ha molta feina per fer".

En això està el Niño de Elche, que segueix treballant perquè "hi hagi flux", perquè "la música popular permet llibertat d'acció i és important que cadascú faci la seva versió".

Aquest és el cas de El novio de la muerte, que Francisco Contreras es nega a anomenar "l'himne de la Legió" perquè, "abans que se l'apropiessin, era un cuplé", que narra una tràgica història d'amor.

El mateix passa amb l'himne d'Andalusia, que era una cançó que els segadors andalusos cantaven per agrair a Déu les bones collites, abans que Blas Infante l'adaptés.

"El disc se submergeix en aquest tipus de paradoxes, amb esperit crític i profunditat —constata—, però ens hem trobat amb molts prejudicis, principalment des de l'esquerra més clàssica, que ens ha acusat de blanquejar la Legió".

"Aquest disc no és conservador i xoca amb el que és conservador —aclareix—, i ser conservador no té a veure amb ser d'esquerres o de dretes".

En tot cas, el Niño de Elche creu que el projecte Fuerza nueva ha aconseguit el seu objectiu perquè els seus concerts són "catarsis desprejudiciades, en les quals el públic travessa la ideologia i troba la bellesa".

Els espectadors coregen en un mateix concert El novio de la muerte, despullat del sentit que li va donar el general franquista Millán-Astray quan la va convertir en l'himne dels soldats que maten i moren en la primera línia del front, i La cançó dels gitanos, que relata el genocidi d'aquest poble en mans d'un altre exèrcit feixista, el nazi.

Una classe magistral d'Història, que Los Planetas i El Niño de Elche faran els dies 13 i 14 de maig al Teatre Coliseum de Barcelona, en el que serà el primer concert del cicle Piñata, en què també actuaran Joep Beving, Matthew Halsall, Mammal Hands, Mulatu Astatke, Bauica, El último vecino i Gogo Penguin, entre d'altres.