Nits Blanques és una nova editorial en català que neix amb la voluntat de donar a conèixer autors actuals, de la segona meitat del segle XX, que escriuen en danès, finès, islandès, noruec i suec. La majoria d'aquests escriptors encara no han estat traduïts en llengua catalana. "Com a lectora em faltava que en català hi hagués més autors de llengües escandinaves", assegura l'escriptora i editora de Nits Blanques, Mònica Batet. Els dos primers llibres de l'editorial són La casa de la veranda cega de Herbjørg Wassmo i Una balena anomenada Goliat, de Cristina Sandu. La seva idea és publicar quatre llibres a l’any. 

Feia anys que Mònica Batet tenia la idea de crear una editorial com aquesta després de passar alguns estius a Oslo i parlar noruec. La seva afició per la literatura no només anglogermànica i francesa, sinó també de tots els llocs, l'ha portat a crear Nits Blanques, que omple un buit existent en l'espai editorial català.

El 2014 va conèixer una editorial italiana que, des del 1985, només publicava llibres del nord d’Europa i del bàltic i que, a més, ho feia en llengua neerlandesa. A partir d'aquí, va descobrir autors que li van interessar i va pensar: "Com pot ser que en llengua catalana tinguem aquesta mancança? Perquè hi ha autors de qualitat". 

La particularitat d'aquests autors, remarca, és que escriuen en una llengua que no és l'anglès, ni l'espanyol, ni l'alemany. "Les preocupacions, vinguis d’on vinguis, al final acaben sent les mateixes. No és una literatura on hi hagi realisme màgic, sinó que és més realista. No és com la literatura llatinoamericana o la literatura colonial". 

La idea era que els dos primers llibres de l'editorial es publiquessin al maig. Malgrat les adversitats, Batet assegura que tenia clar que tiraria el projecte endavant i, en tot cas, si no podia ser degut a la crisi sanitària s'esperaria. "Ja tenia els drets comprats i em semblava que la gent amb pandèmia o sense pandèmia llegirà igual. Potser llegirà més si ens tornen a tancar", afirma. 

Primers llibres 

Els primers llibres publicats per l'editorial són La casa de la veranda cega de Herbjørg Wassmo, protagonitzat per una adolescent, filla d'una soldat alemany de la Segona Guerra Mundial, que viu en un fiord noruec; i Una balena anomenada Goliat, de Cristina Sandu, que tracta sobre l’Alba, una noia d’una trentena d’anys que viu a Hèlsinki, on fa d’intèrpret per a immigrants romanesos. L'Alba coneix bé aquest idioma perquè és la llengua del seu pare, la seva exparella i el dels habitants de la Vila Roja.