New George és el nom artístic de Jorge Agustí (Sant Pol de Mar, 1996), un jove músic que aquest divendres treu el seu primer disc: Isla Giorgio. Destaca pel seu carisma, per la il·lusió que posa en el seu projecte musical i per voler compartir la passió per tot allò que fa. Arriba a l'entrevista vestit de blau de dalt a baix, no falta detall en el seu outfit, anells i ungles també de blau. Com a colofó, unes ulleres de sol, que no cal dir de quin color són. Ens saluda amb un somriure d'orella a orella. Té ganes de convidar-nos a Isla Giorgio a ritme de música urbana i alguna mescla que no deixa de sorprendre.

Com neix el projecte New George?
A la pandèmia, que va ser el millor any, irònicament parlant, però jo no ho sabia. Jo venia del rock clàssic i d'estar en diverses bandes, com els Jarps. Em vaig quedar en solitari i vaig apostar per aquesta etapa. Ja ho diu el nom, era un nou George, així em diuen. Arran d'això, vaig començar a obrir la ment. Volia provar músiques noves i vaig veure que hi ha coses molt xules. Recordo el 2019 i el 2020, tot i el confinament, com una època de creixement.

Sempre havies volgut ser músic?
Sí, sempre, sempre. He tingut la sort que als meus pares els encantava la música. Sobretot al meu pare, que tot i no haver-se dedicat professionalment, la viu, la té a la sang. Quan estava a la panxa de la meva mare ja em posava els Beatles, Frank Sinatra, Elvis... He tingut la sort de saber què volia fer des de petit.

Combines la música urbana amb el pop, però també amb la batxata, la sardana... Creus que tots els estils són combinables?
Sí, però s'ha de fer amb gust, no tot s'hi val. L'art en si és plàstic i s'ha demostrat que es poden combinar coses aparentment incombinables i ja no només amb la música, amb l'arquitectura també, o la dansa... Que costi més o menys és una altra història.

"Quan estava a la panxa de la meva mare ja em posava els Beatles, Frank Sinatra, Elvis..."

Com defineixes, per tant, el teu estil?
Jo dic que faig urban pop. La música és urbana, però les melodies són pop, fàcils de reconèixer per tothom, no només per la burgesia. Ajunto la sardana, la batxata... M'agrada provar, soc un tio que arrisca en aquest sentit.

Per què no s'havia fet abans, aquest tipus de mescla?
Crec que no s'ha explotat gaire. No sé si és la primera... Això passa quan passa, me n'alegro de formar part d'això, d'arriscar. Es tracta de no tenir prejudicis amb la música. Si alguna cosa bonica té la música és que és lliure, no té lleis, això és l'hòstia.

No és fins al 2021 que et presentes al públic amb el teu EP, KIKAZU, quina rebuda va tenir?
Molt bona. No sabia quina rebuda tindria, només que m'havia currat les cançons al màxim possible. Sabia que malament no aniria. És maco veure també com creixen els temes. Sempre és una sorpresa guai i un creixement progressiu. Estic molt orgullós.

Què vols transmetre amb les teves lletres?
La meva música parla de què estic sentint. Si m'escoltes podràs saber el que em passa pel cap. Parlo de l'amor, el desamor, de saber perdonar, com faig a Sabe Dios... També del valor del perdó, la toxicitat humana de les xarxes socials, la gent tòxica... Són temes que em causen un efecte emocional i també a la gent, ja que són comuns. No et parlaré d'alguna cosa poc comuna, sinó d'allò amb què la gent empatitza.

De vegades et fa por exposar-te massa?
No, perquè em surt sol i si una cosa surt de forma natural, al final les conseqüències que pugui tenir no t'importen gaire. Si no al final no estem sent artistes. És una labor de l'artista.

"La meva música parla de què estic sentint. Si m'escoltes podràs saber el que em passa pel cap"

Avui publiques el disc Isla Giorgio, però el passat 23 de setembre vas llançar un avançament amb GTA, un tema que parla sobre frenar les relacions tòxiques. En ell fas un símil amb el videojoc GTA. Quin ha estat el procés de creació del tema i què hi expliques?
Va sortir al meu cotxe, com molts dels meus temes, almenys les idees principals. La cançó explica que la gent tòxica anirà arribant a la teva vida, al final és inevitable. És guai tenir com a mínim l'experiència. De vegades per compromís volem quedar bé. S'ha d'anar de cara i ja està. I el símil amb GTA em va sortir així. Soc fanàtic de la saga de videojocs, volia fer un honor al George petit que hi jugava.

A les xarxes vas dir que es tractava d'un encàrrec de GTA per la futura publicació d'una versió del joc i finalment ho vas desmentir.
Sííí (riu). Hi havia rumors que sortiria la sisena entrega i vaig fer aquesta broma com si fos un encàrrec que m'havien proposat. Tothom va pensar que era de debò! Va ser satisfactori veure la confiança que la gent posava en mi, potser massa i tot (riu). Era una petita broma per fer el gamberro, per crear expectativa.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by 𝙉𝙚𝙬 ɢᴇᴏʀɢᴇ (@newgeorge4real)

Més enllà de la broma, si t'ho proposessin faries una cançó per aquesta empresa?
És clar, m'encantaria, seria l'hòstia. Diria que sí de cap!

I per quina empresa no en faries?
Per alguna involucrada en el maltracte animal. Tinc un gran respecte als animals, sóc vegetarià. Tot i que el sistema està fet perquè hi caiguem, intentaria ser selectiu amb els temes que afecten els meus valors humans.

Quin concepte hi ha darrere d'Isla Giorgio?
Més que un àlbum vull que sigui un espai. La gent estiueja a una illa o a qualsevol lloc per desconnectar, estar tranquil, gaudir... Així és com m'he sentit fent el disc. Volia crear un espai en comú al qual us convido perquè agafem una birra o una copa de vi i escoltem el disc, que és el treball de l'any. Són les 11 millors cançons que he pogut composar.

Quins estils has mesclat en aquest cas?
El pop és l'espina dorsal i després hi ha tecno, reggaeton... una mica de tot. Té una paleta de colors extensa.

L'has produït amb el segell independent Delirics. Què t'han aportat?
M'ajuden molt. Sense ells no estaria aquí. Qui et digui que tot ho pot fer sol és mentida. Necessites un equip que cregui en tu. Els dec la vida.

Ells aposten per artistes emergents... Si creixes seguiràs amb aquest segell?
Sí, perquè la música és un business que costa, i encara costa més que creguin i apostin per tu. Si hi ha una manera de treballar que m'agrada, un respecte i una estima, no tinc per què anar-me'n, al contrari, a mi m'agrada fer pinya amb la gent.

Com encares l'èxit?
Amb molta felicitat. Estic preparat. Tinc l'edat i experiència suficient per poder-lo pair. No crec que em pugi al cap ni la liï. Vull gaudir-ho amb la gent.

Creus que som una generació obsessionada amb l'èxit o el fracàs? Per què?
Sí, és obvi, les xarxes socials han fet molt mal amb això. S'ha creat una pressió molt bèstia i és constant. S'ha de saber portar de forma sana. Mentre no et mengi el coco... Quan ve l'èxit l'hem de celebrar, perquè si estigués cada dia amb nosaltres no sabríem quan el tenim, no el valoraríem.

Les teves primeres cançons eren en castellà i ara el combines amb el català... A què es deu aquest canvi?
Al disc hi ha meitat i meitat. Els catalans tenim la sort de ser bilingües, no tothom ho pot dir. Crec que ho hem d'explotar. Jo m'he criat amb les dues i per mi no és un conflicte. Els últims singles els estava fent en català perquè no ho havia fet mai i m'agraden els reptes. Em sentia còmode i em molava. Potser demà faig una en anglès o francès.

Quins són els teus referents artístics?
Són incomptables... La meva banda preferida són els Beatles i sempre ho seran. La Rosalía, Frank Ocean, Travis Scott, Mac Davis, John Scofield... De totes les èpoques i no només musicals. També Stanley Kubrick, Tarantino... La gent que m'inspira és molta. Hi ha genis que et toquen la fibra.

Amb qui t'agradaria col·laborar?
Amb Alizzz, perquè és un tio que admiro i m'ha ensenyat a produir. I de fora de Catalunya amb Frank Ocean, Tyler the Creator, Bad Bunny... Moltíssima gent.

Aquest estiu et vam veure a TV3. Com va ser el teu pas pel programa La Gran Vetllada?
El vaig viure amb molta il·lusió. Em molava el format, érem penya random que no ens coneixíem i ens vam obrir les portes de casa per tocar junts. A més, ho vaig compartir amb el meu pare i d'allò va sortir fins i tot una cançó, que es diu La Gran Vetllada. Molta gent que no em coneixia em va conèixer arran d'allò, així que genial.

"Quan ve l'èxit l'hem de celebrar, perquè si estigués cada dia amb nosaltres, no sabríem quan el tenim, no el valoraríem"

Per acabar... Com encares el futur? Tens programat ja algun concert?
De moment he fet alguns concerts... he estat a l'Apolo, a la Caníbal, a Arts d'estiu a Pineda... Va ser brutal. Però ens estem reservant, ara. Volem que el disc causi un efecte i per l'any que ve sí que vull fer actuacions. Soc animal d'escenari, he tocat arreu, a casaments, comunions, hotels, càmpings, escenaris totxos, petits... Però de moment piano, piano.