Un “col·lectiu de periodistes contra el poder. Vegà, anticapitalista i fora del sistema”; així és com es defineix Cuellilargo. El projecte va néixer com un canal de Youtube amb un nom curiós, però cada vegada són més les persones que el coneixen. Les xifres ho corroboren: 134.000 subscriptors a Youtube, 96.800 seguidors a Instagram i 18.400 seguidors a Twitter.  “Cuellilargo neix amb la voluntat d'explicar temes des d'un punt de vista que normalment s'invisibilitza i fer-ho a les xarxes, però fugint de la immediatesa”, explica Pol Andiñach, periodista coordinador del col·lectiu. 

Entre l'acceleració que marca les xares socials, Cuellilargo aposta per trencar amb aquesta dinàmica. “Intentem explicar les coses d'una manera més completa, donant el nostre punt de vista però de manera rigorosa i amb uns paràmetres clars de justícia social, de solidaritat i de suport mutu. Intentem combatre el discurs hegemònic neoliberal, donant veu a qui normalment se silencia”, explica Andiñach. Parlem amb ell sobre les noves línies del projecte i les dinàmiques actuals a plataformes com Youtube o Twitch.

Un dels primers vídeos que vau penjar a Youtube és el del Mapa Mundi al revés, que podria ser una declaració d’intencions. “La forma com representem el món és una decisió ideològica, social i política”, sentencies. Quina mirada plantegeu des de Cuellilargo?
La mirada que cadascuna de nosaltres té sobre el món ve condicionada per molts factors: des de família, l'educació rebuda, les amistats o les esferes on socialitzem. I, també, pels mitjans de comunicació que consumim. Ara mateix els mitjans més influents estan a les mans de grans fons d'inversió, de bancs o d'aristòcrates i expliquen el món d'acord amb els seus interessos. Des de Cuellilargo intentem fer-ho des d'una altra banda; perquè hi ha d'haver mitjans de comunicació que se surtin d'aquesta lògica i que estiguin del costat de la classe treballadora. Intentem ser rigorosos i no ser pamfletaris, però explicar la realitat des d'un lloc que no sigui el mainstream. 

Com és estar a Youtube?
Amb això no hi comptàvem, però Youtube s'està convertint en una mena de niu de discursos de dreta i d'ultradreta. L'altre dia vaig llegir en un comentari que Youtube és l'altaveu neoliberal de Google, i és que els continguts que més es difonen són d'aquesta òrbita. En aquest sentit, vull fer una mena d'“investigació” sobre això; simplement connectar-me cada dia a la pàgina principal de tendències i veure quins vídeos se situen a l'espectre de dreta i quins a l'espectre d'esquerra. Tinc bastant clar que el que passarà és que la majoria seran de dretes. 

A què es deu això?
Aquesta és la qüestió. És un biax algorítmic que promociona més aquest contingut perquè ideològicament a Google li interessa? O és perquè aquest tipus de contingut és més agressiu o provocador i, per tant, atreu més l'atenció i s'acaba promocionant més? Pot ser que la comunitat de dretes sigui més activa a Youtube que la comunitat d'esquerres. Però en el cas que això sigui cert, també ens podem plantejar què va ser abans. Com que Google ha promocionat aquest contingut s'ha creat aquesta comunitat de dretes tan activa? O és que aquesta comunitat de dretes ja hi era i per això es promociona més aquest contingut? Al final d'hipòtesis n'hi ha diverses, però el que està clar és que Youtube és un cau de discursos que reobren debats que creiem superats, com ara un qüestionament molt agressiu als discursos feministes.

En quina posició us trobeu vosaltres?
En aquest sentit, hi ha gent que ens diu que som una resistència a Youtube. I és que és veritat que molts dels altres creadors de contingut que parlaven des d'una posició més d'esquerres han acabat plegant. Cal entendre que hi ha molt d'odi. Nosaltres ho estem patint molt, de la mateixa manera que altres que han vingut abans també ho han patit. Si un creador de dretes, per exemple, fa un vídeo comentant despectivament el contingut que tu crees, no només reps l'odi d'aquest vídeo, sinó tota l'onada de hate que et ve després: una setmana en què et donen mil  dislikes i t'omplen el vídeo de comentaris insultant-te o directament desitjant que et moris. Els creadors que fan això s'escuden dient que ells no inciten explícitament aquestes actituds, però no es poden desresponsabilitzar d'aquesta manera.

Com ho viviu?
Ens agrada la idea de ser una resistència a Youtube, però no volem ser cap mena de màrtir. A mi personalment em provoca bastant de malestar i això et condiciona. Penges un vídeo i ja saps que vindran 300 comentaris dient-te que no en tens ni idea i trepitjant-te. Això paralitza i, de fet, han aconseguit anul·lar molta gent. Nosaltres ens resistim, però inevitablement ens afecta.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de cuellilargo. (@cuellilarg)
 

Més enllà de Youtube ara també esteu a Twitch. Per què heu decidit entrar-hi?
Era un altre espai que s'estava obrint i on, òbviament, tots aquests creadors de continguts de l'espai més dretà i reaccionari hi estaven anant. Twitch és propietat d'Amazon i el discurs que volen vendre és molt semblant al de Google, i per això ens va semblar interessant fer-hi una cosa diferent. A més, la idea va sorgir en un moment en què jo tenia molta feina i no podia assumir fer els vídeos. Com que ens sosté la gent a través de Patreon, vam avisar que no publicaríem durant un temps. Però els mesos passaven i, tot i que a Cuellilargo funcionem de manera bastant horitzontal, si jo estic absorbit amb un altre tema, i no hi ha una persona que coordini, el projecte queda força aturat. És un aspecte que volem treballar, però ara mateix és així. Twitch va ser una manera de crear continguts que no requerien tanta dedicació de temps.

Quin tipus de contingut hi feu?
La idea que teníem amb Twitch era fer una tele, per això vam anomenar al canal Cuelli TV. Ens agradava la idea de crear una "televisió" que estigués al marge del discurs oficial, on pogués participar molta més gent i fos més oberta. Però és veritat que aquest format requereix més disciplina i constància. Al final alguns programes han caigut perquè no hem pogut assumir aquesta regularitat. 

El que feu a Twitch trenca amb les lògiques imperants?
Ens agrada crear un espai de directes que fugi de la retòrica que utilitzen aquests creadors de contingut més de la dreta; una retòrica molt agressiva i violenta, que tota l'estona desqualifica l'altre. Volíem crear un espai “més segur” o més sa, i crec que això és una cosa que la gent valora fins i tot més que el mateix contingut. Al final és un espai agradable on intentem que tothom se senti còmode i on hi hagi uns mínims de respecte clars. Estem contentes perquè, a poc a poc, ens estem fent el nostre lloc a Twitch, tot i que sabem que novament entrem en contradicció perquè aquesta plataforma és propietat d'Amazon, que encarna tot allò que critiquem. 

Com vius aquesta contradicció?
Vivim en un sistema on un grup de gent crea una plataforma com Twitch, però quan aquesta comença a ser influent, les grans empreses veuen que té potencial i la compren. És un sistema que tendeix al monopoli, ja ho sabem. Però quina és l'alternativa? Quedar-nos a casa sense fer res? No crec que sigui viable.  En el moment en què estàs en contra d'un sistema que ho travessa pràcticament tot i fas coses per canviar-lo, necessàriament entraràs en contradiccions. Amb tot, també amb el que menges o com vesteixes. Nosaltres assumim la contradicció, la reconeixem i intentem articular un discurs justificant les decisions amb honestedat. Vam dubtar bastant si anar a Twitch, però al final és un espai que està allà i creiem que s'ha de disputar. Sincerament preferim poder fer assessories laborals en directe i poder ajudar a persones que tenen dubtes a tenir una millor vida laboral, que no pas ser puristes i quedar-nos en la paràlisi. 

En el moment en què estàs en contra d'un sistema que ho travessa pràcticament tot i fas coses per canviar-lo, necessàriament entraràs en contradiccions

Al final Twitch també obre la porta a formats que complementen el dels vídeos de Youtube, com aquestes assessories que comentes.
Intentem oferir continguts en la mateixa línia que els vídeos de Youtube, però és veritat que a Twitch hi ha una interacció al moment amb l'audiència i això permet fer formats que d'altra manera no serien possibles. Per exemple, permet fer una assessoria en directe o que durant una entrevista la gent també pugui fer preguntes a la persona entrevistada. Amb tot, ens agrada diversificar el contingut i diferenciar el que fem a un lloc i a l'altre. No volem deixar de publicar vídeos com els fèiem tradicionalment, perquè també ens agrada i creiem que és part de la nostra essència. 

En relació a tu hi ha una altra novetat, fa poc que has publicat el llibre Tothom pot ser ser antifa. Per parlar-ne dius que és “un llibre que insta a declarar-nos categòricament antifeixistes”. Per què és necessari?
Crec que tota persona demòcrata s'hauria de declarar antifeixista, perquè ja sabem que la culminació dels discursos feixistes és la mort de la democràcia.  A més, ara estem veient un ressorgiment dels discursos d'extrema dreta, feixistes i neonazis. Potser veiem que no són exactament iguals que els feixismes clàssics, però crec que no hem d'esperar a veure una semblança idèntica per detectar que allà hi ha un problema i començar-nos a moure. Els discursos d'avui, molt lligats també a dinàmiques d'odi, posen en perill real a moltes persones; veiem des d'agressions a menors migrants no acompanyats fins a la vandalització de murals feministes. Tot això són violències, siguin més subtils o més dures. Mantenir-se equidistant davant aquestes dinàmiques és permetre que segueixin ocorrent i alimentar-les.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de cuellilargo. (@cuellilarg)

Quin paper tenen els mitjans en l’expansió d’aquests discursos?
Al llibre hi ha un capítol que parla precisament dels mitjans de comunicació i l'encapçala una frase que diu: “El meu animal mitològic preferit és el mitjà de comunicació que diu nazis als nazis”. Realment als mitjans  hi podem detectar dinàmiques que són de blanquejament. Podríem identificar molts detalls, però potser els principals són tres: per una banda, la naturalització i l'emmascarament del feixisme; d'altra, el fet de tractar les seves postures i discursos com si fossin una posició legítima i respectable; per últim, tractar determinats temes com la migració des d'una perspectiva que beneficia a l'extrema dreta i amb una manca de pluralitat i d'ètica periodística bastant forta. Al final, buscant atenció i audiència els mitjans de comunicació cauen en la trampa de reproduir les barbaritats que diu l'extrema dreta, encara que de vegades informativament no aportin res.

El terme 'antifeixisme' està estigmatitzat?
Aquest és un dels motius pels quals el llibre es titula Tothom pot ser antifa; per intentar combatre l'etiqueta que s'ha posat a aquest moviment, també des dels mitjans de comunicació hegemònics. S'ha intentat descriure l'antifeixisme com un grup de joves encaputxats que l'única proposta que tenen és pegar-se amb les persones identificades com d'extrema dreta. Jo no dic que no hi hagi grups antifeixistes que puguin caure en aquestes dinàmiques, però en general el moviment i les seves pràctiques van molt més enllà. Al final són persones que intenten fer d'aquest món un lloc millor, més respectuós i solidari. El que passa és que un antifeixisme conscient i potent és una amenaça. Precisament per això s'intenta deslegitimar el moviment i etiquetar-lo de violent; interessa diluir-lo quan és més necessari que mai.