Tothom en sap, d'amor: sigui quina sigui la nostra història personal, aquest és un bé que ha estat exprimit fins la sacietat. L'hem vist en pel·lícules, sèries, llibres i tota mena de mitjans imaginables. Però és justament per ser una idea ja seca de tant ús, que les excepcions brillen més. Les històries d'amor atípiques i personals aconsegueixen romandre dins nostre molt més que els clixés del dia a dia, o, encara millor, aquelles que utilitzen els codis i tradicions per donar-li una volta al seu favor, com és el cas de la recomanació d'aquesta setmana. 

De l'animació més innocent, de llapis i colors, ens ve Regaré con lágrimas tus pétalos, un curtmetratge que ens explica un amor, vist a través d'un gat, entre una rosa i una gota d'aigua d'un dia de pluja, amb tots els obstacles possibles i els drames assegurats. Amb una narració de conte (que la relaciona amb una mena de faula), i un paisatge de poble que tots coneixem, aquest curt sap jugar amb els elements habitualment associats amb l'amor, però vestint-ho de noves perspectives i discursos. 

A vegades ens oblidem que no tot el producte és aquell que ve del supermercat. El cinema, més enllà de perspectives conceptuals sobre el mercat i l'art, és un consum. És per això que, quan pensem en comerç local i la importància de contribuir-hi, també ho hauríem d'aplicar a les arts visuals. Aquest és un curtmetratge de marca espanyola, de creadors i productors nacionals, i, si volem deixar enrere estereotips sobre el cinema espanyol i la seva "mala qualitat", primer hem de confiar-hi i donar-li el suport suficient per a florir com cal. No sempre ha d'anar la cosa sobre Hollywood. 

Regaré con lágrimas tus pétalos, dirigit per Juan Carlos Marí, va guanyar el Goya a millor curt d'animació el 2004.