Maria Hein (Felanitx, 2003) és una de les veus mallorquines més conegudes del moment al panorama musical. Amb només 19 anys, aquesta artista ja compta amb més de dos anys de carrera musical. Esmenta que Idò un cafè, el seu segon senzill publicat a les xarxes, la va catapultar cap a un públic molt més ampli.

Continent i contingut (2021), el seu primer projecte, va ser la seva carta de presentació al món com a artista revelació del moment. A més de dos anys de la seva sortida al món, aquest àlbum ja compta amb gairebé 600.000 reproduccions a Spotify. Qualifica el seu disc com una barreja de folk i pop amb una dolçor que enganxa als oients. Gràcies a tot això, va guanyar el premi Enderrock l'any 2021 com a Millor Cançó i Millor Artista Revelació.

Ara presenta el seu darrer senzill La Dama de Mallorca, una versió d'un romanç mallorquí que sempre ha estat molt present en la seva vida i que havia de versionar en algun moment de la seva carrera. Aquest cop, però, ho ha fet donant-li un toc molt més fresc fent ús dels recursos sonors en la postproducció, com ho és l'autotune. 

Les seves lletres dolces han sigut un símbol identitari del seu repertori, però en les dues darreres col·laboracions (Supergluuu amb Plan-ET i Club amb Julieta) veiem un canvi en la direcció de la seva música, cap a melodies més mogudes on veiem a una Maria més enfocada al pop electrònic. Així és com vol enfocar el seu segon àlbum d'estudi, que veurà la llum durant aquest any.

Com has viscut la rebuda de La Dama de Mallorca a les xarxes socials, veient que aquest tema ja el tenies bastant viralitzat a la plataforma de TikTok?
Molt bé! El concepte de TikTok el tenia super desconegut, però ara mateix és l’app més emprada i em vaig adonar que la gent que comparteix allà les cançons abans de treure-les arriba a molt més públic. Vaig pensar “i si ho faig?”. Vaig començar a tenir moltes visites, likes i visualitzacions. Molta gent em va començar a seguir i, realment no sé si és per la cançó, però estic molt contenta perquè ha arribat a molta gent. Que una cançó tradicional arribi a un públic tan jove també és molt guai. Estic molt contenta amb la rebuda.

Com vas tenir la idea de versionar aquesta cançó? 
És una cançó que sempre ha estat molt present dins la meva vida i al llarg d’aquesta he anat fent coses amb aquesta cançó. Quan vaig publicar el primer disc tenia ganes de treure alguna cosa més nova i tenia algunes col·laboracions (la de Julieta o Plan-ET), però volia fer quelcom meu. Mentre estava component les cançons del nou disc, vaig pensar en treure una versió d’aquesta cançó a piano, però a piano ja n’hi ha moltes, i li vam donar una volta. Se’m va acudir fer-ho amb un programa d’electrònica, vaig ensenyar a l’equip la meva idea i va agradar. He fet La Dama de Mallorca en una versió més actual i un so més fresc, amb autotune, perquè a mi m’agrada escoltar tota mena de música, però aquesta entra més fàcil. Em vaig posar en aquest terreny per poder jugar. 

Creus que hi ha molt estigma o que s’està començant a normalitzar l’ús de l’autotune?
Sí, clarament. Quan a la meva mare li vaig ensenyar La Dama de Mallorca, em va dir que per què no eliminava el moment final, que no li agradava. La meva parella igual… “No necessites autotune, si ja cantes bé”. S’associa que per tenir bona veu no es necessita autotune, però jo ho veig com un recurs estètic perquè, al final, tothom duu retocs. Quan graves una cançó i graves les veus, sempre et corregeixen, perquè ningú mai afina al 100%, i encara que duguis autotune t’ho han de corregir igualment. Aquesta eina és com un filtre estètic, no és un reforç. Si cantes malament, cantaràs malament amb autotune igual. Jo estic emprant l'autotune perquè m’agrada la sonoritat que dona, no perquè no sàpiga cantar. 

"Estic emprant l’autotune perquè m’agrada la sonoritat que dona, no perquè no sàpiga cantar"

Et bases tu sola en una estètica concreta pels videoclips o deixes que el teu equip t’ajudi en la part audiovisual? 
Els hi dono via lliure perquè em donin idees i facin conceptes. A mi m’agrada estar allà i dir les coses que no m’agraden i posar coses que vull que surtin. És un mix on aportem per ambdues parts. Amb el videoclip de La Dama de Mallorca, sabia que volia la llum blava, i en l'àmbit narratiu, volia que hi hagués dues Maries. 

El teu single amb Plan-ET (Supergluuu) és tot un èxit a les plataformes. Va ser el primer contacte emprant l’autotune i capficant-te dins el trap? 
El meu primer disc és més tranquil i més orgànic, no té tanta màquina. En Jaume Forteza (Plan-ET) i jo ens vam conèixer per Instagram durant el confinament, perquè tots dos feiem música. Quan vaig venir a viure a Barcelona vam coincidir per amics en comú i va arribar un moment en què vam decidir fer una cançó junts i ens vam preguntar: "d'acord, però qui s’adapta a qui?”. Jo vaig tenir clar que em volia adaptar al seu terreny perquè m’encanta fer aquestes coses, mai em quedaria en un mateix estil. I ell em va ensenyar moltíssim en temes de producció, i em va agradar molt perquè mai havia gravat amb autotune i mai havia escoltat la meva veu així. És heavy perquè és completament diferent. A l’hora de cantar i gravar sona molt diferent, però perquè la intenció també és molt diferent. Treballar amb en Jaume ha suposat un abans i un després perquè m’ha servit pel que estic fent ara. Si no hagués fet Supergluuu no ho faria igual. 

Les teves lletres són molt dolces i properes. Venen d’experiències personals?
Sempre dic que no, però sí (riu)... Són experiències personals. Quan escric una cançó moltes vegades no sé de què estic parlant, però al cap d’uns mesos després d’haver-la gravat o publicat, l’escolto i penso, “bua, ja sé de què xerrava”. També considero que m'anticipo al futur i predic coses que em passaran. Amb el meu segon disc, pensava que tot el que vaig escriure fa uns mesos m’ho estava inventant, però finalment m’ha acabat passant. Així que sí, clarament són experiències personals. 

Continent i contingut ha suposat un abans i un després dins de la indústria musical al panorama català. Com va ser el procés de creació i producció de totes les cançons? 
Vaig començar a treure singles l'any 2020 i la discogràfica Hidden Tracks em va fitxar. Jo tenia la idea de fer un disc, però era una cosa que somiava i veia impossible. I si ho feia, sabia que em portaria molt de temps perquè no tenia prou cançons per fer un disc i havia d'esperar molt. Quan em van fitxar, vaig dir “ara m'he de posar les piles”. En aquell moment estava fent segon de batxillerat i ma mare em va dir que fins que no l’acabés, jo no gravaria res. Durant el curs vaig anar fent cançons i component lletres per pensar en com volia que sonés. Fèiem reunions online perquè ells estaven a Barcelona i jo a Mallorca. Un mes i mig abans d'acabar batxillerat, vaig gravar Es teus ulls davant la mar, el meu primer single del disc. El vaig gravar a Felanitx, el meu poble, a un estudi d'allà. I a l’estiu vaig anar a Banyoles a gravar amb en Ferran Palau i hi vam estar cinc dies, que van bastar per acabar el disc.

Vas participar en el procés de producció del disc? Ferran Palau ha sigut el productor, com ha estat treballar amb ell?
És un professional. Quan m'ho van proposar, estava flipant. Era com un dels meus ídols del panorama català. Ens vam anar coneixent i ara ja és com el meu padrí màgic, és el millor, sap tantes coses en l'àmbit de so, quan estem gravant un disc ho sent i escolta tot, sap molt bé on han d'encaixar totes les coses. També és molt pautat, li agrada fer les coses molt ordenades i a mi m'ajuda molt perquè soc molt més caos. Això fa que ens complementem molt bé. Ara per exemple, també ha estat present al meu segon disc i és que vull que estigui sempre en el procés de creació de cada disc meu. 

Idò un cafè va ser la teva carta de presentació i va suposar tot un èxit. Com vas rebre aquesta resposta tan gratificant del públic? Va ser espontània la seva publicació?
Sabeu per què el vaig publicar? Us explico la història. Idò un cafè la vaig escriure a casa meva enmig d'una classe online durant el confinament. Em vaig posar amb la guitarra i vaig començar a escriure la cançó damunt. Després la vaig deixar aparcada durant dos mesos i només la vaig ensenyar a les meves amigues, però vaig veure que el Pop Rock de Palma (un concurs de músics) va obrir les convocatòries. Tu podies enviar cançons teves, arribaves a una semifinal i a una final. I si guanyaves, enregistraves un disc i feies concerts. Vaig pensar “bua, quina oportunitat!". M'hi vaig presentar, però només tenia una cançó gravada, la de No te veig, una cançó molt petita que vaig gravar al temps del confinament. I vaig pensar “i, ara què faig?” Com a mínim eren dues cançons gravades i vaig anar a gravar Idò un cafè amb dos dies i ho vaig fer a casa un amic de la meva mare que té un estudi, així ràpidament. La producció és meva i seva. Finalment, la vaig enviar i quan la vaig tenir, em va agradar tant que vaig pensar “i per què no la penjo?”. No eren els meus comptes penjar-la a Spotify, però tot el meu entorn em va incitar a fer-ho. En una tarda vaig fer un videoclip amb l'Arnau Vadell i ho vàrem publicar. Va tenir molt bona rebuda. A mi abans no em coneixia ningú i amb Idò un cafè em va començar a conèixer molta gent, fins i tot la discogràfica. Probablement, si no l'hagués publicada, no estaria aquí ara.

"Abans no em coneixia ningú i amb Idò un cafè em va començar a conèixer molta gent, fins i tot la discogràfica. Probablement, si no l'hagués publicada, no estaria aquí ara".

Amb tots els artistes del panorama, veient que teniu molt bon rotllo entre vosaltres, amb quin d’ells t’agradaria col·laborar? 
És molt difícil escollir. N'hi ha molts. No puc dir res perquè crec que col·laboraré amb un d'ells. No ho sé... Per exemple ara m'agrada molt la Mushkaa, m'agrada molt el darrer disc de The Tyets, l'Ariox que l'estim moltíssim i col·laboraria amb ella... Hi ha molta gent. Si n'hagués de dir un per ara mateix, et diria amb la Mushkaa. Així alguna cosa més clàssica amb la Silvia Pérez Cruz, que també m'agrada molt.

I amb algun artista/grup mallorquí? 
Amb en Joan Miquel Oliver, és un referent. O amb Da Souza també, podria quedar algo molt guai. 

Com et fa sentir veure que altres artistes emergents com és el grup mallorquí anomenat Fades, agafi un fragment d’una cançó teva (Idò un café) per a fer-ne una ells? Com és el cas de Gay Revenge (primer senzill de Fades). 
Quan vaig rebre la cançó, perquè clar, la varen enviar prèviament a la discogràfica perquè els hi validessin i quan la vaig rebre vaig pensar: "Quina locura és aquesta?". Vaig flipar, vaig pensar que hi hagi gent a qui li agradi la meva música i que l'estigui samplejant, és flipant. Que em van fer un sampling! És la primera vegada a la meva vida que empren un fragment d’alguna cançó meva per fer-ne una altra. És molt guai que em facin això, per mi és com una mena d'homenatge, jo ho veig així. Em va fer molta il·lusió. És molt heavy i era una cosa que em pensava que no m'arribaria a passar. Mai m'havia plantejat que hi hauria algú que en una cançó seva ficaria alguna cosa meva. A més que les Fades són ideals, són les millors. Mira, no sé si som referents musicals de ningú, però m'encantaria saber si ho som perquè això et dona moltes més forces per seguir i és molt gratificant i s'agraeix molt.

"No sé si som referents musicals de ningú, però m'encantaria saber si ho som perquè això et dona moltes més forces per seguir i és molt gratificant i s'agraeix molt".

A part de les experiències personals, quines coses t’inspiren a tu a escriure les teves lletres?
Ara últimament, amor. No puc parar. Tinc cançons més romàntiques, però al nou disc també n'hi ha una mica més de raxeta, també un poc més Shakira o a lo Bizzarrap Sessions. Aquest nou disc tindrà dues cares, la part més cute i la part més diablo. També va per vivències i etapes. Quan el vaig començar a escriure estava en una etapa de la meva vida que ara mateix considero que ja no estic. Es veuen molt reflectides les etapes i els canvis. Segurament si faig un altre disc, es veuran altres coses.

Més o menys, saps la data de publicació del teu segon disc? 
Serà enguany, però no puc dir-ho. El que puc confirmar és que serà després de l’estiu segur. També durant l’estiu treuré alguns singles i tal. Em fa molta il·lusió. Aquest disc suposa un canvi per a mi. 

Hi haurà moltes col·laboracions? 
N’hi haurà, són molt heavys. Però encara no estan tancades del tot. Però sí, n’hi haurà. De fet, son tres col·laboracions que em fan molta il·lusió. 

Com és el procés de col·laborar amb un altre artista, com es pacta? 
Depèn de la col·laboració. Per exemple, jo en el cas del meu disc, m'ha fet il·lusió que X artista canti una de les meves cançons, li envio perquè se l'escolti i si li agrada doncs guai i ho gravem, i si no, puc enviar-li unes quantes i que esculli. Però en el cas de la col·laboració amb la Julieta o la d'en Plan-ET son totalment diferents. No és una cançó només meva, per exemple, en el meu disc tot són cançons meves i en el cas que algú col·labori estarà cantant les meves lletres. Però en el cas de Club i Supergluuu estan escrites a quatre mans. És molt curiós perquè a escala de drets és molt diferent. A mi m'agrada molt aquesta modalitat de fer 50/50. Però també em fa moltes ganes que altres cantin les meves cançons perquè sentir la veu d'altres en les meves lletres és molt gratificant.

Les noves cançons prendran una nova direcció i et voliem preguntar: quina i quins canvis?
La clau és La Dama de Mallorca, estèticament és molt semblant però no s’assembla tant, perquè al final són productors diferents i no té res a veure. He volgut jugar molt amb el sampling, sintetitzadors i efectes de veu. El piano segueix tenint presència, però no a totes les cançons, només en algunes. No sabria definir quin tipus de música estic fent, jo diria que un pop electrònic. Hi ha tant balades com cançons per ballar, com fumades meves. També té una mica d’urban. He anat jugant amb el que m’he anat trobant i m’ha agradat. Espero que us agradi, em fa il·lusió. 

Creus que el mallorquí com a dialecte condiciona a l’hora de fer música en català?
És així. Aquí a Catalunya fa molta gràcia el fet de ser mallorquí i és com “ai, ets de Mallorca”. Quan fas música en mallorquí et poden agafar de dues maneres. En una ets “el jefe” com, per exemple, Antònia Font, que ho han estat; o ets un mallorquinet “mono”. Jo no vull que em tractin com una mallorquina que fa música a Barcelona, vull que em tractin com una persona que viu a Barcelona i que fa música. Jo no vull que m’escoltin per ser mallorquina, vull que m’escoltin per la música que faig. Ara, al nou disc, hi haurà paraules molt mallorquines, però se m’entendrà molt més perquè ja fa dos anys que visc aquí. En el meu primer disc no havia trepitjat Barcelona més que un cop, i això condiciona. Aquí et veuen d’una manera i a Mallorca te’n veuen d’una altra.

5 PREGUNTES RÀPIDES

@diaridebarcelona 🧝🏼‍♀️@Maria Hein és una cantant que porta anys formant-se. A dia d'avui ja és una artista consolidada. Respon a les 5 preguntes ràpides del Diari de Barcelona. 🤝🏻Teniu l'entrevista completa a la web del Diari. #tiktokcat #DdB #entrevista #estiktokcat #mariahein #LDDM ♬ LDDM - Maria Hein