Noemí Casquet: "Experimentar el primer orgasme és molt més fàcil sola que en companyia" - Diari de Barcelona
Mala dona. Periodista. Escriptora. Presentadora. Divulgadora. Rebel. Amant. Amiga. Enemiga. Desconeguda. Deessa. Diable. Lluitadora. Mare felina. Bruixa. Zorra. Humana.
Així es defineix Noemí Casquet (Sabadell, 1992), periodista especialitzada en sexualitat i viatges. Directora de Santa Mandanga, la primera plataforma d'educació sexo-afectiva explícita de l'Estat espanyol, i autora de Mala Mujer, Casquet parla sense pèls a la llengua sobre aquells temes que per alguns podrien resultar "incòmodes", des del poliamor a la pornografia.
Ara l'escriptora s'estrena en la novel·la eròtica amb Zorras (Ediciones B), la primera entrega d'una trilogia que tracta el gènere eròtic des d'una perspectiva empoderadora. Una novel·la en què tres dones – l'Alícia, la Diana i l'Emily – decideixen formar un club per complir totes les seves fantasies sexuals, "més enllà de qualsevol límit preestablert".
Amb Zorras t'estrenes en la novel·la de ficció eròtica. Com ha estat iniciar-te com a novel·lista?
Està sent molt terapèutic, i crec que de les coses que més feliç m'estan fent en la meva feina. La veritat és que estava bastant espantada, però ha sigut una experiència meravellosa. Estic molt contenta amb els resultats de la trilogia i l'acceptació que està tenint Zorras: a la gent li està agradant moltíssim, i era molt necessari que una cosa així aparegués en el mercat.
Necessari, en quin sentit?
Durant molt de temps en la novel·la eròtica s'han mantingut algunes dinàmiques una mica caduques. Sempre es presentaven dones que estaven en una situació de vulnerabilitat – l'ha deixat la seva parella, ha abandonat la feina, està en una situació de merda – i de sobte apareix aquest home, meravellós, extremadament idealitzat, amb tota mena d'estereotips que encara oprimeixen l'home avui en dia. I sembla que necessitem aquesta figura masculina com el gran salvador. Per tant, era necessari que hi hagués literatura eròtica amb una base feminista, on les dones s'empoderin a través d'elles mateixes i no gràcies a la mirada o la presència d'una figura masculina.
I així ho has fet a Zorras.
Sí, ambdós figures, masculina i femenina, apareixen empoderades en el mateix nivell i amb una base molt equitativa.
"Era necessari que hi hagués literatura eròtica amb una base feminista, on les dones s'empoderin a través d'elles mateixes i no gràcies a la presència d'una figura masculina"
La pregunta de rigor. Per què has triat Zorras com a títol del llibre?
M'ho han dit tant al llarg de la meva vida que, com a mínim, havia de posar-la com a títol d'un llibre. Quan hi ha paraules que durant tant de temps les han utilitzat per fer-nos mal, és interessant treure'n la negativitat i portar-les cap a un pla, com a mínim, d'indiferència. Perquè mai més et torni a fer mal una paraula com "zorra".
Les protagonistes de la història formen un club per complir les seves fantasies sexuals: participar en una orgia, practicar el BDSM, fer un trio... Tu has complert les teves fantasies sexuals?
Sempre vas complint fantasies i te'n van sorgint d'altres. En el meu cas, he complert aquelles que tenia pendents, com fer un trio amb dues dones o participar en una orgia basada en l'amor i el compromís. Però ara en tinc de noves: fer un trio amb dos nois bisexuals – que és així com comença Zorras – o estar en una platja paradisíaca prenent un mojito mentre em mengen el cony. (Riu). M'encantaria estar en aquesta situació ara mateix, no aquí a Madrid, morint-me de calor, amb la meva casa plena de caixes...
Una de les fantasies sexuals d'una de les protagonistes, la Diana, és tenir un orgasme. És comú que moltes dones no n'hagin experimentat mai cap?
Sí. Durant molt de temps l'orgasme de les persones amb cony s'ha deixat de banda, perquè era molt més important la sexualitat dels penis. Simplement, perquè es necessitava un orgasme en el penis perquè ejaculés i fecundés l'altra persona. Ara els temps estan canviant, i l'orgasme femení està començant a reviure i a equiparar-se al masculí. Però així i tot, encara hi ha moltes persones que no l'han experimentat ni saben com fer-ho. També influeix l'estigma de culpabilitat, la noció que les dones no podem fer aquestes coses, i moltes acaben acceptant la negació del plaer. Com la Diana en realitat hi ha moltes, moltes persones.
Què recomanaries a algú que es trobi en aquesta situació i vulgui gaudir d'un orgasme?
Hem de tenir en compte que l'orgasme és una cosa hegemònica en el plaer. És a dir, que sembla que únicament puguis sentir plaer si arribes al clímax, i no té res a veure. És molt interessant relaxar el cos i prendre't temps per a tu, tocar-te, veure't, experimentar-te, sentir-te... I des d'aquí anar connectant a poc a poc amb totes les sensacions. Pots recolzar-te també en algunes joguines eròtiques, com vibradors i succionadors de clítoris... Que et poden funcionar, o no, perquè cada persona és un món. Però si es vol experimentar per primera vegada un orgasme és molt més fàcil fer-ho quan estàs sol que quan estàs en companyia.
Parlaves de l'estigma de culpabilitat. En la novel·la, una de les protagonistes també en fa referència: "A vegades em sento malament, culpable per experimentar tantes coses. ¿Qué pensaran els altres de mi?". Encara hi ha cert pudor entre les dones a l'hora de complir els desitjos sexuals?
Sí, sens dubte. En general les persones quan sortim de l'establert ens fa molta por el què diran. Jo sempre dic el mateix: en aquesta vida només tens una oportunitat, com a mínim en aquest cos. I l'has de viure al màxim, gaudir com tu vulguis gaudir-la i sota les teves pròpies lleis i normes. Sempre respectant a les altres persones. I a partir d'aquí, no importa si et vols follar a 30 tios o 30 ties, o si no vols follar... Simplement has de fer allò que et faci feliç.
"Sens dubte, aquesta trilogia és un bomba a l'amor romàntic"
"No és res romàntic, com amb en Diego. És un amor més pur, més d'ànima", diu l'Alícia, una de les protagonistes de Zorras. Com entens l'amor romàntic?
Per mi, l'amor romàntic són una sèrie d'accions que se suposa que has de fer amb la teva parella: el fet de sacrificar-te per l'altra persona, la concepció que la gelosia és positiva, buscar la mitja taronja... Tot allò que implica que no som totals. L'amor romàntic està prefabricat pel sistema i si no el tens, l'anheles, perquè t'han dit que l'has d'anhelar. Sens dubte, aquesta trilogia és una bomba a l'amor romàntic.
Dius que l'amor està prefabricat.
Al llarg de la història se'ns han presentat models hegemònics d'amor i de sexe, i de com han de ser i com s'han de viure. L'amor se'ns ha presentat com obligacions, com limitacions. I el sexe sembla que ha de ser una cosa carnal, física, en la qual no es pot aprofundir. Però realment és una de les millors eines per arribar a un punt de trànsit i de meditació profunda, pots arribar a trobar la teva pròpia essència. Però quan les coses flueixen i surten de l'establert, no interessen. Perquè si tenim una societat hegemònica, on tothom busca el mateix i tothom pensa el mateix, és molt més fàcil controlar-la.
La dona ha arribat a conèixer millor la seva sexualitat que l'home?
Sí. Durant tant de temps hem parlat de l'orgasme, del clítoris, dels vibradors, dels succionadors... I hem agafat una embranzida increïble. Nosaltres ens coneixem moltíssim més a nosaltres mateixes que els ells a si mateixos. Els homes amb prou feines es coneixen més enllà de com s'han de fer una palla, no es toquen tant el cos com nosaltres, no experimenten tant... Hi ha moltíssim pudor, i no s'està fent res perquè això canviï. No es parla tampoc de l'ejaculació retardada o precoç, de si no hi ha erecció, ni de la pressió que senten molts homes a causa de la masculinitat que està associada al sexe. Podria seguir, i seguir... En aquest sentit estaria bé que també donéssim embranzida a les persones que s'estan quedant enrere. Hem de ser conscients que el sistema ens oprimeix a tots: a nosaltres ens oprimeix en un sentit i a ells en un altre sentit.
Et presentem el nostre joc 'Davant del mirall'.
Un somni complert?
Ser escriptora.
Un somni per complir?
Ser escriptora d'èxit (Riu).
La por més gran?
La meva por més gran és la por al fracàs. Però és una por al fracàs en la vida, en general. El fracàs a no fer el que a mi realment em fa feliç i deixar-me portar per el que ha estat establert pel sistema, pel que s'ha de fer... I perdre en aquest sentit la meva identitat. Però com que és la meva por més gran també és el meu principal motor, i fa que constantment estigui en ple canvi, evolució, autoconeixement... I reivindicació i lluita perquè ningú acabi a la tomba dient, "joder, com hauria estat la meva vida si hagués pres aquell dia la decisió que volia prendre".
Un record d'infantesa
Tenia set o vuit anys, i amb la meva cosina estàvem jugant a nines. I de sobte em vaig quedar parada i li vaig dir: quan sigui gran seré escriptora d'èxit. I viuré en una gran ciutat i tindré un gat. Recordo molt aquest moment perquè justament és el que està succeint a la meva vida.
Què no t'han preguntat mai?
Crec que mai m'han preguntat per com sóc realment, qui hi ha darrere la meva essència o què he experimentat en el sexe que m'ha canviat tant.
I acabem amb el 'Paraula a paraula':
Follar
Univers
Zorras
Inici
Preservatiu
Necessari
Orgasme
Vehicle
Satisfyer
Riu. El Yin i el Yang.
Dona
Persona, ésser humà.
