“Un dels majors retrets que se li pot fer a la democràcia representativa és, sens dubte, el dèficit de dones en el nivell de representativitat”. Aquesta frase la va escriure el 2008  Rosario Serra, investigadora de la Universitat de València. Ara, catorze anys després, la podríem tornar a escriure. En les últimes eleccions autonòmiques, les dones han representat només el 33% del total de candidats a la presidència dels principals partits polítics. Les eleccions de Castella i Lleó, celebrades el 13 de febrer, han estat les menys paritàries de totes: els 8 candidats que es van presentar eren homes.

Navarra i el País Basc van ser les comunitats autònomes que més candidates a la presidència van tenir, amb un 67% de dones cada una. Les següents van ser Extremadura i Madrid, on hi va haver el mateix nombre de candidats de cada sexe. Aragó (12.5%), Cantàbria (12%), Castella-la Manxa (0%) i Castella i Lleó (0%), van ser els territoris amb menys representació femenina. Catalunya, amb un 38% de candidates, va ser la vuitena comunitat autònoma amb més dones.

Navarra i el País Basc han estat les comunitats amb més candidates a la presidència a les últimes eleccions autonòmiques

Pel que fa als principals partits polítics de l’estat, les diferències també són notables. El partit que més candidates a la presidència ha tingut en les últimes eleccions autonòmiques ha estat Podemos, amb 11 dones. El que menys, en canvi, ha estat Vox, amb només 3 representants. La resta, en ordre de més a menys, han estat el Partit Socialista (6), Ciutadans (5) i el Partit Popular (4).

“En general els partits de l’esquerra fan una millor feina a l’hora de promoure dones en les llistes electorals”, explica Marina Muñoz, investigadora de la Universitat Pompeu Fabra. Normalment, aquests partits donen més suport als principis d’igualtat -en part, perquè les dones membres solen fer més pressió- i són més propers al moviment feminista.

Arribar a la presidència
Al llarg de la història, les dones només han ocupat el 10% de les presidències de les comunitats autònomes, tal com indica l’article La mujer en política en España. El caso de las presidencias de las comunidades autónomas d’Ana Almansa i Vanessa Díaz. A més, molts dels presidents homes han mantingut el càrrec durant més d’una legislatura. Per tant, si comparem els anys governats per homes i dones la diferència és encara més gran.

Generalment, a les posicions importants estan els homes, i les dones ocupen les posicions que requereixen menys responsabilitats, on el poder de decisió és inferior. Si es representa en una piràmide, a la part superior hi hauria els homes, i a la part de baix, les dones. Aquesta segregació també es troba en la distribució de càrrecs: ells solen tenir reservats els que socialment es consideren més rellevants, com economia, interior o justícia, i elles, les que estan més associades als rols femenins, com sanitat, cultura o educació.

Barreres a la carrera política
La majoria de líders són homes, i no només en la política, sinó que també passa en les empreses. Això és perquè la connotació social de lideratge està més associada al gènere masculí. Si una dona reprodueix aquests rols, és penalitzada i se l’acusa d’agressiva. Si, en canvi, ho fa de manera més afable, més associada al que s’espera d’ella, és penalitzada perquè no té suficient autoritat.

“L’esquerra fa millor feina a l’hora de promoure dones en les llistes electorals” – Marina Muñoz, investigadora de la UPF

Les dones han de lluitar molt més per escalar posicions en la seva carrera política. A més, són les que acostumen a encarregar-se de les tasques de cures i de la llar. Per tant, si volen créixer professionalment han de decidir què prioritzar. Si es decanten per cuidar els fills, tenen menys temps pel partit en què militen. En canvi, les que aposten per la política, han de destinar-hi molt més temps que els homes per lluitar contra tots els estereotips que la societat els imposa.

Durant els últims anys hi ha hagut millores pel que fa a la presència femenina a la política. Tant a nivell autonòmic com estatal, cada vegada més dones entren als parlaments i ocupen posicions de responsabilitat als governs. Tot i això, encara estem lluny d’aconseguir la paritat entre els dos gèneres. “És necessari canviar la cultura patriarcal per tal de poder assolir la plena igualtat i garantir que les lleis d’igualtat es compleixen de manera efectiva”, afirma Marina Muñoz.