Els més rics són molt diferents de nosaltres.

Quan la pandèmia del coronavirus va deixar de ser una realitat allunyada per convertir-se en un problema evident i tangible, tothom va entrar en pànic. El nombre de positius augmentava a velocitat de vertigen i no s'entenia – ni s'entén – l'anatomia d'aquest virus ni la seva força. Què podia arribar a passar? Davant la imminent amenaça d'un confinament, la primera reacció dels més aterrits va ser córrer a arrasar els supermercats per la por de quedar-se sense productes de primera necessitat. Paper higiènic, farina, pasta i tots els productes frescos que es podien entaforar al carro de la compra van desaparèixer de les estanteries. Però mentre tot això passava, els més rics van anar un pas més enllà, invertint els diners d'una manera molt més extrema: la seva solució va ser reservar un búnquer o un refugi sota terra.

Però quan es parla d'un búnquer "per a la fi del món" o "del Judici Final" la imatge que ve a la ment és una habitació de formigó plena de lliteres incòmodes i aliments envasats. Res de tot això. Més aviat, tot el contrari. Els búnquers als quals les classes més privilegiades aspiren són búnquers de grau militar -amb depuradors d'aire per eliminar tots els patògens i partícules radioactives abans d'entrar l'espai subterrani– completament equipats "amb tots els aliments, combustible, materials, subministres, mobiliari i equipaments necessaris per a la supervivència subterrània a llarg termini".

I fins i tot, amb comoditats com cinemes – per veure Contagio o El Colapso – mentre a fora s'acaba el món, piscines o gimnasos. Talment com si es tractés d'un hotel de luxe: només cal tenir en compte que els preus de cada unitat ronden els 30.000 euros per persona, més altres 1.000 cada any en concepte de lloguer.

Habitació del complex Europa One / © Copyright Terravivos.com

El survivalisme, un corrent dels poderosos? 

L'empresa californiana Terra Vivos, fundada el 2008 per Robert Vicinio, és el major proveïdor del món d'aquest tipus de refugis. "Com a resultat de l'actual amenaça del coronavirus i les seves conseqüències, la demanda de Vivos ha augmentat exponencialment.

"La gent ja no pregunta des de la curiositat, sinó que ara estan llestos per assegurar-se d'un espai mentre puguin", explica Vicinio al Diari de Barcelona. "Estem vivint en temps molt perillosos, el que fa que la necessitat de tenir un refugi de vida sigui un deure", afegeix. Des de Vivos asseguren que les consultes i sol·licituds "augmenten més d'un 1.000% any rere any", i que "les vendes han augmentat més del 400%".

Aquest corrent, denominat survivalisme – és a dir, el moviment de persones que es preparen activament per a una possible alteració de l'ordre polític o social – ha deixat enrere els arquetips de fanàtics religiosos o ermitans excèntrics. Ara són els més poderosos de Silicon Valley o Wall Street – com el cofundador de Paypal Peter Thiel, el megamilionari de Silicon Valley Sam Altman, o el CEO de Tesla Elon Musk – els qui han decidit preparar-se activament per a una hecatombe mundial.

De fet, el cofundador de LinkedIn Reid Hoffman va assegurar a The New Yorker que estima que el 50% dels multimilionaris de Silicon Valley ja tenien preparat algun búnquer o amagatall al voltant del món per si es desencadenava l'apocalipsi.

Tanmateix, des de Terra Vivos neguen que els seus clients pertanyin a aquesta elit: "És un mite urbà que els nostres membres són individus amb un alt valor de patrimoni (HNWI). Són gent típicament conservadora, autosuficient, ben educada, molt intel·ligent, molt conscient dels perills reals que tots afrontem. Són persones d'ingressos mitjans, d'aproximadament 45 a 70 anys, famílies amb fills, molt fidels, i creients".

Búnquer VivosXPoint / © Copyright Terravivos.com

Cal tenir en compte, però, que darrere d'aquesta inversió – que molts podrien qualificar d'esbojarrada – potser s'amaguen motius que van més enllà d'una qüestió de precaució o diversió. John W. 

Hoopes, professor d'Antropologia de la Universitat de Kansas, assegura a The New York Times de l'èxit del corrent que respon a la "fantasia hipermasculina" que només se salvaran del perill imminent uns pocs escollits junt amb les seves famílies. "La por ven millor que el sexe. Si pots fer que la gent tingui por, pots vendre-li tota mena de coses, i això inclou els búnquers", conclou. Amb missatges com “la gent percep que l’infern està apunt de desencadenar-se” o “temps èpic i catastròfics” sembla que Vivos segueix aquesta estratègia de màrqueting.

Búnquer Europa One / © Copyright Terravivos.com

El projecte arriba a Espanya

I ara, els refugis subterranis de Terra Vivos han arribat a la península: concretament, a una zona pròxima a Marbella (Màlaga). El projecte encara està en la fase de planificació – la Covid-19 ha retardat el projecte uns sis mesos – però des de la companyia esperen "completar-lo abans que sigui massa tard". Entre els diversos factors que Vivos té en compte per decidir la ubicació dels seus búnquers – la distància respecte a la zona d'objectius nuclears, l'estabilitat geològica, l'accés a les fonts d'aigua o la demografia de mercat, entre d'altres – "la gran base de població amb la millor ubicació muntanyosa del Sud d'Espanya" ha fet de Marbella una localització idònia.

Els refugis de Marbella seran els "més exclusius de tots els complexos subterranis" i oferiran totes les comoditats disponibles, com ara servei mèdic, piscina, bars, biblioteques, gimnasos, cinema i per descomptat, màxima seguretat, per aguantar, com a mínim, un any sota terra. Tot això, amb la decoració que el client desitgi. Vicinio apunta que els búnquers de Marbella oferiran les "comoditats que es troben en un hotel de 5 estrelles, així com acabats que es comparen amb els d'un iot". Així, els clients que s'esperen són residents de classe alta de la Unió Europea que viuen o viatgen freqüentment a la zona.

Búnquers Europa One / © Copyright Terravivos.com

Tot i que Terra Vivos pugui semblar un simple deliri, de moment Robert Vicinio ha aconseguit fer-se amb la xarxa de búnquers d'Indiana – de gairebé la mida de Manhattan – i vendre totes les places, a més d'adquirir un antic complex militar excavat en una muntanya al centre d'Alemanya. Tots ells, equipats per "centenars de famílies que volen una solució de supervivència real". A més dels de Marbella, també pretenen estendre la seva xarxa als Pirineus, avança Vicinio al Diari de Barcelona.

El que sí que és segur és que la crisi del coronavirus segueix més que present en la nostra societat i no sembla que hagi de tenir un final pròxim. El canvi climàtic, un col·lapse econòmic mundial, una guerra nuclear o la col·lisió d'un asteroide són possibles amenaces que també planen sobre nosaltres; la llista de possibles finals apocalíptics és infinita.

Però mentre nosaltres anirem corrents als supermercats per abastir-nos amb productes de primera necessitat i tancar-nos a les nostres cases, les classes privilegiades estaran sota terra, banyant-se a la piscina o prenent-se un mojito a la barra d'un bar. Convé reflexionar-hi: només els més rics se salvaran.