Fa ja més d'un mes i mig que va entrar en vigor la Llei Orgànica de garantia integral de la llibertat sexual o, com se l'ha conegut arran de la principal incorporació del consentiment a l'ordenament jurídic, la llei del "només sí és sí". Des de llavors, aquesta llei s'ha situat en el centre de la polèmica en moltes ocasions. Un dels principals motius és que, segons certs mitjans i l'oposició, la llei ha causat la rebaixa de penes d'agressors sexuals. Davant aquest fet, Irene Montero ha atribuït la culpa als jutges, als quals va qualificar de masclistes.

Així, tot i que la llei del "només sí és sí" va més enllà i fa importants avenços en matèria de protecció de les víctimes —cosa positiva i necessària—, la polèmica emana de la modificació del codi penal. En aquest canvi, es fusionen els delictes d'abús sexual i agressió sexual, de forma que jurídicament no es pugui parlar d'abús. Tots els actes sexuals sense consentiment ("només sí és sí") són ara agressió. Això ha comportat que s'hagin de fusionar, alhora, les forquilles de penes. Abans de la reforma la pena mínima de l'agressió sexual amb accés carnal (violació) era de sis anys, i la d'abús amb accés carnal, quatre. Actualment, només existeix la violació amb una pena mínima de quatre anys, mantenint la màxima en 12. Aquí comencen els problemes.

Aquest fet, junt amb el principi de retroactivitat favorable pel reu, i no haver especificat com s'havia d'aplicar la nova llei respecte a l'anterior (no s'ha aprovat règim transitori) ha portat a algunes rebaixes de penes, sobretot a l'Audiència Provincial de Madrid. Això és especialment greu si considerem que el Consell General del Poder Judicial (sovint anomenat 'govern del poder judicial') va advertir abans que s'aprovés que el redactat podia portar a rebaixes de penes. Tot i això, és important explicar que la mateixa llei, a l'Audiència Provincial de La Rioja no ha portat cap rebaixa de penes, per la interpretació que n'han fet.

Així, qui és el culpable que una llei que pretenia protegir les víctimes i endurir les penes, fins al moment hagi suposat el contrari? A priori, és legítim denunciar de quin peu calcen els jutges. Des del meu punt de vista, és evident que a la judicatura hi ha una ideologia majoritària, així com que de vegades està distanciada de la realitat social.

Però dit això, la ideologia de la judicatura no camufla l'error que per mi ha comès el Ministeri d'Igualtat. Pendents del pronunciament del Tribunal Suprem, és el poder judicial el que està intentant esmenar l'error legislatiu. En aquest sentit, davant el fet que la llei no contingui un règim transitori, el fiscal general de l'Estat ha hagut d'explicar que les disposicions transitòries de 1995 continuen vigents en forma de "criteri interpretatiu". És rellevant la disposició transitòria cinquena, que estableix que no es modificaran les penes que, després de la modificació de la llei, segueixin dintre de la nova forquilla de penes. "Ah! Solucionat!", vaig pensar jo quan ho vaig llegir. Però és que l'error va més enllà de deixar el text massa obert per a la interpretació dels jutges.

Recordem el que deia abans: la pena mínima per violació és ara de quatre anys, mentre abans era de sis. Això vol dir que quan algú intenti cometre el delicte, o en sigui còmplice, se li haurà d'imposar una pena inferior a l'anteriorment contemplada. En aquests casos, tant de temptativa com de complicitat, cal aplicar com a mínim una pena inferior en un grau. Això és: la pena inferior en grau es calcula entre la pena mínima i aquesta dividida entre dos. És a dir, simplificant, al còmplice de violació, abans de la llei del "només sí és sí" se l'havia de penar amb una pena de tres a sis anys, mentre que després de la reforma ha de ser de dos a quatre anys.

Si la llei pretenia castigar més durament els delinqüents sexuals, no és aquest resultat un error de gruix? Des del meu punt de vista, no hi ha debat possible. S'ha comès un error greu i irreparable (perquè aquesta llei, de considerar-se més favorable pel reu, és la que s'aplicarà a qui delinqueixi o tingui judicis pendents mentre la llei sigui vigent, encara que es modifiqui en el futur). I per quin motiu ha passat això? En aquest cas, per no parlar més d'abús. Aquesta faceta de la llei era, a parer meu, purament terminològica.

"No és abús, és violació!" clamaven les dones després del cas de La Manada, i és molt legítim que socialment es vulgui referir així, però la concreció és, en termes jurídics, rellevant. A més precisa sigui la llei, menys discrecionalitat té el jutge. I unir l'abús i l'agressió per fer desaparèixer el primer de la realitat jurídica, representa, gràcies als problemes legislatius de la Llei Orgànica de garantia integral de llibertat sexual, un error.

L'Associació de Dones Juristes no opina el mateix. En un comunicat publicat el 22 de novembre posen en valor la centralitat del consentiment en el tipus delictiu i demanen calma. Consideren que impulsar la cultura del consentiment és més important que condemnar severament els agressors. I si bé coincideixo amb elles, no hagués sigut possible fer les dues coses? El dret penal no té un component desincentivador que es redueix si es redueix la forquilla de penes?

Amb tot, dubto que el Ministeri d'Igualtat i Irene Montero tinguin una altra opció que no sigui impulsar una modificació de la llei. El PSOE manté aquesta porta oberta, però sembla que Podemos es tanca en banda i atribueix l'error exclusivament als jutges. Si el seu objectiu era endurir les penes, han fallat i han aportat, de fet, el contrari. Això és el que demostra la forquilla de penes que queden ara per la temptativa i la complicitat de la violació, més enllà del masclisme que hi hagi a la judicatura i de si, a Madrid, els jutges han comès errors —involuntaris o intencionats— aplicant la nova llei del "només sí és sí".