Quim Torra reunit
Per EFE
Publicat el 19 de juliol 2020

Sense estat d'alarma, els govern català, igual que el de Galícia, ha anat recorrent a les lleis de salut pública per a legislar les restriccions acordades per frenar els rebrots de coronavirus. Aquest marc legal ha estat criticat per tots dos governs, ja que exigeix comptar amb autorització judicial, i que diversos juristes demanen concretar.

No comptar amb instruments jurídics per al confinament és "un error estratègic", ha advertit aquesta setmana el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo. "Les eines que tenim són irrisòries per a la lluita contra la pandèmia", ha lamentat per la seva banda el conseller català d'Interior, Miquel Buch

Segons l'opinió del president de l'associació Juristes de la Salut (AJS), David Larios, l'alternativa és demanar a Govern l'aplicació de l'estat d'alarma en una zona concreta. Per l'AJS, una associació que reuneix advocats, lletrats del sector públic, professors i catedràtics vinculats al món del dret i la salut, l'estat d'alarma és "l'instrument jurídic ideal per a restringir drets fonamentals per motius de salut pública". Evita disparitats entre territoris i és més transparent i més garantista en exigir debat i el vot de Congrés, sosté Larios.

Si les comunitats no ho reclamen, per raons polítiques o d'una altra raó, la segona opció és aplicar la Llei Orgànica de Mesures Especials en Matèria de Salut Pública, una norma que data de 1986 i que exigeix sotmetre a control judicial les directrius que aprovin els governs autonòmics.

Aquest és el pas que no agrada ni a Catalunya ni a Galícia, que consideren que alenteix l'aplicació de les mesures i minva la seva capacitat d'actuació. Per Maria Jesús del Barco, la portaveu de l'Associació Professional de la Magistratura (APM), "el més garantista és que el jutge vegi cas per cas qualsevol limitació d'un dret fonamental". Tot i això, assumeix que les lleis de salut pública són millorables: "quan més delimitin tots els supòsits, més estan emparant els drets dels ciutadans".

Davant les crítiques de la Generalitat, del Barco recorda que el president, Quim Torra, té a la seva mà demanar l'aplicació de l'estat d'alarma per confinar a una població. Aquesta magistrada qüestiona a més que el Govern hagi publicat un decret llei que permet restringir drets fonamentals, com la llibertat de circulació, cosa reservada a lleis orgàniques.

David Larios coincideix en la necessitat de concretar la Llei de Mesures Especials en Matèria de Salut Pública, que considera obsoleta i massa inconcreta. En el seu article 3 habilita les autoritats sanitàries a prendre mesures "per al control dels malalts, de les persones que estiguin o hagin estat en contacte amb els mateixos i de l'entorn immediat, així com les que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible".

Utilitzada en el passat per a casos individuals, com imposar la quarantena obligatòria a un malalt de tuberculosi, en aquesta pandèmia autoritats sanitàries de diferents comunitats han recorregut a ella per decretar, amb autorització judicial, l'aïllament de persones amb la Ccovid-19 reticents al confinament, obligar determinats pacients a sotmetre a la prova PCR o, fins i tot, aïllar a tots els veïns d'un bloc.

El debat sobre el marge que tenen les autonomies per aprovar restriccions en base a aquesta llei va arribar amb Catalunya quan la Generalitat va proposar d'aplicar restriccions al Segrià i una jutgessa va veure "desproporcionades" les mesures, va criticar la falta d'informació epidemiològica per justificar-les i va plantejar que l'instrument seria l'estat d'alarma. Després dotar-se d'un nou marc legal aprovant un decret llei i reformular les seves propostes, la Generalitat va aconseguir l'aval judicial per a les mesures de Lleida. Un altre jutge va autoritzar també restriccions per a l'Hospitalet de Llobregat.

Amb tot, la disparitat de criteris en els jutjats provoca inseguretat jurídica, ha denunciat el Govern, i per tant demana disposar de les competències necessàries per actuar i evitar generar més confusió.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —