El govern britànic va decidir el març cancel·lar els exàmens d’accés a la universitat a causa de la Covid-19 i el risc de contagis. A principis d'abril  va publicar un informe que explicava com s’atribuirien les notes d’aquest 2020 i què substituiria la “selectivitat britànica”: un algoritme.

Com funciona?

Es va demanar als professors que estimessin quina nota hauria obtingut cada alumne sota circumstàncies normals. Després aquestes notes s'enviaven, juntament amb una classificació dels alumnes de cada curs a Ofqual, l'organisme del govern que s'encarrega de regular qualificacions i exàmens. Aquest, aleshores s'encarregava de "moderar" les notes per tal d'assegurar-se que la predicció no era ni massa generosa ni massa dura. 

Aquesta moderació s'ha fet a través d'un algoritme que estandaritza les notes dels alumnes i els assigna la que “probablement” seria la seva nota final. Es basa en la predicció de les notes finals de tots els alumnes d’enguany, el rendiment dels joves durant el curs i els assoliments de cada escola o universitat durant els últims anys. En aquest últim punt es remarca que, en el cas que una escola tingui sistemes de classificació més durs i estrictes que una altra, s’ajustarà la nota de tots els alumnes cap amunt o cap avall en conseqüència.

Les escoles tenen prohibit compartir amb els alumnes les notes que proposen per tal de protegir la integritat dels criteris dels centres i per evitar que qualsevol persona se senti pressionada per presentar ‘x’ qualificació. I ja que la nota final pot ser diferent a la proposada pel centre, també evita que els alumnes creein falses expectatives. 

Sally Collier, el regulador en cap d’Ofqual deia: “Hem treballat molt de prop amb els professors per assegurar que tothom pot confiar en el plantejament. M’agradaria agrair a les escoles i als professors per fer funcionar aquest procés pels alumnes, durant aquests moments difícils."

Resultats 'injustos'

Una setmana abans que es publiquessin els resultats, el diari anglès The Guardian va publicar un article on s’exposava que gairebé un 40% de les avaluacions s’ajustarien a la baixa. És a dir, que 280.000 alumnes d’un total de 730.000  tindrien notes més baixes que les inicialment proposades pels professors. 

L’anàlisi de l’algoritme i de les dades utilitzades pel regulador d’exàmens Ofqual també indicava que els que tenien més risc de rebre qualificacions revisades i diferents a les proposades eren els alumnes amb notes de 7 o inferiors.

Finalment el 13 d’agost van sortir les notes d’accés a la universitat dels alumnes britànics. Gavin Williamson, el Secretari d’Educació, va felicitar en forma de tuit a tots els alumnes que ja havien rebut les seves notes. Als comentaris?  Crítiques, gifs de “Get Out” i peticions de dimissió; i amb això s’inicia una onada de reaccions en contra d'aquest nou sistema d’avaluació. 

Congratulations to all students receiving results today – you should feel proud of everything you’ve achieved in these difficult circumstances. Thank you to all the teachers and staff who have supported their students, enabling them to take the next steps in their lives.

— Gavin Williamson (@GavinWilliamson) August 13, 2020

Un perjudici pel futur

Molts alumnes de batxillerat es queixen d'un sistema que els ha perjudicat injustament. En descobrir els resultats finals, s'han trobat amb unes notes molt més baixes de les que s’esperaven. Això els ha posat en una situació de gran incertesa pel seu futur acadèmic, perquè molts s’han trobat amb que no podran accedir a la plaça d’universitat que esperaven a causa de les seves notes.

Aquesta disconformitat amb el sistema va acompanyada d’un descontentament personal, ja que molts alumnes sabien que treien bones notes, però a l’hora de generar la nota que els permetia accedir a la universitat, no s'ha reflectit la feina feta durant tot el curs ni la que potencialment haguessin pogut fer. A més, és una nota generada per un sistema extern que escapa al seu control. 

Un conflicte afegit són les reclamacions dels alumnes sobre els resultats, que s’acumulen a la secretaria d’Educació del govern anglès. Si triguen molt en revisar les notes és possible que es superi el termini per aplicar per les universitats el curs vinent i perdin la plaça. No tenir plaça a la universitat que els alumnes volen és una preocupació a contrarellotge, que obessiona els estudiants i pressiona el sistema.

Un cop més, qüestió de classe

A l’hora de posar culpes, els alumnes ho tenen clar: el govern ha actuat de forma injusta i ells han estat els únics perjudicats. Tenint això en compte, però, s’ha de clarificar que la injustícia s’ha repartit entre les famílies depenent del poder adquisitiu de cadascuna. 

Hi ha hagut una dada que especialment ha fet saltar les alarmes. En comparació amb les dades de 2019, el percentatge d'alumnes que va obtenir una qualificació excel·lent ha augmentat un 4,7 % en el cas de les escoles privades, mentre que a les públiques ho ha fet un 0,3%. 

Aquesta diferència es pot explicar per un dels criteris de l’algoritme, que assigna major pes a les prediccions d’aquells professors que imparteixen classes amb menys alumnes. S’entén que així el professor els pot conèixer millor, però també passa a la inversa i es redueix el pes a major ràtio per alumne. Però alhora podria suposar un avantatge a les escoles privades, ja que les públiques solen tenir classes més reduïdes i més alumnes.

Analistes de la companyia de recerca en educació, FFL Datalab confirmen la dada. Han estimat que la mitjana d'alumnes en una assignatura bàsica en les escoles privades és de 9,4 estudiants, mentre que en les públiques és de 33.  Per tant, els rics surten guanyant de les decisions del sistema, tant de l’algoritme com del govern.

Algú ha assumit responsabilitats?

Des de la secretaria d’Educació, Gavin Williamson no es vol disculpar pels resultats produïts pel nou sistema, que continua defensant  ja que creu que "beneficia els joves”.

A Escòcia i a Gal·les, els estudiants, gràcies a les seves protestes, han estat escoltats pel seu respectiu governs, que ha decidit canviar el mètode d’assignar les notes. A Escòcia s'ha decidit utilitzar les notes proposades pels professors, i a Gal·les s'ha establert que les notes finals no podran ser més baixes del que s'hagi obtingut en exàmens de continuïtat l'any anterior.

Però Anglaterra encara no ha fet cap pas. És per això que Londres ha estat el centre neuràlgic de les protestes dels estudiants en contra del sistema algorítmic que ha fet baixar les seves notes. 

Students calling for “Exam Justice” are protesting outside Downing Street.

Kaya’s grades went from all A*s to AABB, she lost a spot to study medicine. @LBC pic.twitter.com/YfkQBcZeOu

— Rachael Venables (@rachaelvenables) August 14, 2020

El laborista Sir Keir Starmer demana a les universitats que entenguin la situació i que mostrin flexibilitat per admetre als nous estudiants d’enguany. Des del partit, demanen signatures per pressionar el Govern i que posi solució al futur de milers d’estudiants. De moment ja porten més de 46.000 firmes.

“They said that they don’t want students to suffer, students are suffering”.

It’s time to end this fiasco. pic.twitter.com/f2nZd6qvKi

— Keir Starmer (@Keir_Starmer) August 14, 2020