L'experiment espacial CLASP2 ha permès, gràcies a les seves observacions de la polarització de la llum ultraviolada del sol, elaborar, per primera vegada, un mapa del camp magnètic de la nostra estrella des de la fotosfera fins a la base de la corona, en un estudi amb participació espanyola. El camp magnètic en les capes externes de l'atmosfera solar és on es produeixen els fenòmens explosius que, a vegades, afecten la terra.

L'estudi, amb participació de l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) i publicat recentment a Science Advances, ens acosta a la comprensió de com es transfereix l'energia entre les capes del sol.

Malgrat ser l'objecte més brillant del cel, el sol encara guarda molts misteris per als astrònoms. En general, es creu que els camps magnètics exerceixen un paper important en l'escalfament de la corona solar, però els detalls del procés encara no són clars.

Per a resoldre aquest misteri és important comprendre el camp magnètic de la cromosfera, que es troba entre la corona i la fotosfera, la superfície visible del Sol.

L'equip, encapçalat per Javier Trujillo Bueno, del IAC, i Ryohko Ishikawa, de l'Observatori Astronòmic Nacional del Japó, ha mesurat la intensitat del camp magnètic en la fotosfera i la cromosfera per sobre d'una regió solar activa.

Per a això van analitzar les dades recollides durant dos minuts i mig, l'11 d'abril de 2019, per a l'experiment CLASP2, creat per un consorci internacional i que estudia el magnetisme del sol mitjançant telescopis llançats a l'espai amb coets suborbitals.

Mentre que CLASP2 realitzava les seves observacions, el telescopi espacial japonès Hinode apuntava a la mateixa regió activa del disc solar, la qual cosa va permetre obtenir informació sobre el camp magnètic de la fotosfera.

Les dades d'alta precisió de CLASP2 van permetre determinar les intensitats del camp magnètic a les regions inferior, mitjana i superior de la cromosfera.

Un dels reptes científics actuals és entendre com es produeix la violenta activitat de l'atmosfera solar que, a vegades, pertorba la magnetosfera terrestre amb serioses conseqüències per al món tecnològic.

Però no es pot comprendre l'atmosfera de la nostra estrella sense determinar els camps magnètics de la cromosfera, on la temperatura del plasma és d'uns 10.000 graus i les forces magnètiques dominen l'estructura i dinàmica del plasma.

Recerques teòriques realitzades pel IAC indicaven que aquest objectiu era possible, si s'observava la polarització que diversos mecanismes físics produeixen en la cromosfera, encara que per a això cal estar a 100 quilòmetres de la Terra, per aquest motiu es va crear un consorci internacional que dissenya els experiments suborbitals CALSP1 i CALSP2.

Aquest primer cartografiat del camp magnètic solar és de gran interès científic, perquè "ajudarà a desxifrar l'acoblament magnètic entre les diferents regions de l'atmosfera solar", explica el IAC.