La nova llei de la infància: un pas endavant amb un recorregut incert
Publicat el 11 de juny 2020

El Consell de Ministres va aprovar ahir l'avantprojecte de la Llei de Protecció de la Infància i l’Adolescència, que allargarà la caducitat dels delictes d'abusos sexuals a menors per combatre’n la impunitat. El termini de prescripció no començarà fins que la víctima compleixi 30 anys quan, fins ara, començava quan la víctima arribava a la majoria d’edat. Ara, el text haurà de passar pel Congrés i sotmetre’s a les esmenes dels grups parlamentaris, malgrat que encara no se sap si ho farà per la via urgent.

L'endarreriment de l'inici del termini de prescripció d'aquests delictes és una de les reivindicacions històriques dels col·lectius de víctimes, que subratllen que les persones que els han patit triguen a assimilar el que els ha passat i, per tant, a atrevir-se a denunciar-ho. No obstant això, algunes d’aquestes associacions i també activistes de drets humans consideren que es tracta d’una modificació insuficient, tot i que admeten que la llei és un pas endavant. 

Una llei a mig camí

El primer denunciant d'abusos a l'Abadia de Montserrat, Miguel Hurtado, ha anunciat que demanarà que s'aprovi una esmena per elevar l'inici del termini de prescripció fins als 40 anys. En declaracions a l'ACN, Hurtado critica que l'avantprojecte és un "pegat legislatiu" que no soluciona el problema. "L'evidència científica confirma que, amb aquesta proposta insuficient, la majoria de casos continuaran quedant impunes”, sosté Hurtado, que alhora retreu que l'Església quedi fora de la llei.

La llei, batejada pel vicepresident segon i ministre de Drets Socials i Agenda 2030, Pablo Iglesias, com a llei Rhodes en referència al pianista britànic, James Rhodes, un dels impulsors de la norma, farà que els delictes sexuals contra menors no caduquin, almenys, fins que la víctima compleixi 35 anys, a diferència dels 23 d’ara, mentre que en els casos més greus, els delictes no prescriuran fins que la víctima en tingui 45.

En la mateixa línia que Hurtado, la Fundació Vicki Bernadet defensa que el termini s'hauria d'elevar fins als 40 anys, tot i que sostenen que els delictes d’abusos sexuals a menors no haurien de prescriure mai. "Hi ha estudis que corroboren que dins dels traumes infantils, l’abús sexual és gairebé l’únic que realment pots arribar a oblidar i que aflora per algun detonant", argumenta Vicki Bernadet, víctima d’abús sexual i presidenta de la Fundació. Bernadet defensa que la supressió de la prescripció és la manera d’evitar "que hi hagi pederastes, majoritàriament reincidents, al carrer".

Miguel Hurtado, impulsor de la campanya 'Noprescriben' contra la prescripció d'abusos sexuals a menors, amb Vicki Bernadet (dreta). Foto: ACN

Malgrat que Bernadet és partidària de la supressió de la prescripció, assegura que l’ampliació que planteja la llei és igualment insuficient perquè la franja d’edat quan les víctimes comencen a parlar-ne, assegura, comença a partir dels 30 anys i s’allarga fins als 50 "per una qüestió de maduresa emocional". "Si estem fent una llei orgànica, que normalment no es canvia fins al cap de 20 anys, no fem una situació de mínims. Podem ser una mica més ambiciosos i passar als 40 anys", assegura.

Evitar la revictimització

A banda de la modificació de la prescripció, que és el punt més controvertit, l'avantprojecte incorpora una bateria de mesures per vetllar per l’atenció a les víctimes. La llei preveu la creació a curt termini de jutjats especialitzats en violència contra la infància i la formació específica de jutges i fiscals i d’agents de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. A més a més, el text també reconeix el dret a l'assistència jurídica gratuïta dels menors d’edat.

"Posar la denúncia és ara un viacrucis, perquè hi ha una manca d’atenció continuada i la cadena no funciona bé", lamenta Manuel Barbero, el pare de la primera víctima que va denunciar els abusos sexuals a l’escola Maristes Sants-Les Corts. Per a Barbero, que lidera l'associació Mans Petites, la modificació de la prescripció no és la mesura més important de la llei: "Les mesures d'acompanyament a les víctimes són el més important. Si no hi fossin, el termini de prescripció no serviria de res, perquè la gent tampoc denunciaria".

En el cas dels abusos sexuals als centres dels Maristes, destapats l’any 2016, el professor Joaquim Benítez —condemnat a gairebé 22 anys de presó i a pagar 120.000 euros d’indemnització per quatre delictes d’abusos sexuals que la justícia va considerar provats—, ha estat l’únic dels 17 professors de la institució denunciats per pederàstia que va acabar sent jutjat, malgrat que de les disset denúncies que va rebre, tan sols quatre encara no havien prescrit.

Una pancarta que demana justícia per les víctimes d'abusos sexuals als Maristes el març de l'any passat. Foto: ACN

Amb la voluntat de protegir les víctimes, la llei també fixarà que els menors de 14 anys i les persones amb discapacitat només hagin de declarar un cop, gràcies a l’obligatorietat de la prova preconstituïda. Carme Tello, presidenta de l’Associació Catalana per la Infància Maltractada, aplaudeix aquesta mesura i subratlla que és imprescindible per minimitzar el dany psicològic a les víctimes: "No se'ls pot anar preguntant i preguntant. Això és importantíssim perquè implica que no han de reviure la situació traumàtica cada dos per tres".

La norma també endurirà les condicions per a l’accés als permisos penitenciaris dels condemnats per delictes sexuals contra menors de 16 anys. Segons recull El País, no podran accedir al tercer grau fins que compleixin la meitat de la pena. La llei també preveu la retirada de la pàtria potestat als condemnats per homicidi que hagin matat una persona amb fills en comú o bé a un propi fill.

Escepticisme amb la dotació pressupostària

En paral·lel al debat del termini de la prescripció, els col·lectius de víctimes d’abusos sexuals també adverteixen que la llei necessita una dotació econòmica ambiciosa que si es denega, farà que les mesures quedin en paper mullat. "Sobre el paper es poden fer meravelles, però si no s’hi posen diners, la llei quedarà en un no res i no es posarà en marxa. Ens hem d’estalviar les crítiques innecessàries; és un punt de partida que necessita diners", diu Tello.

Bernadet encara és més escèptica i dubta que la llei "es pugui implementar pressupostàriament, i això les víctimes d’agressions sexuals no ens ho mereixem després de deu anys d’espera". "Aquesta frustració em fa por", conclou. La llei va començar a gestar-se l'any 2016 amb el govern del PP, va passar en primera lectura pel Consell de Ministres l'any 2018, ja amb Pedro Sánchez com a president, però la convocatòria electoral va frustrar la seva aprovació. Ara, la pandèmia també ha endarrerit l'inici de la tramitació parlamentària.

Barbero assegura que després de l’aprovació de l'avantprojecte de llei ara "arriba l’hora de la veritat després d’anys de bones paraules", i demana que la llei s’aprovi per unanimitat de totes les forces polítiques perquè "seria una victòria de la societat, no del PSOE i d'Unides Podem".

El deure de la denúncia

Amb l’entrada en vigor de la llei, els ciutadans tindran el deure de denunciar a les autoritats qualsevol indici de violència exercida contra els menors, també quan l'hagi exercit el cònjuge o familiars propers. No obstant això, Bernadet assenyala que aquest punt no és tan innovador com sembla perquè la Llei d'Enjudiciament Criminal ja obliga els ciutadans a denunciar-ho: "Aquest punt de la llei de protecció el que fa és fer-ho encara més explícit. S’ha de fer una bona campanya de divulgació perquè la societat hi estarà implicada".

El text també preveu la creació de la nova figura del "coordinador de benestar i protecció" als centres educatius, on s'establiran protocols d’actuació davant els indicis d’assetjament escolar, ciberassetjament, assetjament sexual, violència de gènere, suïcidi, autolesió i qualsevol altra forma de violència. També obligarà els centres de menors a tenir plans específics de prevenció i detecció davant de possibles casos de tràfic de menors amb finalitats d’explotació sexual i incorpora mesures per als delictes contra els menors que es cometen per internet i a les xarxes socials.



El jutge decideix demà si Benítez entra a la presó

L’Audiència de Barcelona decidirà demà en una vista si el professor de l’escola Maristes Sants-Les Corts, Joaquim Benítez, entra a la presó i comença a complir la pena de 21 anys i nou mesos. Barbero assegura que "no s'entén que continuï en llibertat" però admet que "l'ingrés a la presó demà seria una sorpresa". El fundador de Mans Petites creu que Benítez no començarà a complir la condemna fins que el Tribunal Suprem resolgui el recurs que Benítez pot presentar-hi.

"Pesa molt la decisió que va prendre el primer tribunal, que va ser deixar-lo en llibertat amb unes mesures cautelars que ell continua complint", diu Barbero, i afegeix que "això el tribunal ho tindrà en compte per mantenir-lo en llibertat". Mentrestant, el pagament dels 120.000 euros d’indemnització de l'asseguradora de l'escola a les víctimes encara no s’ha efectuat: "És indecent, els tribunals ens han donat la raó, però els diners no els tenim, les víctimes", denuncia Barbero.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —