Una novel·la històrica treu de l'oblit un poema perdut de Miguel Hernández - Diari de Barcelona
L'autor alacantí Jaume Silvestre (Vila Joiosa, Alacant, 1982) ha recercat el passat de la seva família per filar la trama de la seva primera novel·la, Presons de paper, en la qual recupera la memòria del seu besavi, a qui Miguel Hernández va escriure un poema quan van coincidir a la presó d'Alacant, perquè la seva història, com tantes altres, "no quedi en l'oblit".
Silvestre, filòleg i professor literatura en la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), situa la novel·la en tres moments històrics dels quals parla en una entrevista amb EFE.
El primer és 1935, un any abans de l'inici de la Guerra Civil; després, durant la contesa a través de la mirada infantil de Roser; i el 2010, quan un dels protagonistes, Jeroni, descobreix després de la mort del seu avi, practicant de professió, que aquest va atendre Miguel Hernández, greument malalt ja de tuberculosi, a la presó d'Alacant.
La història de Jeroni és la del propi autor, que va descobrir als 20 anys la relació del seu besavi amb el poeta i dramaturg de forma inesperada per la seva àvia, perquè la seva família mai havia esmentat aquest episodi.
Una part de la història es desenvolupa a la localitat fictícia de Benijoia, un joc de paraules amb el seu Vila Joiosa natal, i una de les veus principals és en Jeroni, un personatge inspirat en el propi autor, professor en un institut d'una localitat francesa, que després de la mort del seu avi busca les seves arrels al seu poble i decideix investigar la memòria de la família.
El tercer escenari que planteja el llibre es produeix en plena Guerra Civil, vista des de la mirada d'un nena, la Roser, inspirada en la seva àvia, que explica en primera persona com veu el conflicte i els adults des d'una altra mirada.
Amb aquesta novel·la, l'escriptor alacantí vol llançar també el missatge de la necessitat de "posar en valor la memòria històrica" perquè no caigui en l'oblit, perquè, al seu judici, "la història és cíclica i els humans tornem a caure en els mateixos errors. Només cal veure l'Europa actual".
Enalteix també la importància de l'educació, de fer pedagogia sobre aquests períodes històrics des de l'"objectivitat" i fer front als missatges dels partits polítics d'extrema dreta que "s'aprofiten d'aquesta ignorància per manipular la gent", llançant "missatges molt edulcorants per arribar al votant" i que poden comportar que "es repeteixi la història". "Els missatges de racisme són els que donen ales al feixisme", adverteix.
Defensa per això que no es passi de "puntes" a les aules sobre aquests moments històrics, s'expliqui aquesta part de la memòria des d'un punt de vista "històric" i "objectiu" i se'n parli "obertament"; una reticència, lamenta, encara latent en moltes famílies, en les quals la Guerra Civil segueix considerant-se un tema "tabú"
