A finals del 2018, Ahmad (nom fictici) es dirigia a una cafeteria d'una ciutat de Tunísia on havia quedat amb el seu xicot, que ja l'esperava. Pel camí, el noi es va fer unes fotografies per a demostrar-li a la seva parella que estava a punt d'arribar, però just en aquest moment va passar per davant d'una comissaria de policia i diversos agents van interceptar-lo i li van requisar el mòbil. La policia va trobar-hi la conversa que estava mantenint amb la seva parella, en la qual, entre altres coses, parlaven de les relacions sexuals que havien mantingut el dia anterior. Van presentar aquesta conversa com a prova contra Ahmad, que va passar vuit mesos a la presó per mantenir relacions homosexuals.

Halil (nom fictici), per la seva banda, va acudir el gener de 2016 a la policia per a denunciar una violació perpetrada per dos homes, als quals havia conegut a través de les xarxes socials. La policia el va detenir, juntament amb els seus agressors, i el van acusar de pràctiques homosexuals, sotmetent-lo a un examen rectal. L'11 de febrer, el tribunal de primera instància d'Sfax, al sud-est del país, el va condemnar a sis mesos de presó per sodomia, la mateixa pena que per als seus assaltants. La víctima va recórrer sense èxit la sentència.

Són dues històries explicades per l'associació tunisiana Shams (Sol), que defensa els drets de la comunitat LGTBI+ al país. Fa una setmana va presentar una denúncia davant la Cort Penal Internacional contra el cap del govern, Elyes Fakhfekh, per crims contra la humanitat basats en suposades pràctiques homòfobes, segons informava l'agència EFE. "El nostre objectiu és denunciar les violacions comeses durant el mandat de l'exprimer ministre Youssef Chahed, entre 2016 i 2020, però com que ja no ocupa el seu càrrec, les traslladem al seu successor, que és la continuació política de l'Estat", detalla al Diari de Barcelona el director executiu de l'associació, Bouhdid Belhedi.

Shams acusa les institucions, tant als tribunals com a les forces de seguretat, de facilitar les tortures físiques i psicològiques i de criminalitzar les relacions sexuals no normatives al país africà. L'ONG critica, a més, les sentències contra víctimes d'agressions físiques i sexuals que han estat inculpades després de denunciar als seus agressors, mentre aquests eren absolts en moltes ocasions.

La revolució que va portar l'esperança

La societat tunisiana és profundament tradicional i les autoritats religioses tenen una gran influència. D'ençà que va aconseguir la seva independència de França el 1956, el país ha funcionat com un estat lliure, però sota un règim dictatorial, amb un partit únic, el secular Reagrupament Constitucional Democràtic, de moral conservadora. No obstant això, el 2011, l'anomenada revolució del gessamí va donar el tret de sortida a les primaveres àrabs: va forçar la dimissió del president Ben Ali i va acabar amb la dictadura. La comunitat LGTBI+ va veure llavors una oportunitat per a visibilitzar la seva causa.

Els col·lectius LGTBI+ no han parat de realitzar actes públics per denunciar la situació del col·lectiu

Després de la caiguda de Ben Ali, d'un procés de transició i d'unes eleccions lliures, es va formar el primer govern democràtic de Tunísia. Aquest govern, liderat per islamistes moderats, va prometre respectar les llibertats individuals. No obstant això, el 4 de febrer de 2012, poc després d'arribar al poder, el ministre pels Drets Humans, Samir Dilou, es va comprometre, en una entrevista televisiva, a denegar la llibertat als homosexuals, i va declarar que necessitaven tractament mèdic i que l'homosexualitat era una perversió.

Un any més tard, s'aprovaria la constitució tunisiana, que garanteix les llibertats individuals i prohibeix la discriminació, garantint la dignitat humana. Malgrat tot, la legislació del país africà continua sent molt conservadora i els homosexuals continuen sent criminalitzats en l'única democràcia que existeix actualment al Món Àrab.

Un article de 1913

“Per a comprendre la situació en la qual es troba la comunitat LGTBI+ al nostre país, cal entendre l'article 230 del Codi Civil” apunta Belhedi. Aquest article del Codi Penal tunisià, a més de criminalitzar el concubinat i les relacions sexuals extramatrimonials, penalitza la pràctica de relacions homosexuals amb penes de fins a tres anys de presó. A més, aquest roman immutable des de 1913, quan va ser aprovat en el protectorat francès que era Tunísia en aquella època.

El text legal preveu penes de fins a tres anys de presó per “actes privats de sodomia entre adults que consenten”; per tant, segons apunta Belhedi, han de complir-se quatre supòsits perquè es pugui aplicar aquest article: que siguin relacions entre persones del mateix sexe, que sigui en un espai privat, que sigui una relació consensuada i que tots dos siguin majors d'edat.

Des de l'Associació Internacional de Gais i Lesbianes denuncien que l'article 230 és una vulneració de la Constitució tunisiana, ja que en l'article 6 s'estableix que “tots els ciutadans tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions. Són iguals davant la llei”.

WhatsApp o Facebook: les armes de Youssef Chahed

Encara amb aquest article en vigor, Belhedi remarca que fins al 2016 a Tunísia estaven penalitzades les relacions homosexuals, però no l'orientació sexual dels individus. No obstant això, la situació va canviar el 27 d'agost de 2016, quan va arribar al poder l'ara exprimer ministre Youssef Chahed, amb la promesa de dur a terme tots els canvis estructurals que el país necessitava i s'havien anat posposant des de 2012. Entre aquests canvis, explica Belhedi, hi havia la persecució sistemàtica de la comunitat LGTBI+, utilitzant tots els recursos de l'Estat.

Belhedi, en una protesta al centre de Tunis

Segons especifica Shams en la seva denúncia davant el Tribunal Penal Internacional, només el 2019, la policia va arrestar 121 persones sota aquest precepte, accedint de manera il·legal al contingut dels seus telèfons mòbils, amb l'objectiu de buscar proves per a la seva inculpació. Aquest és l'exemple de persones com Ahmad o Jalil, que van recórrer sense èxit les seves condemnes.

“El rellevant aquí és que aquestes persones no estaven tenint relacions sexuals en el moment en què la policia els deté. Tot i això, es pren una conversa de WhatsApp privada com a prova per a condemnar-los, a través d'un article que criminalitza la realització de l'acte sexual, però no l'orientació sexual de la persona” explica per telèfon Belhedi.

Violacions dels drets humans

No obstant això, Shams denuncia que les violacions a la integritat de les persones LGTBI+ no acaba quan els confisquen i els registren els telèfons. A un informe de novembre de 2018, Human Rights Watch va denunciar que les autoritats tunisianes pressionen els homes una vegada detinguts, per a sotmetre'ls a exàmens rectals i perquè admetin actes homosexuals. A continuació, se'ls acusa d'activitats homosexuals sota la llei contra la sodomia.

En aquesta línia, cal especificar que l'examen rectal és una pràctica denunciada pels organismes internacionals com un mètode de tortura. “Als detinguts se'ls sotmet a aquesta prova sense cap evidència científica per a verificar si han tingut relacions homosexuals en els dies anteriors”, explica Belhedi.

Acció de protesta pels tests anals davant del Consell Nacional del Col·legi de Metges

El Consell Nacional del Col·legi de Metges de Tunísia va publicar el 2017 un comunicat cridant els metges a deixar de realitzar exàmens rectals sense consentiment; mentre que al setembre d'aquest mateix any, durant l'Examen Periòdic Universal del Consell per als Drets Humans de les Nacions Unides, Tunísia va acceptar formalment una recomanació per a posar fi a aquesta pràctica. Tot i això, la delegació del país africà va fer referència al comunicat del Col·legi de Metges per a matisar que “els exàmens mèdics es realitzaven amb el consentiment de la persona i en presència d'un metge expert”.

Malgrat tot, el director de Shams denúncia que ni s'ha reduït el nombre d'exàmens, ni el de persones condemnades a penes de presó sota la llei contra la sodomia: “No serveix de res, els jutges donen per fet que si et negues a sotmetre't voluntàriament a un examen, ets culpable”.

Les promeses d'Elyes Fakhfekh 

El passat 27 de febrer, Elyes Fakhfekh era elegit primer ministre de Tunísia. Durant la campanya electoral, Fakhfekh es va mostrar a favor de despenalitzar l'homosexualitat a Tunísia i va prometre l'erradicació dels tests anals. No obstant això, el primer ministre ha estrenat el seu càrrec a la meitat de la pandèmia global generada pel coronavirus i encara no ha pogut comprovar-se si les seves promeses en campanya es traslladaran a la realitat, una vegada es posi en marxa la legislatura de facto.

L'actual primer ministre, Elyfes Fakfekh

Des de Shams, han mostrat esperança en una relaxació de la persecució dels homosexuals a Tunísia, però són pessimistes pel que fa als canvis en les lleis: “Esperàvem arrencar les negociacions amb Fakhfekh al final de la crisi sanitària per a recordar-li el seu compromís durant la campanya electoral, en la qual es va mostrar a favor de despenalitzar l'homosexualitat. No obstant això, amb la composició de l'actual Parlament, de majoria conservadora, es fa difícil plantejar-se aquesta situació, seria totalment contraproduent", subratllat Belhedi.

Shams lluita, a més, perquè el seu estatus jurídic sigui publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat, com recull la Constitució, ja que el 2016 la Fiscalia General de l'Estat va presentar una denúncia que exigia la suspensió de les activitats de l'organització, per un presumpte delicte contra la moral religiosa. El maig de 2019, després de quatre anys de litigi, la Justícia tunisiana va desestimar la denúncia, però Shams fa un any i mig que espera que es publiqui la sentència.

Els últims mesos, associacions en defensa dels drets humans, com ara Human Rights Watch o Amnistia Internacional, han exhortat el nou govern a revisar amb urgència les lleis "discriminatòries" per a adaptar-les a les normes internacionals. A més, han lamentat la deriva conservadora que ha pres el país aquests últims quatre anys, fins ara pioner en la defensa de les llibertats individuals al nord d'Àfrica, on la comunitat homosexual encara té molt camí per recórrer.