Els habitants de la frontera estatunidenca amb Mèxic se senten oblidats, desemparats i estigmatitzats pels cercles de Washington. És habitual escoltar en aquestes latituds que els polítics de la capital “no en tenen ni idea” del que passa a la zona. I és per això que el desinterès a les eleccions presidencials és comú entre els ciutadans d'aquesta regió. La política nacional no és un tema de conversa freqüent, malgrat que la majoria de les decisions que els afecten són preses a la Casa Blanca o al Congrés.

Recórrer les ciutats frontereres de Sant Diego (Califòrnia), Yuma (Arizona), Nogales (Arizona) i El Paso (Texas) ajuda a entendre com arriba la frontera als comicis del pròxim 3 de novembre que enfrontaran al president estatunidenc, Donald Trump, i a l'aspirant demòcrata, l'exvicepresident Joe Biden. 

Un d'aquests estatunidencs desencantats és Aarón Ruiz, un informàtic de 32 anys que creua diàriament des de Mèxic el pont entre Sant Diego i Tijuana per anar a treballar. “Honestament, no crec gens en la política; crec que cap funcionaria”, sospira Ruiz, mentre camina precipitadament pel viaducte, en ser preguntat sobre quin dels dos aspirants podria millorar la seva vida.

Malgrat el desinterès generalitzat, la realitat és que la major part de les àrees limítrofes voten demòcrata a les presidencials: Les ciutats més grans, El Paso i Sant Diego, van optar per Hillary Clinton el 2016, amb prop del 70 % dels vots. De fet, en tota la frontera amb Mèxic, 14 dels 23 comtats van votar per la demòcrata, mentre que els altres 9 ho van fer per Trump.

El coronavirus aprofundeix altres crisis

Si bé Sant Diego és una excepció per ser una de les ciutats amb major renda per càpita i menys desigualtat del país, la majoria de les comunitats frontereres tenen problemes econòmics estructurals, que porten al fet que les seves poblacions estiguin prop del llindar de la pobresa.

El poc dinamisme econòmic és latent als carrers d'El Paso, lloc en el qual la pandèmia del coronavirus ha tancat “més del 80 %” dels establiments, segons Pablo Menchón, un aturat d'uns 60 anys que veu passar les hores en un banc al costat d'altres amics de carrer.

Sobre les eleccions, admet “no saber res”, encara que diu ser conscient que Trump és “racista” contra els hispans i que mai votaria per ell. Amb ell coincideix Gema Hernández, que descriu un panorama "molt trist" a la frontera sota el Govern de Trump, amb "molta discriminació cap als mexicans i totes les persones de color", mentre espera l'autobús al costat del pont internacional de Sant Diego.

D'aquest risc d'exclusió n'és conscient Fernando García, fundador de la Xarxa Fronterera pels Drets Humans, que busca facilitar l'accés a l'educació, l'organització i la participació de les comunitats “marginades” a El Paso. “A la comunitat de la frontera, la pandèmia li va arribar en un moment on hi havia moltes crisis: l'econòmica per si mateix, ja que som comunitats molt pobres; la de drets humans per les polítiques migratòries agressives de Trump, i ara, la d'exclusió”, relata García a Efe.

Per ell, quatre anys més de Trump en el Govern serien “extremadament difícils de resistir”, atès que les seves polítiques “han provocat que membres de la comunitat siguin empresonats, que nens siguin engabiats i que persones detingudes morin durant la detenció”.

El fundador de la Xarxa Fronterera pels Drets Humans, Fernando García, durant una entrevista. Foto: Efe

A uns 550 quilòmetres de distància, a Nogales, l'opinió del carrer és diferent a la de Sant Diego i El Paso: aquí, les polítiques de Trump contra la immigració il·legal són majoritàriament ben vistes. La situació als carrers és també desèrtica i els cartells de “tancat” abunden a l'avinguda Morley, que era la principal via comercial d'aquesta ciutat d'Arizona abans de la crisi sanitària i que està a escassos metres del port d'entrada des de Nogales (Sonora, Mèxic).

Per aquesta porta acaben de transitar la Isabel i l'Areli, dues joves de 21 anys nascudes als Estats, però que resideixen en el costat asteca. Ambdues van de la mà mentre es dirigeixen, segons comenten, a una entrevista de treball en una cadena de menjar ràpid.

Isabel creu que la immigració de gent des de Sud-amèrica a la recerca de treball a Nogales “no és una invasió”, però “no va bé per als mexicans”, en al·lusió a aquells que travessen la frontera diàriament per a treballar en ocupacions no qualificades als Estats Units. “La immigració és un problema per a tots dos països”, insisteix. És per això que no descarta sufragar per Trump.

Mural a la ciutat nord-americana de Nogales (Arizona). Foto: Efe

María Ávalo, una dona mexicana de 67 anys que va emigrar als Estats Units fa cinc dècades, comparteix una visió similar. En la seva opinió, Trump “no fa res que molesti” ni a ella ni a la seva família ni a la comunitat.

“Els que estem bé aquí, estem bé, però els que estan entrant, (Trump) no pot ajudar-los”, comenta, recolzada a la paret d'una de les poques botigues obertes de la ciutat. Ávalo va un pas més enllà i assegura que entre els immigrants que travessen la frontera “hi ha persones que vénen a matar i a crear desordre”.

D'altra banda, Alex LaPierre, el director de la Border Community Alliance (Aliança de la Comunitat Fronterera), apunta que, al seu judici, la situació fronterera ha empitjorat amb Trump, que ha enervat “encara més” els mexicans. 

“Quatre anys més de Trump suposarien més militarització a la frontera i això no beneficia a ningú… Moltes de les decisions sobre la frontera es fan a Washington i no pregunten als que vivim aquí per a saber com estem”, lamenta l'estatunidenc, d'avantpassats francesos.

Yuma, un feu republicà a defensar

Cal remuntar-se a les eleccions de 1968, en les quals va sortir victoriós el republicà Richard Nixon (1969-1974), per a trobar uns comicis en els quals els habitants de Yuma votessin per un candidat demòcrata, en aquest cas, Hubert Humphrey.

Actualment i des de fa dècades, Yuma és un feu conservador a la frontera, un bé que Trump és conscient que ha de protegir costi el que costi, encara que els sondejos donen a Biden com a guanyador. A mitjans d'agost, acabat d'aterrar per un acte de campanya, Trump va assegurar que Mèxic pagaria el mur mitjançant un "peatge" als vehicles que travessen la frontera comuna o un "impost" a les remeses que envien els mexicans als seus familiars des dels Estats Units.

El mur entre Mèxic i els Estats Units és un dels grans elements de debat a la regió fronterera entre ambdós països. Foto: Wikimedia

Aquesta i altres consignes agraden a Martina Romero, una dona resident en Tucson (Arizona). Vestida amb els colors de la bandera estatunidenca, Romero defensa a Efe que el novaiorquès és la millor opció perquè “ha complert totes les seves promeses, estima a aquest país i manté als seus ciutadans segurs”.

Biden guanyarà a la frontera

Tots els esforços de Trump en aquesta regió podrien quedar en va, ja que l'històric suport de Yuma i Arizona als republicans podria esfumar-se el pròxim 3 de novembre, segons les últimes enquestes, que donen a Biden com a vencedor per gairebé quatre punts. A Califòrnia, no hi ha dubtes sobre la victòria demòcrata; mentre que en Nou Mèxic també s'espera que guanyi, amb menys avantatge, el candidat liberal. Texas és l'únic estat fronterer en el qual Trump venç.

El binomi demòcrata format per Joe Biden i Kamala Harris se situa com a favorit en la majoria d'estats fronterers amb Mèxic. Foto: Efe

Malgrat la polarització actual de la societat, també a la frontera, en el que sí que coincideixen els simpatitzants de tots dos partits és que Washington necessita prestar més atenció a la realitat de la frontera amb Mèxic per a convertir-lo en un lloc més atractiu des del punt de vista laboral, de seguretat i turístic. Aquest serà un dels reptes del pròxim president dels Estats Units.