La pandèmia ha deixat una sensació molt gran de solitud per a tothom. S’ha perdut el contacte proper amb moltes persones, s’han deixat enrere certes rutines que estaven totalment integrades al dia a dia de cadascú, s’han hagut de buscar noves formes de comunicació, d’entreteniment, d’aprenentatge...

Aquesta sensació s’ha accentuat en el cas de la gent gran, ja que el seu contacte amb l’exterior que els feia mantenir-se vius, pràcticament ha desaparegut. La pandèmia, si han estat de sort i no han emmalaltit, els ha fet caure el món a sobre. El confinament, irregular i intermitent, però confinament, i la por per no contaminar-se ha afectat la seva salut mental. De totes maneres, aquesta aturada també s’ha convertit en un espai de reflexió i autoconeixement.

Els 12 mesos de confinament han portat a establir un vincle més fort amb la llar, amb els veïns, amb el barri, amb aquell entorn que cadascú sent seu i al qual pertany. Hi ha hagut una mena de procés de rearrelament, que alhora ha estat una reclusió.

En Jaume Puig, un home de 80 anys, és una figura clau per entendre el barri del Poble Nou de Manresa, el barri on viu. Ha estat un home que sempre ha lluitat perquè al barri es filtrés una sensació de poble i per fer d’aquests carrers del Poble Nou un espai acollidor per a tothom. Ell ha mantingut un vincle molt estret amb la parròquia de Sant Josep, un espai de religió, però també un lloc de trobada i activitat de veïns, de barri.

El despertar. Entre la política, la religió i l’art
El confinament convida a la reflexió i a un despertar de noves inquietuds. Quan els primers rajos de sol entren per la finestra, en Jaume reprèn –gràcies a l’entrada de teatre que utilitza com a punt de llibre– la lectura sobre política que segueix rutinàriament. Aprofita també aquesta primera hora per escriure a mà petites reflexions sobre la religió i les preguntes i dilemes que li genera.

El vincle virtual
Després del primer esmorzar, en Jaume va a l’estudi i recupera el llistat de rodolins matinals i nocturns que ell mateix prepara. Durant una bona estona, envia a tota aquella gent amb qui vol mantenir el contacte el rodolí que té preparat. Segueix la mateixa rutina cada dia, és una manera de sentir-se a prop de la gent que l’envolta. També és un moment de connexió amb la seva família, a qui no pot veure per la distància i les mesures implementades.

Un vermut íntim amb l’exterior
Entre la gent gran s’ha estès un cert pànic a l’exterior. En Jaume, per això, és una persona que sempre vol estar informada. És per aquest motiu que ha deixat la rutina d’anar a buscar el diari en paper i l’ha substituïda pel vermut de cada dia acompanyat de la ràdio que deixa engegada tot el dia per sentir-se més a prop de l’actualitat exterior.

Escriptura de la història de la llar
La nostàlgia no l’espanta. El record no l’ofega. En Jaume cada dia després de dinar passa una estona per la parròquia i remena àlbums a mig fer que plasmen la història del barri. Agafa un grapat de fotografies que no estan dins de cap d’aquestes col·leccions i fa memòria per col·locar-les en el moment cronològic corresponent. Per a ell, aquesta és una manera de deixar constància i petjada del recorregut del barri del Poble Nou de cara a les noves generacions. Aprofita per cuidar aquells detalls que amb el ritme del dia a dia habitual s’acostumen a deixar enrere.

Rearrelar-se
El vincle amb el teatre ve de molt enrere. La seva família sempre hi ha estat involucrada. En Jaume en té memòria, però també hi ha elements físics que l’ajuden a apropar-s’hi, com la col·lecció de capgrossos que va construir el seu pare per al Grup Escènic Nostra Llar i que ara aprofita per restaurar. D’aquesta manera, s’ha revinculat amb objectes que van marcar la seva infantesa i els ha tornat a donar vida per quan arribi el dia que es puguin tornar a utilitzar.

Entre l’esperança i la desesperació
Fa nou mesos que no es pot fer cap representació a la sala d’actes del Poble Nou. Durant aquest període, en Jaume ha preparat totes les mesures pel dia que s’hi pugui tornar a fer cultura. Ara que ja ho té tot a punt, però, la sala s’ha convertit en un espai de reflexió per a ell i hi passa hores en solitud cada tarda esperant el dia que pugui tornar a estar-hi acompanyat i alçar el teló.

Omplir el buit de la foscor
La nit, de manera cíclica, torna a convidar a la reflexió. Més que el despertar, però, és un moment que porta a una certa nostàlgia. El Jaume es manté viu, però té ganes de tornar a sentir a prop la seva família. És per això que cada nit abans de dormir truca als dos fills per ser al seu costat.