Teatre participatiu via Zoom

El Festival Dona Crea-Crea Mujer s’havia de celebrar a l’Espai Francesca Bonnemaison entre el 19 de novembre i l’11 de desembre. Arran de les restriccions sanitàries, l’organització ha hagut de cancel·lar la majoria de les sessions que tenia preparades. Avui, però, el festival farà una sessió virtual de Teatre Playback amb El Ensamble TPB, una de les companyies que es dedica a aquest format teatral. Serà a les 20 h, a través de Zoom, i durà per nom Històries de dones creatives.

El format Teatre Playback es basa en la improvisació i, mitjançant una mediadora, les actrius i els músics interpreten les experiències del públic. El Dona Crea-Crea Mujer té la intenció de mostrar el punt de vista femení sobre el món a través de diferents obres teatrals firmades per dones d’arreu del món, i així oferir una visió de gènere global i divers. Ara, a més, les històries dels espectadors també hi entren en joc. Per participar-hi cal inscriure’s en aquest enllaç. La sessió funciona a través d’una bústia invertida: no té preu; l’espectador decideix la quantitat que hi vol donar.

Perdre el temps és una necessitat

Els mesos de confinament, per a alguns, van ser una oportunitat de desconnectar lleugerament del ritme angoixant de la rutina a què estàvem acostumats. Poc després del tancament, però, tot torna a funcionar de manera accelerada. Ara, el CaixaForum proposa una crítica oberta a aquesta hiperactivitat contemporània, i ho fa a través de diferents obres d’artistes com Priscila Fernandes, Ángela Ferreira o Agustín Parejo School, a l’exposició "Sooooo Lazy. Elogi del malbaratament". La mostra representa la mandra de moltes maneres: entesa com a contraposició a la hiperactivitat dels nostres dies, i, alhora, com l'esperança d'una redistribució de recursos i de temps per repensar el que és comú.

Ha estat comissariada per Beatriz Escudero i Francesco Giaveri, que han recollit peces de diversos gèneres, com ara la pintura, fotografia, instal·lació, vídeo i escultura. Segons els organitzadors, la idea de l'exposició surt de la idea de consum del filòsof francès Georges Bataille, que deia que l'economia no es basa en la producció i el consum, sinó en la despesa com a malbaratament. Els comissaris proposen una ficció que vol malgastar el temps en comptes de fer-lo servir de manera productiva, i així destruir la riquesa abans d'acumular-la. La mandra ja no està mal vista, sinó que esdevé una obligació, o, com deia el mateix Bataille, una necessitat per al bon viure en comú.

Redescobrir el Castell de Torre Baró

El Castell de Torre Baró, al districte de Nou Barris, ha estat un any tancat. Alguns petits despreniments, esquerdes i fissures van fer necessària una reforma integral de la façana, tot respectant-ne la memòria històrica, amb l'objectiu de perllongar-ne la vida útil. L’edifici, ara un dels emblemes del districte, es va construir a principis del segle XX.

Aprofitant la reobertura del castell, els barcelonins poden conèixer o redescobrir un espai únic que no apareix gaire sovint a les guies turístiques de la ciutat. Des d’ell, a més, el visitant pot gaudir de vistes panoràmiques de Barcelona i de més enllà. A causa de la situació sanitària, però, qui vulgui visitar-ne l'interior, haurà de  reservar prèviament mitjançant l'adreça electrònica [email protected], o bé trucant al 664 044 079. El districte de Nou Barris, a més, prepara una línia del temps del castell amb anècdotes o històries que expliquin els veïns i les veïnes.

La fantasia arriba al Museu Marítim

La nova mostra del Museu Marítim de Barcelona té tres grups de protagonistes. En el primer, el mar i els éssers fantàstics que poblen les seves profunditats; en el segon, els ritus i mites al voltant de la protecció del vaixell que s'ha de fer a la mar, i en el tercer, les creences marítimes com a patrimoni immaterial de la humanitat. Tots formen part l'exposició "Cants de sirena. Fascinació i abisme", que fins al 10 de gener serà a les Drassanes Reials. La proposta, que ha coordinat Eliseu Carbonell, ofereix una visita per la història que hem tingut els humans amb el mar, amb especial èmfasi en el respecte i la por que sempre li hem tingut.

Éssers fantàstics, mites, contes, tabús, creences, fórmules màgiques i manifestacions de religiositat popular, etcètera. La por i la fascinació per la mar s’ha transmès al llarg de la història. Us ho expliquem a #CantsdeSirena. #obertsMMBhttps://t.co/4NyPFlTk7c pic.twitter.com/4n5D1QOPZ9

— Museu Marítim (@MuseuMaritim) December 3, 2020

El visitant hi trobarà objectes i obres d’art vinculades al mar i a la navegació, com cartes nàutiques, exvots i models de vaixells. Des de l’organització, en destaquen un facsímil del cartell de Marc Chagall Nice Soleil Fleurs, cedit pel Museu d’Història de Girona, un vaixell tipus xàvega malaguenya del 1926, una reproducció del dibuix de Picasso El naufragi de la fragata Gneisenau al port de Màlaga, procedent del Museu Picasso, el gravat The Burial of Wilkie, del pintor W. Turner i el gravador J. Cousen, i l’aquarel·la d’Alfred Opisso titulada Interior d’una església. En el recorregut també hi ha moltes referències literàries, que mostren com els llibres han reflectit en les seves pàgines les llums i les ombres de la navegació.

El MACBA repensa les plagues en clau d'ecologia

La societat considera una ‘plaga’ a tots aquells éssers vivents que suposen un excés en un espai determinat. I aquestes plagues impliquen una relació entre la vida i el territori, un desequilibri el sistema normalitzat. La nova exposició del MACBA vol examinar aquest concepte i les formes que tenim per discernir què en conforma una i què no. A l’exposició, també anomenada "Plaga", es mostraran diferents éssers acusats de trencar l’hegemonia de la ciutat: cotorres, eucaliptus, males herbes, etc. Oberta la setmana passada, es podrà visitar fins al 2 d’abril del 2021.

Des del comissariat de l’exposició, expliquen que a Espanya hi ha 50 vegades més porcs de granja, criats per esdevenir aliments, que no pas porcs senglars salvatges. Però són aquests últims, sovint vistos als voltants de la Vall d’Hebron, per exemple, els que es consideren una plaga, ja que suposen una molèstia per a l’especulació immobiliària en zones boscoses. Els comissaris, el grup d’Ecologies Culturals, reflexiona sobre les formes de gestió de ‘la natura’ que es duen a terme i les espècies que se’n veuen afectades. La mostra es pot visitar de dimecres a dilluns dins l’horari del centre. 

Els últims dies del DART

El Dart Festival es defineix com un punt de trobada entre el cinema i l’art a Espanya. Es tracta d’un dels primers festivals de cinema documental dedicat a l’art contemporani i el seu principal objectiu és entrellaçar la cultura i el coneixement amb el gran públic, i ho fa a través de documentals sobre fotografia, pintura, performance, arquitectura i moviments artístics. El Dart dedica especial atenció als artistes, als seus processos de creació i a les històries que hi ha darrere dels seus treballs.

Els enfocaments que ofereix són diversos: biopics, projectes d’arts visuals produïts per a un lloc específic o un temps determinat, exposicions o esdeveniments rellevants de la història de l’art contemporani, des de l’eclosió avantguardista de principis del segle XX fins a l’actualitat. De manera paral·lela, la programació inclou activitats educatives i divulgatives, com a xerrades, visites a galeries d’art, exposicions, Q&A i debats.

La gran majoria de la programació es projecta a través de Filmin, que ofereix una oferta per al festival i la resta dels seus continguts. L’únic documental que no estarà a Filmin és Keith Haring: Street Art Boy, que s’estrenarà aquest diumenge 6 de desembre a les 19 h als Cinemes Girona (carrer Girona, 175, Barcelona).