Reportatge efecte de la covid-19 als cinemes de Barcelona.
Per Ona Boada
Publicat el 04 d’agost 2020

Quatre mesos de confinament, tres setmanes de “nova normalitat”, el posterior decret de tancament i l’aprovació de reobertura dues setmanes després. El sector del cinema ha recorregut un llarg camí d’alts i baixos des de l’inici de la pandèmia de la Covid-19. Ha tingut importants conseqüències negatives per a les diverses sales d’arreu del país i, en especial, per a les de Barcelona, fins al punt que algunes d’elles han hagut de tancar les portes definitivament. 

Si ens remuntem al 13 de març, data de l’inici del confinament a Catalunya, tots els cinemes es van veure obligats a tancar a conseqüència de les mesures imposades pel Govern per tal d’evitar la propagació del virus. Un tancament immediat que va suposar “un cop molt dur”, segons Toni Espinosa, responsable dels Cinemes Girona. “Veníem de la millor temporada dels últims 10 anys pel que fa al nombre d’espectadors al cinema”. 

Dos dels membres del Cine Club Torroellenc encintant butaques. 

La incertesa i por planaven sobre el sector. Se’ls obligava a aturar qualsevol ingrés que poguessin tenir durant temps indefinit però, per contra, les despeses continuaven: tant el lloguer, els serveis mínims d’electricitat, llum, o l'alarma, a més de les factures que ja tenien prèviament. “Això ha significat endeutar-nos i demanar préstecs per poder aguantar aquests quatre mesos, però és molt complicat que un negoci pugui aguantar gaire més en aquestes condicions”, afegeix. 

Desconfinament i protocols 

Per a la reobertura del sector cultural i d’oci es va requerir de diversos protocols de la Unió Europea, del Ministeri de Sanitat, de la Conselleria de Salut i del PROCICAT, als quals es van adaptar la majoria de cinemes. Per tal de convertir el cinema en un “espai segur” s’han adaptat a totes les recomanacions que s’han posat en vigor. 

“No és que ens hàgim inventat uns protocols, és que senzillament hem seguit totes les indicacions que ens han donat”, afirma Espinosa. Una de les quals és, per exemple, mantenir la distància de seguretat entre els espectadors, mitjançant una actualització del programari d’assignació de les butaques, per tal que es bloquegin tots els seients contigus als ja comprats. “També hem hagut d’invertir en la modificació de les taquilles, comprar lectors de codis de barres, senyalitzacions per a totes les sales i un dispositiu per a desinfectar els espais després de cada sessió”. 

Tancament definitiu: el cas dels Méliès

No obstant això, quatre petites sales de Catalunya amb menys recursos no han pogut assumir tots els canvis que comportava i han decidit tancar definitivament. El cas amb més ressò ha estat el del cèntric Cinema Méliès, que després de 24 anys en actiu i haver “superat diverses vicissituds”, no ha pogut afrontar la pandèmia de la Covid-19 i les consegüents mesures de seguretat que comportava la seva prevenció.

A més a més, descarten totalment tornar a obrir un cop passada tota la crisi sanitària. “Tirar endavant un negoci que no passa pel millor moment és difícil, i el coronavirus va fer que la situació es convertís en insostenible. Les mesures de seguretat a les que se'ns obligava eren masses per un cinema petit com el nostre”, assegura Carles Balagué, programador dels Méliès.  

Indignació al sector

La represa de l'activitat als cinemes, però només va durar tres setmanes, fins el 17 de juliol. Va ser llavors quan la Generalitat va aprovar el Decret-llei pel qual se suspenia, entre d’altres, l’obertura al públic d’equipaments culturals a causa de l’elevat nombre de rebrots a l’Àrea Metropolitana. Aquesta mesura excepcional amb una vigència de dues setmanes va suposar el tancament de 26 cinemes, fins al dia 29 de juliol, en què es va deixar sense efecte. 

El decret va provocar una gran indignació dins del Gremi de Cinemes de Catalunya, que veia la mesura "totalment desproporcionada". "Se’ns va suspendre l’activitat sense cap raó sanitària ni científica, mentre que altres activitats que poden comportar més risc estaven permeses”, afirma Marta Omedes, assesora del gremi. 

Aquesta segona aturada suposava un nou daltabaix per a les sales de cinema. I és que, segons assegura Toni Espinosa, “la gent tenia ganes de tornar al cinema, teníem un increment de públic cada setmana”. Segons les seves dades, durant el primer cap de setmana després del confinament, van tenir un 30% més de públic respecte la mateixa setmana de l’any anterior, i el segon van comptabilitzar un increment del 56%. “Són dades molt positives”, assegura el responsable dels Girona. 

Jordi Agustí, conseller delegat de la cadena Ocine, argumenta una valoració similar als seus cinemes: “la gent no tenia por, sabien que complim amb totes les mesures de seguretat”. Altres fonts també coincideixen, com és el cas de Cinesa, des d'on asseguren que “els clients han acollit extraordinàriament les noves mesures de seguretat." Un estudi de la consultora Simon-Kucher publicat recentment mostra també que el 90% dels espectadors que ja han anat al cinema declaren sentir-se molt segurs.

L'entrada del Cinema Méliès amb les reixes tancades.

Davant aquesta situació, la Generalitat va oferir una solució dos dies després d'haver anunciat la suspensió de l'activitat del sector i el 18 de juliol va processar una sol·licitud d’excepcionalitat d’obertura. Però la solució no era prou ràpida, Marta Omedes, assessora del Gremi de Cinemes explica que  "el dia 20 els cinemes ja havien presentat tota la documentació que se’ls requeria, però la resposta s’ha demorat tant que la resolució ha decaigut abans que ens contestessin”.  Va ser per aquest motiu que des del Gremi es va presentar un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). “Sentim que ens han pres el pèl”, comentava el responsable dels Girona. 

La incertesa persisteix

Encara que des de l’1 d’agost alguns cinemes s’hagin tornat a obrir, "no tots obren de la mateixa manera”. El futur és “incert”, diu Balagué. La “nova normalitat” als cinemes, tot i que “li queda molt temps encara per normalitzar-se”, està reprenent el seu camí, amb reduccions de plantilla, el 50% de l’aforament i els protocols vigents en marxa.

A més a més, els problemes derivats de la pandèmia no s'acaben a les sales. Segons Jordi Agustí, rau en l’oferta cinematogràfica. “S’han parat l'exhibició, la distribució i la producció a escala mundial. El subministrament de pel·lícules s’ha ajornat i costa molt de reprendre l’activitat normal”. La complicació de la pandèmia als Estats Units, principal productor cinematogràfic mundial, és la que ha causat aquesta paralització global. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —