La necessitat de prendre de mesures excepcionals per part de les universitats catalanes per causa de l’estat d’alarma i el confinament decretat pel govern espanyol, com l’ajornament d’exàmens o la seva realització en línia, ha generat una situació nova i inesperada per la qual ningú no estava del tot preparat. Una situació que, alhora, també ha causat malestar i queixes per part de l’alumnat.

Segons els estudiants, el malestar no té origen no tant en les mesures que s'han hagut d'adoptar inevitablement, sinó en la sensació de desinformació. És el cas, per exemple, d'alguns estudiants de Dret de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), com la Laia Calvet, que explica que, per exemple, ni ella ni els seus companys no van saber fins al 30 de març  les dates concretes dels exàmens que es realitzarien després de Setmana Santa. A banda, en alguns casos, els criteris de l’examen no van ser explicats fins pocs dies abans. Cristina Gelpí, Vicerectora de la UPF, diu comprendre aquests alumnes i es mostra empàtica vers la situació, però declara que “aquests exàmens ja estaven programats" i que no eren, de fet, cap sorpresa. "Els degans han intentat en tot moment parlar amb els delegats i arribar a acords”, explica.

“S'ha volgut mantenir intacte el ritme Pompeu i el seu prestigi, possiblement per sobre de les nostres necessitats educatives i personals”, opina la Míriam Vila. Però el malestar estudiantil no és exclusiu d'una facultat o d'una universitat. A la Universitat de Girona (UdG), la Candela Carretero, estudiant de Pedagogia, fa classes en línia, però encara no sap quan ni com seran els exàmens, a un mes vista. “Entenc que la situació és difícil i nova per a tothom, però no ens sentim ajudats”

L’organització interna universitària ha hagut de fer front diverses adversitats a l’hora de realitzar els exàmens. A la UPF es va dibuixar un Pla de Contingència per part del Consell de Direcció de la Universitat , amb tres opcions viables: “entre el 30-40% aproximadament de tots els exàmens es va ajornar a la reobertura, un 50% dels exàmens es van fer modalitat no presencial mantenint el calendari, i un 10% de transformació”, informa Gelpí. “Som molt conscients que o reaccionem molt de pressa i preveiem i anticipem escenaris o ens trobarem havent de resoldre problemes amb 20.000 estudiants que no podrem atendre”, afegeix. El vicerector d’Ordenació Acadèmica de la Universitat de Lleida (UdL), Francesc Giné de Sola, declara que “la major problemàtica ha estat haver de passar en 24 hores d’una universitat presencial a una universitat no presencial, amb tot el que això comporta, tant en l’àmbit acadèmic, com a nivell d’infraestructures informàtiques i organització”, tot seguint un pla d’avaluació i docència virtual.

Per altra banda, alguns alumnes es queixen de mesures excessives. Un exemple és el grau de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): les condicions per l’examen virtual incloïen fer-lo a través del telèfon mòbil i que aquest gravés en tot moment l’alumne en un angle adequat, especificant la quantitat de material que podien tenir a l’escriptori, per tal que no copiessin, entre d’altres mesures. La Neus Abellán (@naraisneus), estudiant d’aquest grau, opina que aquestes mesures augmenten el grau de nerviosisme de l’estudiant, per si falla la connexió a Internet o no té bateria al mòbil. “S’hauria de fer un balanç i trobar un punt intermedi entre la vigilància de l’alumne per evitar que copiï i el seu benestar i bon aprenentatge a l’hora de fer l’examen”, declara.

De la mateixa manera,  l’adaptació a nous sistemes informàtics no ha estat del tot fàcil. A l’assignatura de Mecànica Quàntica de Física de la Universitat de Barcelona (UB) van fer un examen a través de l’aplicació Zoom, que limitava els participants a 100, fet que va deixar fora 17 estudiants. La solució va ser fer-ne un altre parcial el 21 d’abril. Tot i així, algunes alumnes es van queixar a les xarxes, com és el cas de la @rrrrrovell.

La pitjor universitat gestionant aquesta crisi: la @UniBarcelona

OBRO FIL

— Clara (@rrrrrovell) April 4, 2020

En la mateixa línia, la Sara Plans, estudiant de Publicitat i Relacions Públiques a la UPF, va realitzar un examen en línia d’Estadística en el que havien de redactar les respostes en un full en blanc, fer-li una foto i pujar-la a l’Aula Global. Tot plegat demostra que ningú estava preparat per aquesta situació, i que per als alumnes, segons com, pot resultar una càrrega afegida. Encara a la mateixa UPF s’ha realitzat el que Gelpí anomena una “virtualització de la docència d’emergència”. I declara: “de seguida vam tenir claríssim que intentar reproduir el control que tenim en la presència a distància no és la millor opció per avaluar l’estudiant: exigeix uns instruments molt delicats, molt al límit de la privacitat i els drets dels estudiants i els professors”, remarcant que “la opció de la universitat ha estat la de la protecció dels drets dels estudiants per davant de la protecció del dret del professor de vigilar”.

Per contra, a la facultat d’Humanitats de la UPF gairebé no hi va haver queixes d’aquesta naturalesa, tal com declara en Josep Marià Castellà, degà de la facultat. L’Ariadna Solera, estudiant del grau, per exemple, va haver d’escriure un assaig resum del temari de l’assignatura i un comentari de text en el termini de set dies. "Un termini adequat, hi havia temps si s’havia estudiat”, explica ella mateixa.  L’ajornament només es va veure en un 5% dels exàmens aproximadament, com és el cas d’en Joan Ventura (Periodisme i Humanitats), que va ser informat per correu i va “estar al cas de totes les novetats sense problema”. Argumenta que la mesura per la que van optar va ser la correcta, i que inclús van deixar deu minuts de marge per penjar l’examen per si hi havia cap problema. “Crec que és important anar informant (i consultant, fins i tot) els alumnes en situacions així.”

Disparitat de recursos a casa
Un altre punt important és que no tot l’alumnat disposa dels mateixos recursos, el que es coneix com la bretxa digital. “No han sabut adaptar les mesures excepcionals que calen per afrontar aquesta crisi sense deixar a cap alumne discriminat, o bé sense col·lapsar l’alumnat mentalment i emocionalment”, sentencia la Míriam Vila, estudiant de Dret de la UPF. “Considero molt injust que pels períodes d’exàmens de la Pompeu en temps de confinament depenguin d'uns mitjans que els estudiants (els seus ordinadors, les seves tarifes d’internet) potser no tenen o potser no en poden disposar de la manera més idònia”, es queixa l’Albert Thió (Dret, UPF). Tot i així, Gelpí declara que “la universitat ha identificat aquells estudiants que tenen límits d’infraestructura i ha fet préstec d’ordinadors i paquets de dades”. “En igualtat de condicions i de recursos no hi està ningú, ni estudiants ni professors, i en cap moment hem de fer veure que no passava res”, sentencia la vicerectora. “És difícil, però hem de trobar el terme mig entre aturar-ho tot i seguir com si no hagués passat res”.

Segons que explica Giné de Sola, vicerector d’Ordenació Acadèmica de la UdL, per a les queixes o problemes dels estudiants "es va obrir un espai a partir del qual es podien canalitzar totes aquestes qüestions, sobretot respecte la impossibilitat de connectivitat o de disposar d’ordinadors adequats".  I afegeix: "A tots aquells estudiants que van manifestar problemes tècnics se’ls va fer arribar un ordinador i una tauleta i en cas que fos necessari, un paquet de dades per connectar-se.”

També la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) fa un seguiment de com s’està implementant la docència a distància, treballant intensament en oferir les millors eines tecnològiques i metodològiques. “De moment tenim constància del fet que majoritàriament es fa força bé” declara Rossy Laciana, de l'Oficina de Mitjans de Comunicació de la UPC. En el cas dels impediments materials, “hem informat tot l’estudiantat que ho comuniquin al seu centre docent, des d’on se’ls mirarà de procurar les solucions més adients en funció dels recursos disponibles”, i hem publicat una pàgina específica amb FAQ per als estudiants.

Castellà (UPF) conclou que en aquesta situació excepcionalment sensible “s’ha de trobar un punt d’equilibri entre el manteniment de la qualitat i el nivell d’exigència, l’atenció a les necessitats específiques de l’estudiant i el manteniment d’una raonabilitat amb la feina que ens demanen els professors i el personal d’administració”, assegurant que aquests tres pols convergeixin en un: l’estudiant. Però, tot i així, alumnes com la Laia  Calvet (Dret UPF) creuen que la universitat no contempla tota variabilitat de casos que comporta aquesta crisi del Coronavirus per als estudiants. “Hi ha gent que ho pot estar passant malament, i la universitat no ajuda que aquesta situació sigui favorable per tothom”, ja que carrega de feina i no té en compte cada cas particular, opina.

Final de curs
Quines son les previsions de cara a finals de curs? Tot apunta que la no presencialitat seguirà vigent. A la UPC “actualment es treballa en una directriu general que cada centre docent haurà d’adaptar a cadascuna de les seves assignatures”, informa Rossy Laciana. Per altra banda, el Consell de Direcció de la UPF encara no ha pres cap decisió, però Gelpí aposta per mantenir l’avaluació contínua: “Anar a l’avaluació única significa renunciar al servei públic d’una universitat”, afegeix.

El vicerector de Política Acadèmica de la UPC, Santiago Gassó, afirma que s’està treballant “per acordar, si s’escau, mesures que permetin l’avaluació amb garanties acadèmiques, i que responguin a l’heterogeneïtat de les matèries i competències de les titulacions actuals.” La doctora Virgina Luzón, vicerectora de la UAB, informa que, durant aquest segon semestre, “el professorat ha de dissenyar un pla d’avaluació no presencial que inclogui, també, els processos de recuperació”. El disseny d’aquest pla es farà en base a les directrius del grup de treball del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). 

La UB ha publicat un comunicat en el que argumenta que “la comunitat universitària està actuant de manera responsable, ràpida i àgil per garantir el funcionament de la docència i l’avaluació” i davant les demandes del Consell de l’Alumnat s’han elaborat unes Directrius generals de funcionament per abordar aquesta crisi. De cara al proper curs, la UdL està treballant bàsicament sobre un “escenari on es contempli un distanciament social, fet que pot generar un important canvi tant a nivell metodològic, com % de presencialitat i fins i tot dates d’inici de curs”, declara Giné de Sola.

I és que, malgrat tot, sempre es pot aprendre alguna cosa d’aquesta crisi: “estem fent coses que mai hauríem pensat que podríem fer i estem demostrant que estàvem preparats per fer-les”, opina Gelpí (UPF). “Des de la perspectiva de la corresponsabilitat, crec que és una oportunitat increïble per fer evident el model educatiu transformat de la universitat i tirar endavant en la transformació que necessàriament hem de fer”, afegeix. O com proclama Castellà (UPF): “no s’ha acabat res en el món de la pedagogia, sinó que està naixent”.