Olivia Breen (1996, Guildford, Gales) competirà els seus tercers Jocs Paralímpics aquest estiu. Va debutar l’any 2012 a Londres, quan només tenia 16 anys. L’atleta no s’ha escapat de la polèmica que sembla perseguir a les esportistes femenines últimament. Mentre l’equip noruec d’handbol platja haurà de pagar una multa per portar pantalons curts enlloc de bikini, Breen ha viscut totalment el contrari. Després de la seva prova de salt de longitud a l’English Championship, una voluntària se li va acostar i li va dir que els seus pantalons de competició eren “massa curts i inapropiats”. Entre entrenament i entrenament en parlem amb ella, que ja té les maletes preparades per viatjar a Tòquio.

Com et sents, a setmanes de competir els teus tercers Jocs Paralímpics?
Estic molt emocionada. Òbviament estic super contenta de que es celebrin els jocs després de tot el que ha estat passant amb la pandèmia. Ha estat un any molt difícil i per això encara estic més emocionada per anar a Tòquio.

Què va passar amb els teus pantalons de competició durant l’English Championship?
Quan vaig acabar el meu salt de longitud, una de les voluntàries de la competició es va acostar a mi per comentar-me que creia que les meves malles eren massa curtes, que el meu vestuari no era apropiat. Em va fer sentir realment malament i vaig decidir explicar-ho a Twitter. Des de llavors, el suport ha estat increïble. Òbviament no és ideal res del que va passar però ara només espero que la meva queixa faci que coses com aquesta no tornin a passar més.

Quina va ser la teva reacció?
Quan la voluntària es va acostar a mi i em va dir que els meus pantalons eren massa curts i que n’hauria de comprar uns de nous el primer que vaig pensar va ser que era broma. I ella em va respondre: “No, crec de veritat que t’hauries de plantejar comprar-te uns pantalons nous”. En aquell moment em vaig quedar com en shock. En l’any en que vivim, com pots dir això? Aquest tipus de gent han d’aprendre quins comentaris es poden fer i quins no.

Des de llavors, molts atletes s’han animat a parlar d’experiències semblants. Com et sents sabent que has iniciat aquest debat?
Estic molt orgullosa d’haver explicat el que passava i estic molt contenta amb com s’ha portat tot el problema des dels mitjans. En cap moment esperava tenir tants comentaris i tantes respostes com les que estic rebent. La reacció està sent brutal i agraeixo molt tots els comentaris i el suport. Ara només espero que no passi mai més, que la gent n’aprengui.

A tu t’han criticat per portar pantalons massa curts i a les jugadores noruegues d’handbol platja les han multat per portar pantalons massa llargs. Què en penses?
I va passar amb només un dia de diferència! Són dues històries completament oposades i no té cap mena de sentit. Per quin motiu algú t’hauria de dir que els teus pantalons són massa curts o són massa llargs? Tinc la sensació que portis el que portis, mai pots guanyar, mai estaran satisfets. S’ha d’arribar a la algun acord i veure que aquests comentaris no estan bé. Tot el material que faig servir el rebo dels meus patrocinadors i en tots els anys que porto mai m’havia passat res semblant.

Has presentat alguna queixa oficial?
Sí, i tant. He escrit una queixa oficial a la Federació Britànica (British Athletics). M’han assegurat que obriran una investigació ells mateixos perquè no torni a passar, però no n’he tornat a saber res més.

Què recomanaries als atletes joves que es trobin en una situació semblant a al teva?
Els diria que no se'ls escoltin. És difícil ignorar-los, però els diria que no els facin massa cas i que no tinguin por a denunciar aquest tipus de comentaris. Com més se’n parli, més se n’adonarà la gent de que aquests comentaris ja no es poden acceptar. Els diria que no tinguin vergonya, que tenen molta gent al darrera que els oferirà tot el suport possible.

Deixant la controvèrsia, què esperes dels Paralímpics de Tòquio?
A Tòquio competiré als 100 metres i el T38 i la veritat és que serà anar i tornar molt ràpid, però estic molt emocionada. Òbviament, el meu objectiu és guanyar i aconseguir el màxim nombre de medalles possibles, però també vull donar visibilitat a l’esport paralímpic. Vull que em vegin moltes noies i atletes joves i que vegin tots els beneficis que té fer esport, perquè a mi m’ha canviat la vida i m’ha ajudat moltíssim. L’esport m’ha obert moltes portes, m’ha ofert una carrera magnífica. La meva experiència ha estat molt bona i m’agradaria enganxar a l’esport a molta gent.

Recomanaries l’atletisme a la gent amb diversitat funcional?
I tant, per mi és molt important sortir, moure el cos, fer tot l’esport possible… M’agradaria poder animar a tots els joves a fer esport, fer-los veure com et pot arribar a ajudar. També a la gent amb diversitat funcional com jo. A mi fer atletisme m’ha ajudat en molts aspectes, crec que des que vaig començar sóc una persona diferent i n’estic molt agraïda.

Creus que has canviat molt com a atleta des dels teus primers jocs a Londres?
Sí, moltíssim! Crec que com a atleta he madurat molt des de llavors, ara també estic més forta. Quan vaig competir a Londres era 2012, només tenia 16 anys i em sentia força intimidada. Ara en tinc 24 i he madurat… Però segueixo estant molt emocionada. Crec que puc obtenir bons resultats a Tòquio.

Suposo que no canviaràs el teu uniforme pels Paralímpics?
No! Ara ja no em para res. No incompleixo cap norma si me'ls poso. No deixaré que un comentari fastigós m'aturi! Seguiré portant el que he portat fins ara, que és el que em funciona. No m'aturaran.