Manifestants palestins reflectits a les ulleres d'un soldat israelià en una protesta a Salfit
Per Redacció i EFE
Publicat el 02 de juliol 2020

Des d'avui, l'executiu israelià pot iniciar, segons el pacte de coalició, l'annexió —la declaració unilateral de sobirania sobre un territori— d'un terç de Cisjordània. Tanmateix, el ministre israelià de Cooperació Regional, Ofir Akunis, ha reconegut avui que encara no s'ha arribat a un acord amb el Govern estatunidenc sobre l'annexió de territoris a Cisjordània ocupada, per la qual cosa avui no hi hauria cap anunci important sobre aquest tema.

"L'extensió de sobirania succeirà al juliol" ha dit Akunis durant una entrevista amb la ràdio de l'Exèrcit en la qual ha assenyalat que, en la seva opinió, "es podria haver dut a terme avui, però encara no hi ha un acord amb el govern dels Estats Units", amb el qual és imprescindible coordinar els passos a donar. Cal recordar que l'annexió està prevista en la iniciativa de pau de la Casa Blanca per a la regió, que inclou també la creació d'un Estat palestí.

Les paraules del ministre donen a entendre que el començament del procés d'annexió quedaria per a més endavant. Segons mitjans locals, l'equip estatunidenc que està coordinant l'annexió amb el Govern israelià hauria exigit una compensació per als palestins per l'aplicació de sobirania en territoris ocupats.

Poc contingut tangible

"Pot ser que faci un gran gest", però serà com presentar "una gran caixa amb poc contingut", diu a Efe l'analista Amir Orin. Segons remarca, encara hi ha molts assumptes pendents: "No hi ha res preparat sobre el terreny, i ningú sap quines parts s'annexionarà", al que se suma el desconeixement dels terminis i format exacte del pla, que només secunda els EUA i té oposició de palestins i gran part de la comunitat internacional. "És un procés complex" i "hi ha moltes qüestions polítiques i de seguretat a tenir en compte que no puc comentar amb detall", va dir abans-d'ahir el cap de govern, en una reunió del seu partit, Likud.

En la seva proposta de pau aquest gener, els Estats Units va donar via lliure a l'annexió de la Vall del Jordà i les colònies de Cisjordània. Però, segons alts càrrecs de la Casa Blanca citats pel diari Jerusalem Post, els estatunidencs volen discutir més l'assumpte.

Netanyahu va presentar l'annexió com la seva màxima promesa electoral, però "es va excedir una mica", assegura Orin. No obstant això, té marge per cobrir-se l'esquena: "Pot dir que complirà més tard" el seu compromís, ja que la població israeliana està "preocupada per la crisi econòmica" del coronavirus i aquest assumpte queda en segon pla. Però al seu torn, si demà no es pronuncia, la seva credibilitat podria veure's perjudicada i els seus detractors podrien treure'n benefici.

Divisó interna

L'annexió també va evidenciar la divisió del govern. El principal soci de Netanyahu, el titular de Defensa, Beny Gantz, no vol fer passos unilaterals sense tenir coordinació amb la comunitat internacional. Creu que ara no és prioritari implementar el pla i aposta perquè el país se centri a abordar la pandèmia. Això ha fet que ahir l'executiu arribés al termini fixat sense una posició consensuada, cosa que suposa una trava més per a Netanyahu.

Tot i això, segons el pacte de coalició, Gantz no té capacitat de veto sobre el pla, i 'Bibi' el pot impulsar sense la seva aprovació, la qual cosa li dona avantatge. Però, a hores d'ara, no se sap ni com ni quan ho presentarà.

El territori a annexionar és un altre tema candent que es continua tractant amb els EUA: si el mapa inicial va plantejar una annexió de gran part de colònies i de la Vall del Jordà, Netanyahu podria adoptar una estratègia més prudent per aplacar pressions i minimitzar l'impacte sobre l'estabilitat de la regió.

Segons diversos mitjans, es podria preveure un procés per fases, amb una annexió inicial dels blocs d'assentaments més pròxims a Jerusalem, deixant de costat la resta per reduir la reacció de Jordània i dels països àrabs.

La incògnita de la reacció palestina

Avui hi ha convocades protestes a Cisjordània i Gaza i, malgrat que experts en seguretat alerten sobre un repunt de violència, analistes palestins comenten a EFE que la seva reacció és incerta. La posició dels líders ha estat severa: l'Autoritat Nacional Palestina ha anunciat la ruptura dels seus acords amb Israel, la qual cosa inclou la cooperació de seguretat.


El moviment islamista Hamàs, que controla Gaza, va qualificar l'annexió com "una declaració de guerra" i va advertir que la seva ala militar podria respondre amb les armes. Però, en llocs com Cisjordània —també marcada per la Covid-19—, "la frustració general" entre una població que no veu possible canviar la seva situació després de 53 anys sota ocupació fa que l'apatia marqui el dia a dia. "No sabem com la gent reaccionarà", remarca a EFE l'advocada Maha Abdallah que, com molts, està a l'expectativa de veure què passarà demà.

El mapa de l'annexió

Però, què és Cisjordània? És un territori de la ribera occidental del riu Jordà. Al nord, l'oest i el sud limita amb Israel; a l'est ho fa amb Jordània. El seu estatus continua sense resoldre's, des que Israel l'ocupés durant la Guerra dels Sis dies, el 1967. Des d'aleshores, palestins i israelians en reivindiquen els drets.


La televisió qatariana Al-Jazeera ha publicat un complet interactiu amb diversos mapes que ajuden a entendre la progressiva annexió il·legal de territoris palestins per part d'Israel des de la fundació de l'estat jueu, el 1947.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

⁠On July 1, Israel is expected to seize up to a third of the occupied West Bank.⁠⠀ .⁠⠀ To understand what this land grab will look like on the ground and how we got here, we have compiled a collection of historic and present-day maps for you to explore.⁠⠀ .⁠⠀ How big are Palestine and Israel? Combined, the areas of Palestine and Israel make up 26,790 km2. That is about the size of the US state of Hawaii (28,313 km2), the Caribbean island of Haiti (27,750 km2) or Albania in Europe (28,748 km2).⁠⠀ .⁠⠀ What are Israeli settlements and where are they located? Settlements are Jewish communities built illegally on Palestinian land. Between 600,000 and 750,000 Israeli settlers live in at least 250 settlements in the occupied West Bank and East Jerusalem.⁠⠀ .⁠⠀ Which countries consider Israeli settlements to be a violation of international law? All countries except for Israel and the US agree that settlement construction is illegal under international law as they violate the Fourth Geneva Convention, which prohibits an occupying power from transferring its population to the area it occupies⁠⠀ ⁠.⁠⠀ ?⁠For more of @haddad_me easy to understand maps, check the link in the bio. ⁠⠀ .⁠⠀ #Palestine #Annexation #Israel #Occupation #Illegal #MiddleEast

Una publicación compartida por Al Jazeera English (@aljazeeraenglish) el

 

Rebuig internacional

L'ONU, la Lliga Àrab i gairebé la totalitat del Consell de Seguretat van demanar fa una setmana a Israel que abandonés els seus plans d'annexió. Segons van advertir, amenaça de crear el caos i tirar per terra tots els esforços per aconseguir la pau. El Consell de Seguretat de Nacions Unides es va reunir virtualment per discutir en profunditat els plans israelians.

"Estem en un moment crucial", va advertir el secretari general de l'ONU, António Guterres, que es va sumar a la reunió per deixar clara la preocupació de l'organització per uns plans que, en cas d'executar-se, serien una "violació molt seriosa de la legislació internacional" i un cop gairebé definitiu a les negociacions de pau.


El seu enviat a la regió, Nickolay Mladenov, va alertar que el conflicte d'Orient Mitjà està en “un punt crític” i que l'annexió podria alterar irrevocablement la naturalesa de les relacions israelianopalestines". "Més enllà de les implicacions legals, de seguretat i econòmiques, l'amenaça d'annexionar unilateralment parts de Cisjordània enviarà un únic missatge: que les negociacions bilaterals no poden aconseguir una pau justa", va subratllar Mladenov.

"No podem permetre que això ocorri", va apuntar, avisant que aquesta situació pot portar a un augment de la ira, la radicalització i la violència.

La jornada va tornar a deixar clar que l'oposició de la comunitat internacional a l'annexió és pràcticament unànime, però també que els Estats Units sembla disposat a, com a poc, deixar fer a Israel. "La decisió dels israelians sobre estendre la seva sobirania a aquests llocs són decisions que els correspon prendre als israelians", va dir el secretari d'Estat, Mike Pompeo, en una conferència de premsa a Washington, celebrada al mateix temps que la reunió del Consell de Seguretat.

Mentrestant, els països europeus es van pronunciar amb molta contundència en contra dels plans de Netanyahu i el van advertir del seu caràcter “il·legal” i de l'amenaça de desestabilització que suposen, al mateix temps que van reiterar que no reconeixeran cap canvi de fronteres. Alguns, com França, van avisar que una decisió tan greu com aquesta no pot quedar sense resposta i van avançar que l'annexió tindria conseqüències en les relacions entre la Unió Europea i Israel.

El Regne Unit, un altre dels cinc membres permanents del Consell, va subratllar la seva oposició a qualsevol annexió de territori palestí i va avisar dels grans riscos que plantegen, entre ells el perill d'una radicalització entre la població palestina, però també d'un impacte en les relacions d'Israel amb la resta del món.

“El pla d'Israel per annexionar parts de Cisjordània destruirà les esperances de pau i constituirà una amenaça a la seguretat a la regió i en el món”, va dir per la seva part el secretari general de la Lliga Àrab, Ahmed Abulgueit. Per la part palestina, el ministre d'Exteriors, Riad al Malki, va avisar que el conflicte està en una “cruïlla” i que les decisions que es prenguin poden fer canviar el curs de la història.

“Desafortunadament, el conductor és Israel i no sembla que vagi a detenir-se en l'encreuament per estudiar les implicacions de les seves decisions, perquè està borratxo de poder, propulsat per una impunitat infinita”, va dir Al Malki, que va insistir que l'annexió seria “un crim” i hauria de ser castigat.

Israel nega l'annexió

Israel, mentrestant, defensa que té tot el dret a “ampliar la seva sobirania” sobre uns territoris sobre els quals considera tenir drets històrics i jurídics. “Hi ha una connexió forta que no es pot negar entre el poble jueu i la seva llar històrica de la Judea i Samària (un terme israelià per a Cisjordània). Això ha estat cert durant més de tres mil·lennis i cap propaganda palestina pot canviar-ho”, va argumentar l'ambaixador israelià davant l'ONU, Danny Danon.

Danon va defensar que no es pot parlar d'“annexió”, perquè l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OLP) mai ha estat un estat ni ha tingut sobirania sobre aquests territoris i va dir que el moviment que planeja el seu país no és cap obstacle per a la pau.

Israel va insistir que està disposat a negociar amb els palestins sobre la base de l'últim pla de pau presentat pel govern de Donald Trump, una iniciativa que ha estat rebutjada frontalment per Palestina. Kelly Craft, la representant estatunidenca en Nacions Unides, va defensar que aquest pla és només un punt de partida, va considerar que fan falta decisions "valentes" i va urgir als palestins a aprofitar aquesta oportunitat i a deixar de mirar al passat.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —