Hi ha una dita russa que diu que els gossos, per no fer llàstima als seus amos, marxen de casa quan oloren que s'apropa la mort. Ningú mai ha vist on moren els gossos. On van? Ningú ho sap. Aquesta animació sense diàleg de l'autora russa Svetlana Filippova ens parla de la mort amb nostàlgia i poesia.

La figuració que utilitza Filippova, que també veiem en altres treballs seus, distorsiona les proporcions i ens dona, encara més, la sensació que ens trobem davant d'un record. L'animació, en dues dimensions, està feta amb sorra sobre el vidre: això li dona un toc càlid, un sèpia que ens recorda a una fotografia antiga. Aquesta és la forma que utilitza l'autora per explicar la història d'una família a través de la vida d'un gos.