- opinió -

I després de la IA, què?

"Estem anul.lant qualsevol capacitat de relacionar-nos amb l'imprevist, amb el no-saber"

ia
Per Arnau Martín
Publicat el 20 de juny 2023

A cada dia que transcorre, estem delegant a la màquina més facetes de la naturalesa del comportament humà. Recollida massiva de dades, societat del control, tirania de la imatge i homogeneïtzació dels continguts són alguns dels conceptes que més s'exposen en els darrers anys, per ser abordats críticament. Aquesta circumstància, agreujada amb la presència ombrívola del ChatGPT, potencia la nostra comoditat i prefixa les nostres vides.

Per tant, les nostres accions queden relegades només a allò que s'espera d'elles. Una aplicació de cites funciona en la mesura en que facilita uns automatismes per tal d'anul.lar allò imprevisible, situació que propicia la nostra apatia. Si no hi ha sorpreses, el desig perd eficàcia, i això condueix cap a la depressió.

Estem anul.lant qualsevol capacitat de relacionar-nos amb l'imprevist, amb el no-saber. Rebutgem l'esforç d'enfrontar-nos a la incertesa i a la complexitat de la contingència, i deixem que la tecnologia sigui l'encarregada de guiar-nos. Amb el pas dels anys trobem més refugi en la ignorància, com a efecte d'una por al saber i a la curiositat.

Aquesta tendència és creixent i preocupant, perquè cada vegada sentim més la necessitat de tancar-nos en les nostres conviccions, de quedar-nos amb allò que ja creiem conèixer, empesos per gurús espirituals que ens inciten a ser el nostre propi cap, quan en realitat s'aposta per un conformisme anestesiant i farmacològic.

La utilització del ChatGPT no és sinó una perllongació accelerada de quelcom que porta gestant-se molt de temps, però que planteja moltes qüestions sobre la gestió d'una informació que s'aglomera algorítmicament. Seran possibles, doncs, algunes reaccions que oposin resistència?

Paul B. Preciado, al seu darrer llibre Dysphoria Mundi, parlava de la fi de l'Antropocè. No ens referim llavors, de manera catastrofista, a una rebel.lió de les màquines, però sí d'un procés que pot portar l'evolució humana cap a un punt zero, per després renéixer de nou.

Arribarem a una nova Edat de Pedra i travessarem la caverna platònica per tornar a enamorar-nos d'un gest o una conversa en persona. Per tornar a descobrir els rudiments d'una eina, o per valorar una primer encontre sexual, com qui pren consciència que el contacte amb el foc crema.

Aquest panorama futur, però, esdevindria si confiem en què la vida continuarà trobant els seus meandres a un planeta cada cop més empobrit i desigual.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —