Productores, establiments i festivals de cervesa artesana es reinventen per tirar endavant malgrat la crisi de la Covid-19
Publicat el 07 d’agost 2020

Lager, negra, doble malta, porter, clara, stout, xampú, ale, vermella, bock, torrada, pilsner, làmbica, rossa… Al món hi ha centenars de varietats de cervesa, cadascuna amb el seu color, el seu gust i els seus matisos. Més enllà de les marques reconegudes que trobem a la majoria de bars i supermercats, sobretot en l’última dècada la producció de cervesa artesana ha crescut com l’escuma arreu del món. Pel que fa a Catalunya, si el 2012 se’n produïen uns 790.000 litres, el 2018 en van ser gairebé 4,8 milions, segons un informe del Gremi d’Elaboradors de Cervesa Artesana i Natural (GECAN) i Barcelona Beer Festival (BBF)

Ara, però, aquest sector es troba pràcticament en perill d’extinció. El confinament i la crisi econòmica i social produïda per la pandèmia de Covid-19 ha causat estralls a la indústria de cervesa artesana del país. Si bé és cert que durant els primers mesos d’aturada la compra de cervesa al supermercat va pujar un 78%, segons un informe de Gelt, i la venda de cervesa artesana online va augmentar un 620%, segons l’Associació Espanyola de Cervesers Artesans Independents (AECAI), el tancament de l’hosteleria va ser fatal per a la indústria. 

Catalunya, del creixement a les pèrdues milionàries

“Estimem que les vendes de les denominades cerveseres craft han caigut al voltant del 75% durant el confinament”, assegura Jacobo Olalla, director general de Cerveceros de España. A més, assegura que el 70% del consum d’aquestes begudes es fa “fora de casa en circumstàncies normals”, pel que “tenen una gran dependència del canal hosteler”. A Espanya, més de 500 empreses cerveseres s’han vist afectades per la situació actual segons un comunicat de finals de març d’aquesta entitat.

Pel que fa a casa nostra, la situació no millora gaire. El Dossier Covid-19: primeres dades sobre l’afectació de l’estat d’alarma a les fàbriques artesanes catalanes, publicat a finals de maig pel GECAN i el BBF, confirmava que de les 78 productores catalanes enquestades, 72 estaven aturades o produïen per sota del 50%. Així doncs, si la cervesa artesana el 2018 aportava 43 milions d’euros a l’economia catalana i suposava gairebé el 2% de la quota de mercat, ara veia aturat el 77% de la seva producció. 

La distribució de la cervesa craft catalana va patir una davallada del 85%, ja que l’exportació i la venda directa van caure gairebé totalment, mentre que l’online era l’únic sistema que es mantenia i, de fet, es multiplicava per sis. L’informe conclou que el 45% de les cerveseres han hagut d’aplicar ERTOs: 24 empreses l’han aplicat totalment i 11 parcialment. 

Reinventar-se o morir

El sector productiu de cerveses artesanes a Catalunya està format majoritàriament per petites fàbriques. Segons dades de 2018, un 53% d’elles produeixen menys de 24.000 litres anuals i es categoritzen com a nanocerveseres. Les més grans poden arribar a produir més de 100.000 litres l’any, una xifra, que tot i semblar gran, és incomparable al dels gegants de la cervesa industrial —Estrella Damm va produir el 2018 a Espanya un total de 25 milions d’hectolitres.

El confinament va provocar greus conseqüències en aquestes petites cerveseres, fins al punt que un 35% van aturar-se per complet, segons explica el dossier publicat per GECAN i el BBF.  En conjunt, es va produir menys d’una quarta part de la cervesa que s’havia produït l’any anterior.

Imatge de la fàbrica de cervesa artesana la Segarreta. Foto: La Segarreta

És el cas de la Segarreta, una cervesera artesanal ubicada a Santa Coloma de Queralt que explica que el ritme de producció es va reduir en més d’un 75%, amb alguns mesos a 0. “Els mesos en que la gent va estar confinada va ser un drama, i va provocar unes pèrdues que les haurem d’anar pagant en els propers anys si no hi ha més episodis com aquest”, explica Sergi Torres, cerveser de la Segarreta. Amb el desconfinament han pogut remuntar una mica la situació, però encara no es troben en els nivells anteriors a la crisi, ja que la producció de la seva cervesa va principalment destinada a bars i restaurants, un sector que encara es troba a mig gas. 

La dependència d’aquest sector és el principal problema per a les cerveseres. Jesús León és CEO d’Arriaca, una de les majors productores de cervesa artesana a Espanya i amb un volum de producció vuit vegades superior al de la Segarreta. “El camí es farà llarg per a les cerveseres, grans i petites, ja que depenem en gran mesura de l’hostaleria i el turisme”, aputa León. Tot i així, expliquen que en el seu cas la dependència no és tan forta. “La diversificació de productes, envasos i canals de distribució fa que no depenguem per complet de l’hostaleria i, per tant, la patacada és força menor”. 

Mentre el sector de l’hostaleria no es recupera del tot, les cerveseres artesanes han trobat també una altra via de supervivència a través de la venda per Internet. Així, de tenir una producció de barrils i ampolles equivalent, la producció d’ampolles a la Segarreta ha augmentat fins a situar-se en el 80% de les vendes. A més, Sergi Torres afegeix que van aprofitar el confinament per crear la seva pàgina web. Arriaca coincideix en que es van haver d’adaptar a les noves circumstàncies però que això els va permetre impulsar la promoció a través del món digital i alhora explorar noves activitats en aquest canal, com cates i visites virtuals a la fàbrica, entrevistes en línia, directes, etc.

De la fàbrica a la taula (del menjador)

Relacionades directament amb les productores trobem les cerveseries i les botigues de cervesa, que en algunes ocasions es compaginen entre sí. Així com hi ha cerveseres que tenen els seus propis locals on vendre els seus productes, coneguts com a taprooms, també hi ha establiments que venen cervesa alhora que en serveixen. A Catalunya aquest és un fenomen molt popular, sobretot a Barcelona.

Beershoter, a Sants, i la 2D2Dspuma, a Congrés, en són clars exemples. El primer va obrir fa cinc anys i el Xavi, el seu encarregat, assegura que tenen una “clientela fidel”. A causa de la Covid-19 van tancar durant dos mesos, però el fet de ser botiga-degustació els va permetre obrir abans que la majoria de locals, “només com a botiga i amb horari reduït”. Actualment considera que estan recuperant les xifres de facturació que tenien a l’època pre-Covid-19, però reconeix que “seria complicadíssim suportar un nou tancament”. 

Local de Beershooter a Sants. Foto: Beershooter

Des de la 2D2Dspuma, la Susana explica que pel bar el confinament va ser “devastador”: “ingressos zero i moltes despeses, la propietat només ens va rebaixar una mica el lloguer”. Tot i que la venda física també es va veure molt afectada, van notar que “es va multiplicar per molt la venda online”. Un cop van poder obrir de nou, van ampliar la terrassa per poder acollir més clients. Molts dels seus clients professionals, diu la Susana, han cessat la seva activitat, mentre que la gent del carrer en general “gasta menys perquè té por”. 

Tot i així, tots dos negocis intenten mirar al futur amb optimisme. “Creiem que sí podrem sobreviure, fa vertigen pensar d’una altra manera”, confessen a la 2D2Dspuma. “El fet de ser autònom”, diu l’encarregat del Beershoter, “ja et dona un punt de vista de la realitat diferent i intentes adaptar-te a les noves situacions i picar la pedra que calgui.”

Si Mahoma no va a la muntanya...

L’altra manera que fins ara tenien els barcelonins de consumir cervesa artesana fora de casa era assistir a festivals de cervesa. A part del famosíssim Oktoberfest, que cada any esgota les entrades però que ofereix poques varietats de Paulaner, el gran esdeveniment del sector cerveser a la capital catalana és el Barcelona Beer Festival. S’havia de celebrar el 13, 14 i 15 de març, justament el cap de setmana que es va decretar l’estat d’alarma, i el van haver de cancel·lar quan ja el tenien a mig muntar.

Mikel Rius, director del BBF, explica que “el cop va ser molt dur” ja que gairebé no van obtenir ingressos després de mesos invertint-hi i es va posar “en perill la viabilitat d’un festival de gairebé deu anys d’història”. Tenien planejada una edició de tardor, més reduïda, que s’ha posat en dubte després que apareguessin nous rebrots a Catalunya. Malgrat tot, segueixen la tendència del sector: “A curt termini, hi ha una vocació de resistir el cop”, diu Rius. “Aquest és un col·lectiu molt resilient, acostumat a passar èpoques dures”, pel que la intenció és recuperar-se i anar-se adaptant a les noves mesures i protocols. 

Cartell amb les cerveseres participants en el BBF de 2019. Foto: BBF

Però si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma. O, el que és el mateix: si el consumidor no pot anar a prendre cervesa, la cervesa arriba a casa del consumidor. Més enllà de la compra de cervesa en sí mateixa, les vendes de kits per elaborar-ne artesanalment han augmentat exponencialment. “Les vendes a microcerveseries van aturar-se en sec, però van augmentar les vendes a particulars a nivells extraordinaris”, explica Antonio Martos, propietari de La tienda del cervecero. “Durant el confinament va augmentar molt la venda d’ingredients per fer cervesa a partir del kit d’extracte, que és la forma més habitual i senzilla d’iniciar-se a l’elaboració de cervesa”, apunta Martos.

Tot i així, després del confinament van notar que les vendes de particulars tornaven als volums normals i que les vendes a microcerveseries començaven a moure’s poc a poc. “La gent va tornar a la seva rutina i el que no tenia afició o va deixar de tenir temps per elaborar, va deixar de fer-ho.” Pedro Rodríguez, cofundador de Cervezanía, coincideix amb Martos. “En el moment que es va aixecar el confinament les fàbriques tenien moltes ganes de tornar a treballar i s’està reactivant la venda de matèries primeres perquè estan tornant a elaborar”, diu. 

Per la seva banda, Cervezanía va prendre la iniciativa de fer moltes ofertes a través de la seva pàgina web i altres canals online dels que disposaven durant el confinament. “La gent en estar a casa ha fet molta reposteria, moltes manualitats i també molta cervesa”, indica Rodríguez. “Per la part del comerç electrònic tenim molts objectius i ens estan sortint oportunitats arrel d’això”, afegeix. 

Un futur que s’intueix amarg però dolç, com la cervesa

Si bé és cert que cada empresa ha gestionat la crisi de la Covid-19 com ha pogut, en general la majoria s’han acollit a ajudes generals de l’Estat com els ERTOs o els préstecs ICO i reclamen més ajudes en la reducció d’impostos i taxes. Beershoter fa una demanda especial en relació als lloguers: “S’hauria d'haver regularitzat de manera oficial, i no deixant que cada llogater es busqués la vida amb el seu propietari.” 

Des del Barcelona Beer Festival apunten que “hagués estat bé poder gaudir d’algunes ajudes específiques que ha rebut el món del vi, però encara estem lluny del reconeixement institucional que té el vi en aquest país”. Tot i així, no es donen per vençuts: “Seguirem treballant per equiparar-nos amb els anys”, afirmen.

Campanya per conscienciar de la importància del consum local. Foto:  Gremi d’Elaboradors de Cervesa Artesana i Natural (GECAN)

El món de la cervesa artesana és encara un sector emergent i en constant moviment i l’opinió general entre els treballadors del sector és que cal ser optimistes i fer el possible per tirar endavant. Així ho expressava Pedro Rodríguez, de Cervezanía: “Els protagonistes del sector són gent molt jove acostumada als canvis que té moltes ganes de sortir endavant”. Precisament, la presència de gent jove es tradueix en una generació marcada per la crisi del 2008.

“No sabem el que és la no-crisi”, afirmen des de 2D2DSpuma. I en una línia similar, 'La Tienda del cervecero' creu que “encara que tots els pronòstics pinten molt malament, s’ha de tenir esperança  i creure que podrem superar les conseqüències econòmiques de la pandèmia”.

Malgrat la incertesa del futur del sector, diverses cerveseres artesanes es van unir en el projecte Cobeer-19, que va impulsar la cerveseria de Vielha, Refu. El projecte consisteix en que cada cerveseria adherida destina el 19% dels beneficis de la venda d’un dels seus tipus de cervesa a una associació local d’ajuda social que triïn. “És un mundillo una mica antiempresarial en un sector que no funciona al 100%, en què tothom batalla per triar endavant les seves fàbriques, però que alhora té aquest punt social, i fins i tot en moments com aquest ens rasquem la butxaca per contribuir”, conclou la Segarreta.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —