Oriol Junqueras (Barcelona, 1969) és el president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Després de quatre anys a la presó pels fets que van tenir lloc l’1 d’octubre de 2017, Junqueras va ser indultat per l’executiu central fa cinc mesos. Això li va permetre sortir de la presó, però la seva inhabilitació absoluta, la qual li impedeix exercir càrrecs públics com el de professor d’universitat o càrrecs polítics, segueix vigent.

Malgrat tot, el líder d’ERC continua actiu dins del partit i de la societat catalana. És així que, durant les darreres setmanes, Junqueras ha realitzat passejades per diversos barris de Barcelona per apropar-se i escoltar la ciutadania. Arran de la publicació del seu nou llibre, Contra l’adversitat, aprofitem per parlar amb ell sobre la sortida de la presó, la reinserció a la societat i l'actualitat política.

Afirma estar "orgullós" dels seus companys de partit, i assegura que se sent estimat i que voreja la felicitat. No descarta una hipotètica candidatura a la presidència de la Generalitat si el TEDH d'Estrasburg tombés la inhabilitació del Tribunal Suprem. Tanmateix, diu que no en té "cap urgència ni necessitat ni interès especial".

Què ha tret de la passejada d'avui al Bon Pastor?
Al barri del Bon Pastor hi ha una de les zones de Barcelona on hi ha possibilitat de creixement de l'habitatge. Hi ha la possibilitat que el barri passi dels dotze-tretze mil habitants que té actualment, en molt pocs anys, entorn de 21.000 habitants. Per tant, gairebé pot doblar la població.

Solucions?
En aquest barri hi ha diversos projectes urbanístics. Una part per substituir els habitatges barats, que es van construir a finals dels anys 20. Són cases que han quedat molt envellides, que en molts casos, no s'hi han fet inversions perquè estaven a l'expectativa del pla urbanístic. Som a la quarta fase d'aquest pla urbanístic que acabarà de reubicar tota la gent de les cases barates, i queda pendent una cinquena fase que dona la possibilitat que augmenti la població.

Què diuen els veïns?
Hem estat parlant d'aquests temes tant amb l'Associació de Veïns del Bon Pastor com amb la nova Associació de Veïns de la zona en creixement del barri. Hem parlat amb les escoles, amb el centre esportiu, amb la gent de la biblioteca... I els hem animat a continuar fent la feina que fan. Tots hem coincidit amb la importància de l'educació i dels vincles de l'educació amb el món de l'esport i el món de les biblioteques.

Passant al seu llibre, vostè ja porta 5 mesos en llibertat.  La seva vida és molt diferent d'abans?
Bé, la recuperes ràpidament, molt ràpidament. Adaptar-te a les coses bones sempre és molt fàcil, la presó s'oblida molt de pressa. Al cap de pocs minuts de no ser-hi ja ha desaparegut gairebé de la teva existència perquè, afortunadament, hi ha moltes coses per fer, hi ha molts àmbits en els quals et pots sentir útil. Et sents molt estimat per la gent. Tot això ajuda a oblidar la presó i a fer moltes altres coses.

Ha sigut fàcil reprendre l’activitat política?
De fet, quan estàvem a la presó ja ajudàvem molt. Estàvem molt actius, intentàvem parlar amb molta gent, seguíem molt el dia a dia de les coses que passaven. Intentàvem parlar amb els agents econòmics i socials, amb els sindicats i els empresaris, amb les universitats... Tot això quan estàvem dins de la presó. Ara que ja som fora ho fem molt més. Sobretot intentem entrellaçar, connectar i afavorir que gent diversa comparteixin projectes, ja que ens sembla que aquest país necessita grans projectes compartits i majories molt àmplies perquè tenim reptes immensos. I els reptes immensos només es poden afrontar des de majories molt àmplies.

"Adaptar-te a les coses bones sempre és molt fàcil, la presó s'oblida molt de pressa"

Durant la seva estada a la presó va haver-hi gent que el decebés per no haver mantingut contacte amb vostè?
No puc dedicar el meu temps, ni vull dedicar-lo, a la gent que no fa les coses ben fetes, siguin els que siguin. Prefereixo dedicar el meu temps a la gent que ho necessita i a la gent que es compromet i que ajuda al dia a dia; em sembla que sempre és millor parlar en positiu. Cadascú és responsable de la seva pròpia consciència. Afortunadament, la immensa majoria del país és bona gent que mira endavant, que sap que ningú hauria d'estar a la presó per raons polítiques i que, per tant, sempre ens va donar suport i sempre ens va ajudar.

Al seu llibre hi ha un moment en què parla d'una carta als seus fills on diu: "contra el meu costum, avui estic una mica trist". Vostè aconseguia ser feliç a la presó?
Estàvem molt forts, decidits, valents i convençuts. Ho estàvem dins i, ara, fora encara més. Evidentment, dins enyoràvem la família perquè quatre anys a la presó són quatre anys. I, quan jo vaig entrar a la presó, els meus fills tenien quatre i dos anys, respectivament, i ara que estic fora en tenen nou i sis. Ràpidament, tens la sensació que el temps ha passat. Però sí, estàvem forts, decidits i convençuts i ens sentíem útils! Jo feia classes de tota mena a tothom i em sentia molt respectat, apreciat i estimat per la gent de dins de la presó.

Al llibre també parla molt dels joves, de com són l'esperança del nostre futur. Per què ho pensa?
Perquè em sembla que la continuïtat de qualsevol projecte passa pel relleu generacional. I aquest relleu generacional és allò que ens permet intuir l'eternitat, que ens permet intuir la vida en tota la seva esplendor. Per això és tan important que les generacions es rellevin les unes a les altres. Una cadena és tan forta com la més feble de les seves baules. Si la baula feble es trenca, es trenca tota la cadena, i aquesta deixa de ser efectiva. Necessitem que cada baula sigui el més fort possible perquè així augmenta la fortalesa de la cadena, del conjunt.

Cuidar la joventut és un repte?
És evident que un dels reptes que tenim, jo com a pare i com a professor d'universitat, és ensenyar. Ara no puc fer classes durant tretze anys perquè tenen por que faci classes i, per tant, m'apliquen una inhabilitació absoluta. La meva vida ha consistit fonamentalment a aprendre i ensenyar, i això és el que faig ara cada dia. I ho faig quan faig classes, quan soc a casa amb els meus fills o ho faig passejant pels carrers de Barcelona. Aprenent del què m'expliquen els meus companys i companyes, del que expliquen els veïns i les veïnes i, sobretot, intentant transmetre aquest coneixement a tothom i procurant que la gent que no es coneix comparteixi aquest coneixement i projectes de futur.

"La immensa majoria dels joves que conec estan absolutament compromesos amb aquest país, aquesta societat, la República, la independència de Catalunya"

I creu que estem tractant bé aquesta part de la cadena que ha esmentat, la joventut?
Segur que podem fer-ho molt millor. A mi m'agrada molt el vincle amb la gent jove perquè m'agrada molt fer de professor i, per tant, aquest vincle el sento molt proper. Estic segur que tenim molts reptes en aquest sentit, en l'àmbit de l'habitatge i en l'àmbit educatiu. Una de les meves prioritats absolutes sempre ha sigut l'educació i molt sovint dic que les nostres banderes i els nostres grans projectes han de ser l'escola, la feina i les famílies. Jo n'estic completament convençut: escola, feina i famílies.

No creu que últimament la joventut republicana independentista està una mica desmotivada i desmobilitzada?
És possible que hi hagi algú desmobilitzat perquè no s'ho creu prou, però et ben asseguro que els que s'ho creuen estan tots mobilitzats. Jo tinc la sort de parlar-hi cada dia, de trobar-me'ls cada dia, i conec molta gent que de desmobilització no en té gens. Al contrari, actuen amb màxim convenciment en la construcció d'aquestes majories cada vegada més àmplies. Jo estic orgullós de molts dels joves que conec, de la immensa majoria dels joves que conec, i els veig absolutament compromesos i mobilitzats.

I els qui estan cansats?
Si algú està cansat i necessita descansar una temporada, que descansi i ens deixi treballar als que sí que en tenim ganes de debò, i ja es reincorporaran tan aviat com recuperin les forces. Però et ben juro que la immensa majoria dels joves que conec estan absolutament compromesos amb aquest país, aquesta societat, la República, la independència de Catalunya, amb un projecte de justícia social, d'igualtat d'oportunitats, de prosperitat econòmica, de generació i distribució de riquesa... Jo me'n sento molt orgullós, i aquests joves són l'orgull i l'esperança d'aquest país.

Oriol Junqueras en el transcurs de l'entrevista

Llavors creu que l'independentisme està tan fort com fa cinc anys?
Estic convençut que l'independentisme està més fort que mai, que en som més que mai i que som conscients de la magnitud del repte i de la dificultat. Que la dificultat no ens espanta, sinó que és un repte que ens estimula a superar-nos i a construir un futur millor per a tota la gent d'aquest país.

"Alguns dels portaveus de Junts al Parlament no aconsegueixen ni el suport ni l'aplaudiment dels seus propis companys"

En una entrevista a eldiario.es, vostè va dir que membres de JxCat havien intentat impedir l'aprovació dels pressupostos del Govern. Hi ha un sector de Junts que torpedina l'estratègia d'Aragonès i d'ERC?
Em limito a constatar que alguns dels portaveus de Junts al Parlament de Catalunya no aconsegueixen ni el suport ni l'aplaudiment dels seus propis companys. I que et diuen coses en públic, no només diferents, sinó contradictòries. És evident que hi ha una part de la gent de Junts que està al govern que ha treballat per fer possibles els pressupostos, i és evident que hi ha una part que ha fet tot el possible perquè els pressupostos no s'aprovessin. Jo em limito a constatar el que ells mateixos diuen en públic, no descobreixo res de nou. Senzillament, és el que ells mateixos expliquen.

Aquestes divisions internes de l'independentisme no afecten el moviment?
Cadascú que resolgui els problemes que té a casa seva. Esquerra Republicana, afortunadament, és un bloc molt compacte, és una pinya sempre molt convençuda i tant de bo tothom tingui la mateixa actitud que tenim nosaltres a l'hora de treballar per aquest país i a l'hora de construir grans consensos amb el món sindical, empresarial, universitari, intel·lectual, les associacions, les entitats de barris i els pobles del nostre país... Em sembla que aquest és un model d'èxit i tant de bo cada vegada siguem més els que el compartim.

Una de les coses que haureu de lluitar des d'ERC és pel català a les escoles.
Ho hem fet sempre, jo ho he fet a la universitat sempre, sense una sola excepció mai en tota la meva vida. I estic convençut que hi ha molta gent que també ho ha fet. És evident que des de fa molts anys aquest és un compromís que no tothom ha tingut clar. Afortunadament, però, la responsabilitat de govern ens pertoca a nosaltres i això, sens dubte, és una garantia de compromís en un sistema educatiu públic, català i de qualitat.

Com farà ERC per solucionar aquest problema? Quines solucions proposa?
Com sempre hem fet, donant el millor de nosaltres mateixos i amb el nostre compromís personal sempre que calgui. I ajudant que el món educatiu i, per tant, el món de la comunitat educativa en el seu conjunt, no només els docents i els alumnes, sinó el conjunt de la comunitat educativa, entengui i comparteixi la importància del coneixement de la llengua catalana. De totes les llengües, de les tres llengües que formen part del nostre sistema. El que hem d'aconseguir és que els nostres alumnes surtin del sistema educatiu coneixent a la perfecció l'anglès, el castellà i el català. Això queda garantit.

"Estant a la presó m'he sentit útil perquè estic convençut que la nostra presó individual forma part del camí col·lectiu cap a la llibertat d'aquest país"

És necessari canviar el sistema educatiu català?
Com sabeu, els resultats en llengua castellana dels alumnes que estudien a Catalunya a la Selectivitat estan per sobre de la mitjana dels resultats en llengua castellana dels alumnes que no estudien a Catalunya. Per tant, com que el sistema funciona i com que el català és una garantia de cohesió social, d'igualtat d'oportunitats i de què tots estiguem en les mateixes condicions socials i laborals, aquest és el nostre compromís. És la llengua pròpia d'aquest país, és la llengua comuna del nostre país, és la llengua prioritària de la nostra administració. I, des del respecte a totes les altres llengües i convençuts que totes les altres llengües constitueixen una part de la riquesa d'aquest país, una part de la riquesa a què nosaltres en cap cas volem renunciar, però, al mateix temps, que la llengua comuna i pròpia d'aquest país és la llengua catalana.

Vostè té l'espina clavada de no haver estat president de la Generalitat?
No en tinc cap, d'espina clavada, cap ni una. Afortunadament, les espines no troben cap forat per perforar-me la pell. Estic molt orgullós de tots els meus companys, estic convençut que estan fent una feina extraordinària. L'únic desig que tinc és treballar pel meu país i ajudar tant com sigui possible. Jo em sento molt reconegut i estimat i vorejo la felicitat, perquè tinc la possibilitat d'arribar a tot arreu, de parlar amb tothom i, a més, de fer-ho sense estar sotmès a les urgències del dia a dia. I, per tant, amb una possibilitat d'actuar amb més perspectiva i estratègia del que en altres moments de la meva vida havia fet.

Llavors, encara que la sentència d'Estrasburg ho permetés es descarta com a candidat a president?
No descarto res, però això és evident que no forma part de moment de l'agenda de ningú. En tot cas, quan es plantegi això, ja ho plantejarem entre tots. Segur que hi ha oportunitats per a tots i que hi ha llocs i àmbits de responsabilitat per a tothom. Per mi, qualsevol d'aquests àmbits és un orgull, no tinc cap urgència ni necessitat ni interès especial, més enllà que el del servei al nostre país i a la nostra societat des de qualsevol àmbit. De fet, fent de professor he sigut molt feliç. I estant a la presó m'he sentit útil, perquè estic convençut que la nostra presó individual forma part del camí col·lectiu cap a la llibertat d'aquest país. Des de qualsevol àmbit, estic encantat d'ajudar.