- entrevistes -
Oscar Camps al port de Badalona
Publicat el 07 d’agost 2020

Oscar Camps és el fundador i director d’Open Arms, una ONG que es dedica al salvament marítim per tot el Mediterrani. Ens rep a la seu de l’organització al port de Badalona. Ha aconseguit fer-nos un forat en un dia atrafegat on també s’ha de trobar amb un notari. Just avui també han arribat a les oficines les noves samarretes de l’organització, que serveixen com a finançament. Amb tanta activitat no sembla agost. El vaixell salparà aviat i es nota que cal enllestir els últims detalls.


Enmig de la pandèmia Open Arms va engegar la iniciativa Emergència Covid-19, en què ha consistit la seva feina?
Es va iniciar en el punt més àlgid de la pandèmia quan hi havia molt de descontrol per part de l'administració, tot i que ja havíem vist què havia passat a la Xina i Itàlia. Ens vam oferir ràpidament perquè teníem un equip de voluntaris disponibles i amb formació. Ens vam oferir a l'Ajuntament de Barcelona, a la Generalitat i a l’Hospital Germans Trias i Pujol. Els primers a contestar van ser Oriol Mitjà i Bonaventura Clotet, que estaven en un assaig clínic buscant un medicament que pogués millorar la situació dels malalts. S'havien de fer 3.000 PCRs i ens vam posar mans a l'obra. CatSalut també ens va encarregar fer unes 20.000 proves a residències de gent gran. Vam poder veure la lamentable situació en la qual es trobaven la majoria de les residències.

També aquí vau haver d'assumir responsabilitats de les administracions?
Sempre. Quan Open Arms actua, ho fa perquè hi ha una inacció, deliberada o no, de la pròpia administració. En aquest cas la reacció era lenta perquè l'administració es mou d'una forma molt burocràtica i cada dia que passava morien cent persones. Teníem setanta voluntaris i trenta cotxes aturats perquè l’administració estava pendent d’una resolució. Nosaltres, en canvi, quan vam anar a Lesbos primer vam actuar i després ens vam organitzar com una ONG. També ens hem ofert a Lleida amb el tema dels temporers, però sempre hi ha reticències a que una organització tan mediàtica com Open Arms col·labori, perquè dóna a entendre que no s'està fent bé la feina. 


"La pandèmia ho ha eclipsat absolutament tot, però això no vol dir que hagin deixat d'haver-hi arribades de migrants a Espanya, Grècia i Itàlia"


La pandèmia ha invisibilitzat la crisi del Mediterrani?
La pandèmia ho ha eclipsat absolutament tot. Per algun motiu s'ha utilitzat aquest temps per anunciar els escàndols de la Casa Reial. Però això no vol dir que hagin deixat d'haver-hi arribades de migrants a Espanya, Grècia i Itàlia. 

Ara que ha anunciat que l’Open Arms tornarà a salpar, prendran mesures per intentar evitar un brot de Covid-19 al vaixell?
Des del principi sempre hem tingut un equip mèdic atent a qualsevol patologia que pogués sorgir de les persones rescatades. Quan hi ha sospites de malalties víriques o contagioses, s'activen els protocols adequats. Algunes persones vénen de centres de detenció sense condicions higièniques ni control mèdic, per això, la sarna és força comuna. Hem renovat el dispensari del vaixell i farem les proves de tuberculosi, VIH i Covid-19 a bord de l'Open Arms. 

Salvini finalment podrà ser jutjat per bloquejar el desembarcament de l’Open Arms l’estiu passat. Imagino que en fa una bona valoració. Pot establir un precedent?
Perquè el Senat retiri la immunitat parlamentària a Salvini, prèviament hem hagut de denunciar i esgotar totes les vies legals possibles per tombar el decret de seguretat que afectava a totes les embarcacions de salvament. Tot fa pensar que la fiscalia tirarà endavant i que es farà justícia, però perquè hem fet accions que ningú ha fet. El govern espanyol criticava Salvini, però aplicava les mateixes normes i ens imposava unes multes milionàries si rescatàvem. Evidentment, això és un avís per a navegants per a qualsevol que utilitzi la via administrativa per paralitzar salvaments que volen fer complir els convenis internacionals. No deixarem de denunciar ni de monitorar el que està passant al Mediterrani.  

Per altra banda, també s’ha qüestionat la legalitat del projecte Open Arms. Temen que un jutge pugui arribar a impedir que segueixin rescatant persones al Mediterrani?
Quan tens arguments pots qüestionar, però quan no en tens, difames. S'ha intentat minvar la nostra credibilitat com a persones. Després, com que era evident que el que fèiem era indiscutible, ha estat més fàcil dir que som uns traficants, que motivem la immigració il·legal i que ens finança George Soros. Cap d’aquestes coses que es poden dir de forma gratuïta per les xarxes socials ha passat a la via judicial. Si existís algun delicte, ja ens haguessin parat de forma definitiva. Penso que l’Open Arms és l’únic vaixell que ha estat bloquejat per cinc països diferents de la Unió Europea: Espanya, Malta, Itàlia, Grècia i França. És el vaixell més temut del Mediterrani. 


"Ens han disparat, amenaçat, segrestat, fins i tot ens han perseguit al mig del mar amb vaixells d’organitzacions ultradretanes"


Per tot això, estareu una mica més tranquils ara que torneu a la mar?
No. Mai hem estat tranquils. Ens han disparat, amenaçat, segrestat, fins i tot ens han perseguit al mig del mar amb vaixells d’organitzacions ultradretanes. També hem tingut assetjament de grups armats libis que han pujat a bord. Hem temut per la nostra integritat física i no pensem que, de moment, les coses millorin. 

El febrer va anunciar que el vaixell havia patit una avaria i que la reparació podia arribar a costar fins a 600.000€. Com ha aconseguit el finançament per tornar-lo a posar en marxa?
Vam llençar una campanya per recaptar fons perquè vam patir una avaria amb unes 130 persones a bord. El vaixell ja no donava garanties de poder seguir fent rescats amb seguretat i per això vam parar. Vam aconseguir uns 500.000€ i una part ens la vam gastar en la nostra tasca contra la Covid-19. Ningú ens ha pagat res per això. Estem fent mans i mànigues per acabar de finançar la reparació a través de les donacions del nostre web. Preferim no rebre diners de l’administració i ser garants dels drets humans amb el suport de la societat civil. 

El govern de Pedro Sánchez va començar permetent el desembarcament de l’Aquarius, però després els ha impedit desembarcar en alguna ocasió. Han notat un canvi en les polítiques respecte als governs conservadors o estan decebuts?
Hem notat un canvi a pitjor. El gener del 2019 vam tenir una inspecció molt dura per part del govern espanyol que ens va aturar durant sis mesos. Aquesta pràctica després va ser copiada en dues ocasions per Itàlia. Utilitzen aquest parany administratiu per mantenir aquests vaixells humanitaris retinguts. A partir del març del 2018 tot va empitjorar després de les eleccions italianes. Així com Espanya està fent la feina de rescat a la frontera sud, Itàlia i Malta no ho estan fent. 

Hi ha qui dirà que les decisions importants sobre política migratòria les pren la Unió Europea i que els governs nacionals poca cosa tenen a fer. 
Per una banda diuen això i, per altra banda, que la Unió Europea els deixa sols davant del problema. En què quedem? És molt demagògic. Jo crec que la UE abandona els països i cadascú fa el que pot. Espanya més o menys fa la feina. Itàlia, Malta i Grècia no fan gaire cosa. 

A què es deu que Espanya estigui fent rescats i els altres tres països no?
El salvament marítim a Espanya per sort és un servei civil. A altres països hi ha un cos militar, la Guàrdia Costera. Aquesta se sol regir per unes normes molt estrictes que acostumen a ser poc humanitàries. Espanya té un servei exemplar. No parlo de com està dirigit, sinó com actuen els companys de Salvament Marítim. No podem dir el mateix de la Guàrdia Costera italiana, quan durant molt de temps havia estat un exemple d’eficàcia. 

L’auge de partits d’ultradreta a tot el continent ha amplificat un discurs clarament xenòfob. Això ha provocat un canvi en el suport cap al seu projecte?
Quan l’altaveu feixista puja el volum, evidentment que se senten les bandes militars. Aquests discursos tavernaris calen en un determinat perfil de població. En molts casos s’utilitza l’immigració per generar por. Quan els mitjans de comunicació donen tanta importància a aquestes paraules el que fa és generar un corrent d’opinió tòxica. Abascal diu que estem en una invasió i resulta que a Espanya només el 23% de l’immigració il·legal arriba en pastera. El 77% restant arriba amb avió. Amb el temps es demostrarà que aquests discursos no tenen sentit, però a hores d’ara algunes persones els compren. 


"El que està passant ara és el resultat de dècades d’espoliació i manipulació de governs des d’Europa"


Projectes com el seu poden salvar moltes vides, però al final sempre hi ha una limitació de recursos i capacitat. Com es pot començar a caminar cap a una solució a la crisi del Mediterrani?
Per l’origen del problema, els motius que fan que aquestes persones abandonin les seves famílies i es juguin la vida en un viatge sense cap garantia. Nosaltres hem engegat un projecte al Senegal que justament es diu Origen i treballa en aquesta línia. El que està passant ara és el resultat de dècades d’espoliació i manipulació de governs des d’Europa. Ara estem pagant les conseqüències. Com l’intervencionisme europeu a la guerra del Iemen. D’aquí a quatre anys, milers de iemenites intentaran arribar a Europa i ens preguntarem per què, quan hem estat intervenint i hem generat un desplaçament de milions de persones al país. 

Europa està capacitada per rebre un volum alt de migrants?
Hem de reconèixer que ens hem envellit com a continent. Som 500 milions de persones, estem capacitats i els necessita. A més, Espanya té una piràmide poblacional invertida. Per espai, tota la població del món hi cabria a Sòria. El que no tenim és la capacitat mental d’assumir que no som el melic del món i que ens toca reduir el nostre nivell de vida. 

Creu que la generació més jove podrà donar respostes a les crisis migratòries que la Unió Europea i la seva generació no ha sabut gestionar?
Jo no crec res, però treballem per aconseguir-ho. Nosaltres aportem el nostre granet de sorra. No pretenem canviar el món. Estem treballant a moltes escoles d'Espanya per conscienciar i veiem que la societat respon i ens recolza. 

L’estratègia de colpejar les consciències d’Occident amb imatges del que passa al mar pot donar encara algun fruit?
Qualsevol imatge ens colpeja, no ens immunitzarem mai. Quan veus fotografies de l’explosió de Beirut, t’imagines quantes persones hi havia fent vida normal en aquell moment. Com expliques tot això sense imatges? Una fotografia té la capacitat d’entrar a tota la societat, no tothom pot llegir un text de mil paraules i entendre-ho tot.

Ja per acabar, quan tornareu a salpar?
Nosaltres podem dir la data, però hi ha moltes traves i aspectes que desconeixem. L’última paraula la té el capità marítim i també hi intervé el temps, la mecànica... és un vaixell que té cinquanta anys, per molt que l’hàgim renovat. La intenció és sortir abans de quinze dies. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —